diumenge, 16 de novembre de 2008

dos-cents articles

Repasso el bloc i m'adono que, segons el comptador automàtic que encapçala la columna de la dreta, l'arròs amb guatlles que he penjat avui és l'article que fa dos-cents. La veritat és que se m'havia passat per alt, perquè sinó podria haver preparat un pastisset amb unes espelmes o qualsevol altra cosa per compartir amb vosaltres, però no em fa res que sigui precisament un arròs l'entrada que fa dues-centes.
Molts ja sabeu que vaig començar el mes de maig, ara fa més o menys mig any, i que vaig començar mig per casualitat, mig per tenir una obligació que em permetés no perdre el costum d'escriure (és el meu ofici); també per un desig que devem tenir tots d'ensenyar allò que fem i compartir-ho amb altra gent que té les mateixes aficions.
Per sort, el bloc m'ha permès conèixer molta d'aquesta gent, alguns només per la web, altres personalment, i estic content de poder dir que ara tinc més amics que abans. L'augment de les visites i dels comentaris que em deixeu, la fidelitat de molts lectors i l'escalf que sento quan ens trobem així m'ho fa pensar.
En aquest temps he passat de l'article diari que publicava els primers cinc mesos a la periodicitat actual, més o menys un cada dos dies, que segueix sent una feinada, però la veritat és que ho faig molt a gust i em veig amb ganes de seguir durant molt de temps, potser espaiant més les publicacions en el futur, però vull mantenir una regularitat per compensar la regularitat que vosaltres teniu venint a aquesta cuina tan sovint.
Per tant, deixeu-me donar-vos a tots les gràcies, però molt especialment a dos amics que he conegut com vosaltres a través d'aquesta xarxa, la Txell i el Kike de La cuina vermella, que ara passen un moment difícil per la delicada operació que li han fet a ella aquesta setmana. Ja els ho he dit per correu i espero fer-ho aviat personalment, però des d'aquí m'agradaria desitjar-li a la Txell una rapidíssima recuperació i dedicar-los a tots dos aquest bicentenari. Som molts els que els trobem a faltar, fins i tot de forma egoista, perquè tant el seu bloc com els missatges que ens deixen als altres sempre són motiu d'optimisme i d'alegria, i ara ells n'estan més necessitats.
Gràcies a tots i fins a sempre.

12 comentaris:

  1. Felicitats! Que molts 200 més podem gaudir de les teves receptes i companyia en les sortides!

    ResponElimina
  2. Felicitats Manel!. Arribar a 200 posts en tant poc temps és molt dificil, però tu ets una autèntica màquina i en el teu cas haig de dir que la quantitat mai ha estat barallada amb la qualitat i això si que és complicat.
    Per molts anys i que et poguem seguir llegint tots plegats.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Enhorabona Manel!! Sempre et dic que ets molt treballador (amb el que em costa a mi escriure), però disfruto molt llegint els teus post i espero que se segueixin multiplicant!!

    ResponElimina
  4. sara maria, jo també ho espero, de moment em sembla que ens tornem a veure dijous. fins aleshores, i gràcies.

    josep, què t'haig de dir, sort que no em veu ningú perquè em tornes a fer posar vermell (no és la primera vegada). jo també espero que ens poguem anar llegint i mirant mutuament tant de temps com sigui possible.
    per cert, suposo que ja deveu estar a punt de marxar: que vagi molt bé i ja ens explicareu com ha anat.

    gràcies, xaro,de fet no té tant de mèrit perquè se suposa que escriure és la meva feina, a mi el que em costa és cuinar i fer la foto! si realment gaudeixes llegint-me, saps que em sento més que ben pagat. una abraçada.

    ResponElimina
  5. Felicitats, Manel!
    200 articles i tots de molt bona qualitat, ets un crack!
    Espero que segueixis amb les mateixes ganes i empenta per publicar-ne 200 més...

    ResponElimina
  6. Aquesta vegada veig que no seré, com gairebé sempre, l'últim. Així, doncs, et dic: Per molts "posts", Manel!, i afegir que m'ha semblat un detall molt delicat part teva dedicar aquest "dos-cents" als nostres estimats amics de "La cuina vermella".

    ResponElimina
  7. gemma, moltes gràcies, jo també espero seguir amb les mateixes ganes; de moment, les tinc.

    enric, gràcies, als amics de la cuina vermella no fallen mai, nosaltres també els hem de fer costat, ni que sigui de manera simbòlica.

    ResponElimina
  8. Felicitats, Manel, per aquests primers 200 articles. Dic primers, ehh, m'agradaria llegir molts 200 més. M'encanten totes les teves receptes de peixos, verdures, pastes, arrossos... i sobretot la manera d'explicar-ho i de fer-ho fàcil. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. canela, moltes gràcies, com que sé que les teves paraules són sinceres, em fan doblement feliç. pots estar ben segura que en podràs llegir 200 més. una abraçada per a tu.

    ResponElimina
  10. Feliços 200! un honor i un detll deliciós dedicar-nos aquest bicentpostari!
    Gràcies Manel i enhorabna per aquesta tan ben feta que ens regales!
    petons.

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats, Manel!!!
    200 receptes són moltes receptes i la teva regularitat és digna d'admiració. Espero que hi hagi molts més centenars d'articles i poder-te visitar tan gustosament com he fet des del primer dia.
    Una abraçada enorme!

    ResponElimina
  12. cuina vermella, gràcies a vosaltres per venir fins i tot quan teniu tantes preocupacions. celebro que mantingueu l'humor i sigueu capaços de regalar-me aquesta paraula tan bonica: bicentpostari.
    espero retrobar-vos ben aviat!

    anna, el gust t'asseguro que és meu per tenir-te aquí i procuraré que hi hagi molts centenars més d'articles com demanes i que algun et pugui aportar alguna cosa.
    una abraçada ben forta i fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...