dissabte, 1 de novembre de 2008

no hi ha tots sants sense panellets


Avui és la diada de Tot Sants i no hi ha Tots Sants sense panellets, ni bloc que no en publiqui. La Lara i jo els hem fet aquesta avui, que és el dia que teòricament toca menjar-se'ls, però com que demà anirem a celebrar la castanyada amb una colla d'amics, ja els vaig trucar per dir que no compressin panellets, que nosaltres no passa un any que no en fem i enguany en faríem per a tots.
Dit i fet, a mitja tarda ens hi hem posat i en un parell d'hores n'hem fet una setantena de 6 gustos diferents: arrebossats amb ametlla, amb pinyons, amb xocolata, amb llimona, amb cirereta, i els típics de coco amb forma de bolet. En volíem fer amb taronja i amb melmelada, però ho hem deixat per l'any vinent, perquè al final la Lara ja no podia fer més boletes de massapà ni arrebossar-les amb pinyons.
Dijous, el grup de blocaires vam assistir a una nova classe de la Mireia Carbó i ens va ensenyar la seva recepta fàcil per fer panellets. Jo no l'he seguit, perquè la Gemma Coflent, de La cuina de casa, el gurú del grup en matèria de postres, em va dir que ella no els fa meitat d'ametlla i meitat de sucre, perquè queden massa dolços i consistents, sinó que hi posa una mica de patata en substitució de part del sucre, i jo també ho he fet. El que sí que he seguit han estat els seus consells de com preparar la massa, com repartir-la perquè quedin els panellets tots iguals, i altres bons trucs de l'ofici que ens va donar.
He tingut sort de la Lara, que, entre d'altres coses, s'ha encarregat de la part més difícil: arrebossar els panellets de pinyons i d'ametlla, untant-se les mans amb ou batut i fent les boles. Al tercer ja li han començat a quedar perfectes, però la pobra ha quedat ben cansada, després de fer gairebé trenta panellets només de pinyons, però quan hem acabat m'ha demanat si podia fer una foto i penjar-la al bloc.
Per això m'he posat de seguida a la feina, perquè la Lara ho volia, per desitjar-vos que acabeu de passar una bona diada, i també, perquè no, per veure si els qui es menjaran demà els panellets llegeixen aquest bloc i saben què els espera abans d'arribar, o, el més probable, tenen una sorpresa que espero que sigui agradable.

29 comentaris:

  1. Lara i Manel, aquest panellets us han quedat de pastiseria!! Molt macos i molt ben presentats. Els vostres amics poden estar molt contents. I no m'extranya que la LAra estigui cansada, quina feinada.
    Jo em faré demà, però sense patata...ja saps lo que pensa el meu amic monty de la senyora patata...I amb fructosa...a veure que tal queden.

    Núria

    ResponElimina
  2. Felicitats a la Lara, pq mira que arriben a ser empipadors els de pinyons!!! I li han quedat perfectes!!! Fan molt de goig, suposo que tema forn no has fet com la Mireia, oi?
    Petunets i bona castanyada!!
    Eva

    ResponElimina
  3. Manel, felicitats a tu i a la Lara per aquests panellets!! Us han quedat fantàstics!! Jo després de dinar m'hi posaré a fer-los ;) Per cert, com els heu cuit?

    ResponElimina
  4. Això com ho heu fet, calor adall i abaix o només gratinador..??

    ResponElimina
  5. Manel i Lara
    Felicitats pels panellets, tenen una pinta magnífica. L'única "pega" d'aquestes coses és que es menjen en un plis-plas i per fer-los et passes molt de temps, però havent-los fet vosaltres el plaer quan te'ls menjes encara és més gran.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. doncs he seguit en part els consells de la mireia carbó, però només en part. he escalfat el forn al màxim només amb el foc de dalt, com fa ella, però no els he posat a coure només un minut enganxats al gratinador, sinó que els he cuit més estona, una mitjana de tres minuts. els que han de quedar dauradets, com els de pinyons, primer un parell de minuts en el segon nivell i al final a dalt de tot fins que agafaven un color maco.
    els de xocolata o de llimona amb dos minuts n'han tingut prou.
    això sí, cada tipus de panellet l'he cuit sol perquè tingués el temps just.
    moltes gràcies pels comentaris, ja li diré a la lara que us han agradat.

    ResponElimina
  7. Us han quedat uns panellets fabulosos, millors que els de pastisseria!! I tens raó, els de coco sempre tenen forma de bolet!! jajaa (a mi aquest any aquesta forma se m'ha oblidat... quin cap...)

