De la darrera classe de la revista Descobrir cuina i els supermercats Bon preu amb en Pep Nogué, ja ressenyada aquí, ens en vam endur diverses receptes, la més senzilla de les quals era aquesta amanida, que no té cap secret i està formada per dues parts ben diferenciades, però que quan la vaig fer a casa dissabte va agradar força.D'una banda, l'amanida, per a la qual es fan servir prunes, orellanes, panses, avellanes i nous (pel meu compte hi vaig posar també fruits del bosc assecats) que es piquen amb un ganivet i es posen en un bol coberts d'oli d'oliva verge extra una estona abans d'amanir la barreja d'enciams. Jo els vaig deixar tota la nit en oli, així aquest va agafar un gustet deliciós de fruita seca.
A l'altra banda del plat, o a sobre, s'hi posen unes peces fetes amb formatge tendre i codonyat. En Nogué va recomanar formatge de llet crua de vaca Urgèlia, però com que no en tenia, hi vaig posar Cadí, tot i que jo fa anys que faig aquesta combinació i, amb el codonyat, el formatge que més m'hi agrada és la "tetilla gallega"; queda una barreja deliciosa.
El formatge, tallat a llesques regulars, es cobreix amb tires de codonyat i es tapa amb una altre tall de formatge, es pressiona una mica i es talla en trossos regulars.
Jo vaig fer servir un codonyat molt bo que fa la meva cunyada Carme; quan no en tinc, en compro, tot i que el podria fer perquè només és qüestió de pelar la fruita i bullir-la amb sucre.
En tot cas, a la botiga segueixo el consell que ens va donar el cuiner: llegir l'etiqueta i vetllar que només porti codony i sucre, si porta pectina o altres espessants és que té aigua afegida i, per tant, és de menys qualitat. També és més barat, però cal saber que la diferència és que hi ha menys fruita i més aigua.
La amanida espectacular.
ResponEliminaPenso copiar-la m'agrada tot el que porta i molt complerta .
Et dic el mateix de la Dolors, la copiaré. M'agrada molt aquesta amanida amb tants colors i textures diferents. Enhorabona, Manel, quina bona idea fer petits entrepans amb tetilla i condonyat. Fantàstic!
ResponEliminaFantástico...que color...!!
ResponEliminaManel, m'ha agradat molt la modficació que has fet...i aquesta estic segura que la faré...!!
ResponEliminaDe presentació t'ha quedat estupenda!!
Núria
Presentació acuradíssima, quin esclat de colors i textures. Ens agrada moltíssim!
ResponEliminaQuina presentació més maca t'ha quedat amb els tomàquets al costat... Per cert, bonia safata... ;-)
ResponEliminaAquest plat és per redimir-te dels exessos de l'altre dia!
ResponElimina200 km amb bici!!!!!!!
Molt bé aquesta amanida...els milfulls t'han quefat fantàstics!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Que bonica la presentació del codonyat amb el formatge, jo normalment faig dauets de les dues coses i ho barrejo... és que una sempre va corrents.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
dolors, celebro que el que anem aprenen a les classes serveix per a tothom.
ResponEliminacanela, el pep nogué els feia amb formatge urgèlia, però jo els he fet sempre amb tetilla i amb el codonyat queden boníssims.
su, la fruta seca, con los orejones i las frutas del bosque, ddejan un bonito color y un sabor dulce a la ensalada.
gràcies, núria, només l'he adaptat una mica per posar-hi color; quan en torni a fer també hi posaré una mica de vinagre balsàmica, encara que en pep nogué digués que el comprem aquí no té res a veure amb l'autèntic.
parella, ja ho sabeu, per quan pugueu tornar a tenir convidats, és lleuger i gustós i va molt bé com a entrant si hi ha un plat fort al darrera.
sara, gràcies, veig que t'hi fixes després del que vam comentar l'altre dia.
martines, que la vaig fer dissabte, just abans del sopar. i des d'aleshores ja he fet una bona part dels 200 quilòmetres.
eva, prova-ho amb tetilla, si en fas, que queden molt bé.
dolors, celebro que el que anem aprenen a les classes serveix per a tothom.
ResponEliminacanela, el pep nogué els feia amb formatge urgèlia, però jo els he fet sempre amb tetilla i amb el codonyat queden boníssims.
su, la fruta seca, con los orejones i las frutas del bosque, ddejan un bonito color y un sabor dulce a la ensalada.
gràcies, núria, només l'he adaptat una mica per posar-hi color; quan en torni a fer també hi posaré una mica de vinagre balsàmica, encara que en pep nogué digués que el comprem aquí no té res a veure amb l'autèntic.
parella, ja ho sabeu, per quan pugueu tornar a tenir convidats, és lleuger i gustós i va molt bé com a entrant si hi ha un plat fort al darrera.
sara, gràcies, veig que t'hi fixes després del que vam comentar l'altre dia.
martines, que la vaig fer dissabte, just abans del sopar. i des d'aleshores ja he fet una bona part dels 200 quilòmetres.
eva, prova-ho amb tetilla, si en fas, que queden molt bé.
Manel, em va agradar molt la classe amb el Pep..però no estic d'acord tampoc que la melmelada amb fructosa no sigui de tant bona qualitat...peró faré el seu truqui de possar la fructosa a la fruita la nita d'abans...je
ResponEliminaM'ha agradat veure com amb una mateixa recepta es poden fer dos plats que semblen diferents, portant el mateix, el teu i el de l'Anna.
ResponEliminaT'ha quedat realment vistos. Estas fet un artista!
T'ha quedat millor que al Pep!!
ResponEliminaAquest plat negre tb m'agrada molt, es dels que et vas comprar nous??
núria, pot ser que no quedi tan bé, però si és mes sa, una cosa compensa l'altra. ja veuré el resultat al teu bloc.
ResponEliminagràcies, maria, segur que el superaràs per poc que t'hi posis, ja veuràs que dóna bon resultat.
xaro, t'agraeixo molt l'elogi. sí, el plat negre és nou, em penso que és el primer cop que el poso, perquè no hi penso i sempre ho faig amb els mateixos.