dos-cents articles

Repasso el bloc i m'adono que, segons el comptador automàtic que encapçala la columna de la dreta, l'arròs amb guatlles que he penjat avui és l'article que fa dos-cents. La veritat és que se m'havia passat per alt, perquè sinó podria haver preparat un pastisset amb unes espelmes o qualsevol altra cosa per compartir amb vosaltres, però no em fa res que sigui precisament un arròs l'entrada que fa dues-centes.
Molts ja sabeu que vaig començar el mes de maig, ara fa més o menys mig any, i que vaig començar mig per casualitat, mig per tenir una obligació que em permetés no perdre el costum d'escriure (és el meu ofici); també per un desig que devem tenir tots d'ensenyar allò que fem i compartir-ho amb altra gent que té les mateixes aficions.
Per sort, el bloc m'ha permès conèixer molta d'aquesta gent, alguns només per la web, altres personalment, i estic content de poder dir que ara tinc més amics que abans. L'augment de les visites i dels comentaris que em deixeu, la fidelitat de molts lectors i l'escalf que sento quan ens trobem així m'ho fa pensar.
En aquest temps he passat de l'article diari que publicava els primers cinc mesos a la periodicitat actual, més o menys un cada dos dies, que segueix sent una feinada, però la veritat és que ho faig molt a gust i em veig amb ganes de seguir durant molt de temps, potser espaiant més les publicacions en el futur, però vull mantenir una regularitat per compensar la regularitat que vosaltres teniu venint a aquesta cuina tan sovint.
Per tant, deixeu-me donar-vos a tots les gràcies, però molt especialment a dos amics que he conegut com vosaltres a través d'aquesta xarxa, la Txell i el Kike de La cuina vermella, que ara passen un moment difícil per la delicada operació que li han fet a ella aquesta setmana. Ja els ho he dit per correu i espero fer-ho aviat personalment, però des d'aquí m'agradaria desitjar-li a la Txell una rapidíssima recuperació i dedicar-los a tots dos aquest bicentenari. Som molts els que els trobem a faltar, fins i tot de forma egoista, perquè tant el seu bloc com els missatges que ens deixen als altres sempre són motiu d'optimisme i d'alegria, i ara ells n'estan més necessitats.
Gràcies a tots i fins a sempre.