    ResponElimina
  8. Quins panellets més macos!. Es nota que els heu fet amb "carinyo".

    Com sempre, polemitzem amb les recomanacions de la Mireia, eh?. Aquesta vegada li toca al forn.

    Digue's a la Lara que ha fet la feina més desagraïda perquè mira que costa enganxar els pinyons i que quedin ben posadets!.

    Us han quedat unes safates molt elegants!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  9. josep, ens hem creuat els missatges.
    sí que és una llàstima que una cosa laboriosa duri tan poc, però això de la cuina és un art ben efímer, és la seva pròpia essència, i si serveix per fer una mica feliç algú, ja podem estar contents.
    una abraçada.

    myriam, realment no sé perquè els panellets de coco han de tenir forma de bolet, però posats a seguir les tradicions, val més fer-ho del tot.
    gràcies per la visita.

    glòria, ja ho veus, sempre trobo pegues, les classes de la mireia m'agraden, i si puc hi tornaré, però trobo que va massa per feina, massa esverada, la cuina requereix una mica més de deteniment, no sé com dir-ho, tampoc ve de dos minuts al forn si el resultat és que el daurat és més bonic i fa més bon efecte la presentació. això sí, he seguit l'ordre de posar blondes, que sempre m'ha agradat.
    la lara s'ha endut la feina pitjor, però s'ho ha passat la mar de bé amb les mans pringades d'ou fent boletes, i la veritat és que li han quedat la mar de bé, més que a mi les dues que he fet.

    ResponElimina
  10. Ja ho veus, Lara, els aprenents de qualsevol ofici sempre els toca fer les feines més pesades, però no tots els oficials de qualsevol ofici són tan comprensibles amb els aprenents com ho és el teu pare amb tu. Felicitats a tots dos!

    ResponElimina
  11. Si a la Lara el tercer panellet de pinyons ja li ha quedat bé, significa que té un do especial!
    Les classes de cuina ja són per això: agafes els consells que t'agraden i les altres coses les segueixes fent com abans... Però només per aquests detalls que aprens ja val la pena anar-hi, oi? Per això i per trobar-nos tota la colla, és clar! ;)
    Bona castanyada!

    ResponElimina
  12. Estimada Lara i estimat Manel, sou un tàndem perfecte!!! la feinada que heu fet és nota que hi heu posat tot l'amor del món i menys mal, que la Lara té tanta traça, perquè sinó haver de fer tants panellets s'hagués convertit en una feina molt i molt pesada!
    Petons cuiners!

    ResponElimina
  13. Uns panellets de categoria, si senyor i la Lara està feta tota una xef
    Que en gaudiu força
    Ester

    ResponElimina
  14. enric, lameva dona sempr eem diu que noen tinc gaire, de paciència, però és que amb la lara a la cuina no se n'ha de tenir perquè si bé és aprenenta com tu dius, que pel que fa a traça i creativitat, sovint em supera.

    gemma, a la lara se li donen molt bé les arts plàstiques, i la cuina no deixa de ser això.
    ja has vist que et vaig fer cas en la composició dels panellets, perquè la veritat és que cada anys els feia seguint una recepta diferent, però amb tant de sucre també els trobo empalagosos. i els truquets professionals de la mireia ens van ajudar a trigar la meitat que altres anys.

    estimada parella vermella, ara li deia a la gemma que amb els trucs de la mireia es fa molta més via que altres anys, que gairegé enganxàvem els pinyons un a un, i fer-ne tres plates així no hi ha qui ho aguanti.
    al seu bloc us ha penjat un magnífic video amb alguns dels consells que us van perdre dijous, que crec que valen la pena.
    una abraçada de part de la lara.

    ester, nosaltres, com vosaltres, ja vam gaudir fent-los, i si a sobre agraden, què més podem demanar?
    gràcies per la visita i fins aviat!

    ResponElimina
  15. Felicitats us han quedat uns panellets boníssims, felicita a la LAra perquè ha de ser una feina arrebosar els panellets amb els pinyons. Una bona castanyada haureu passat.
    Un petonàs!!!

    ResponElimina
  16. Haig de felicitar la Lara per lo bonics que li han sortit els panellets de pinyons, tan rodonets i ben fets!!!!!
    Tu Manel, ya ets gran per rebre felicitacions, ja, ja, ja,..o sigui que totes son per la moieta que t'ajuda a la cuina.
    Petons Lara

    ResponElimina
  17. Caram, quins panellets més professionals... Felicitats al cuiner i a la cuinera!
    Si passeu pel meu blog veureu un truquet per fer els panellets de pinyons que potser us ajuda l'any que ve...
    Fins aviat!

    ResponElimina
  18. T'han quedar espectaculars! Enhorabona!

    ResponElimina
  19. delícies, li diré que us han agradat. el cert és que sí que hem passat avui una bona castanyada, i s'ha endut moltes felicitacions pels panellets, que han agradat tothom.

    dolorss, la veritat és que aquest cop es podria dir que l'he ajudat jo a ella, perquè ha portat el pes de la feina. la felicitaré de part teva.

    anna, ara em passo pel teu bloc, però la veritat és que amb el truc que ens va ensenyar la mireia carbó, la lara de seguida es va fer la reina dels pinyons i amb poca estona en va arrebossar una trentena.

    gràcies, francesc. ara que et veig m'adono que no sé si al país valencià teniu costum de fer panellets per tots sants, o només és una cosa dels catalans del nord.

    ResponElimina
  20. No sabia yo que los panellets se servian en esta época, lo que aprende una...Besos

    ResponElimina
  21. Hola Manel, gracias de corazón por el comentario, sobre todo porque me ha permitido enconrtarte. Soy yo la que tiene que aprender de ti sobre generosidad en la cocina. Un abrazo,
    Monica

    ResponElimina
  22. Que bonics us han quedat. Per al proper any, proveu els des xocolata blanca farcits amb festucs i els de cigaló, tot estil Carbo. Són força bons. Segur que a la Lara la tornes a enganxar a fer panellets si n'afegeixes de nous sabors.
    (Soc la Maria de sempre, ara amb blog)

    ResponElimina
  23. Manel que no t'atrapo!!!!!
    El risotto amb gorgònzola he decidit fer-me'l demà, noi t'ha quedat just al punt!!
    El pollastre farcit,per el que dius, sembla el que faig jo per Nadal!!
    I els panellets felicitats tant a tu com a la Lara perquè semblen de pastisseria!!
    Ptnts

    ResponElimina
  24. Hola! La meua iaia sí que en feia, però jo els compre a les pastisseries. No tinc tanta traça per a fer eixes meravelles. Tradició catalana o valenciana? No en tinc ni idea. A Tavernes sí que n'hem fet i comprat. A Beneixama no n'hi ha. Salutacions

    ResponElimina
  25. su, los panellets son típicos del dia de difuntos, no me preguntes porque, pero es así, y la tradición, en estos casos, se cumple sin entrar en muchas profundidades.

    canella, muchas gracias por la visita, y te agradezco el comentario, pero tu cocina, aunque no lleve el nombre de generosa, no puede serlo más, sólo hay que ver los libros que regalas, el consultorio que mantienes abierto a todo el mundo, tus esfuerzos por comprar gadges y aparatejos en grupo para obtener mejores precios... sé donde vives y te tengo controlada. un abrazo.

    maria, ja et conec i he vist avui el teu bloc. gràcies per la visita i t'asseguro que no esperarem pas l'any vinent per innovar, tinc ja un parell de panellets intemporals que vull provar aquest any mateix.

    xaro, prometo afluixar una mica, però és que tinc moltes coses per penjar i em sap greu guardar-les gaire.
    gràcies per seguir venint.

    francesc, m'alegra que aquests dies hagiu pogut gaudir d'aquestes postres tradicionals, ja siguin fetes o comprades, això és igual.
    una abraçada

    ResponElimina
  26. Vaja,,, ja arribo tard, pero he de felicitarte perquè tan quedat d'exposició. Com que a mi tampoc magtraden massa dolços seguiré els teus consells pel proxim any.
    Preciosos.
    petonets.

    ResponElimina
  27. rosalisabel, "nunca es tarde...". la veritat és que fa anys que amb els nens en fem, de panellets, i de gust ens sortien força bons, però aquest any amb les classes pràctiques, hem millorat molt la forma.
    i si no t'agraden massa dolços, substuint-ne una part amb patata (o amb moniato) queden molt bé i també es fa la massa més fàcilment.
    un petó.

    ResponElimina
  28. laura, suposo que la setmana vinent també en faràs, oi? ja és hora de començar a comprar els ingredients i començar a pensar formes i sabors.
    sort i gràcies per la visita

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...