dilluns, 3 de novembre de 2008

bolets, castanyes i panellets... i preparació dels cinquanta anys

Diumenge vam celebrar la castanyada amb una colla d'amics de Barcelona que podríem anomenar la colla dels psicòlegs, perquè tots van estudiar aquesta
carrera (d'aleshores els ve l'amistat), excepte tres cònjuges entre els quals em compto. Junts solem celebrar Sant Joan, Cap d'Any, la castanyada i festes similars que ens serveixen d'excusa per trobar-nos, fer un bon àpat i parlar de problemes comuns, que els darrers anys solen ser, amb comptades excepcions (ahir en va ser una), els problemes intergeneracionals i les difícils relacions dels pares quasi cinquentons amb fills adolescents que freguen la majoria d'edat.
Aquest s'ha tornat un tema recurrent, precisament des que aquests fill
s van deixar de venir a aquestes trobades, en les quals abans s'ho passaven molt bé junts, perquè ara prefereixen sortir de festa (el que abans se'n deia anar de marxa) o bé es recuperen en llit propi o aliè de la festa del dia abans. Ahir ja només hi havia els tres més petits, que moltes vegades tampoc ja no volen venir perquè tenen edats diferents i no formen un grup tan homogeni com els seus germans grans.
Com que aquest és un bloc de gastronomia, deixaré de banda aquests problemes intergeneracionals i la interacció (se m'enganxa el llenguatge psicològic) pares-fills, i parlarem del dinar pròpiament dit, que més q
ue un dinar va ser un autèntic festí perquè com que sempre que hi ha molta gent que porta coses, al final acaba sobrant de tot. Excepte els vins de la Ribera que va portar l'Elena, és clar.
Sobre els panellets que vam fer el dia abans amb la Lara no m'estendré, però la veritat és que la nena se'n van endur molts elogis tant per l'acabat com pel sabor dels panellets, llàstima que ja quedava poca gana i en van sobrar uns quants que segurament a hores d'ara ja deuen haver desaparegut. També hi va haver castanyes i moniatos, i entre les tres coses ja n'hi hauria hagut prou per fer un bon àpat, però no, com que a tots ens agrada prou la bona cuina, només va ser una petita part del menú.

De primer, després dels aperitius generosos que la Rosa i l'Emili sempre posen quan anem a casa seva, la Pilar i el Jesus van portar especialitats gallegues d'una botiga que han descobert a prop de casa seva, al barri barceloní de Les Corts, i que porten els productes diàriament de Galícia: empanades de tonyina i de bacallà, 'lacón', xorís fumat i un pop que va coure la Pilar a casa i que estava de vici amb oli, sal i pebre vermell. Igual que amb les postres, aquest capítol sol hauria estat suficient per alimentar-nos a tots, però faltava el segon.
Del segon ens en vam encarregar la Maria i jo, de portar-lo, és clar, perquè es tractava de botifarra crua i botifarra negra amb bolets, amb la recepta que ja vaig explicar aquí, i que té només dos secrets, els bolets, que com sempre em va subministrar el meu amic Manel, i les botifarres de Cal Molí Xic de Castellterçol que van triomfar d'allò més, sobretot la negra.
Per netejar els bolets (dos quilos de rossinyols, llenegues blanques i camagrocs) ens hi vam passar uns quants una bona estona, però el resultat va valdre la pena, com tot el dinar, format, com es veu, per productes catalans de tardor tan tradicionals com els bolets, les castanyes i els panellets que donen nom a aquesta crònica, amb l'aportació especial en aquesta ocasió d'una mostra de la millor gastronomia gallega.
La pròxima cita, un clàssic des de fa alguns anys, és a casa la Rosa i el Francesc, que a cap a final d'any ens conviden un dia a sopar a tots a casa seva (sense nens) i ens obsequien amb exquisideses que en aquesta ocasió podran ser degudament comentades en aquest bloc. La Maria i jo només hem faltat un any, el 2006, perquè acabava de caure amb la bici i em sembla que encara era a l'hospital, i es veu que ens vam perdre una caldereta de llamàntol que tot sovint es comenta.
És el dia 22 i hem de portar uns deures fets: propostes per marxar uns dies l'any vinent per celebrar que alguns ja faran cinquanta anys i la majoria estarem a punt.
Per cert que les fotos d'aquest article, per una vegada i sense que serveixi de precedent, no són meves sinó de les dues Roses del grup.

15 comentaris:

  1. "Que gueno que tie que estal to eso."
    Saludos Vicen.

    ResponElimina
  2. Manel, aquestes trobades amb els amics de tota la vida són un veritable plaer, i més (si com els vostres amics) també son del morro fi!
    Salivo pensant amb el pop a la gallega, i aquest combinat de bolets amb botifarra de Castellterçol... noi pecato di cardinale!!

    Salut i alegria.

    ResponElimina
  3. Caram, quin festí! No m'estranya que a l'hora de les postres ja no us quedés gana pels panellets...
    Aquestes trobades d'amics són fantàstiques, és divertit veure com els temes de conversa van canviant al llarg dels anys...
    A nosaltres ens passa el mateix: la setmana que ve tenim el sopar dels escorpins, que celebrem des de fa molts anys amb una colla d'amics, i els temes de conversa també han anat canviant... es nota que ens fem grans :)

    ResponElimina
  4. Ay, lo que daria yo por comer de esa cazuela...

    ResponElimina
  5. padrote, vicen, moltes gràcies per la vostra inusual visita.

    parella vermella, em sap greu no tenir més fotos, perquè realment estava tot molt bo i sembla que només posi el que vaig fer jo.

    gemma, esperat que tots tingueu fills adolescents, que veuràs quina temporada monotemàtica us espera.
    ja tens pensades les postres per als escorpins?

    su, con un bitllete del ave será suficiente. cuando llegues a la estación de sants, me envías una perdida y te recojo.

    ResponElimina
  6. Manel, quina salivera m'has fet venir!! Com us ho munteu!! No m'extranya que no hi hagués gana pels panellets amb tot aquest tiberi!! :)

    ResponElimina
  7. Des d'aquí quasi es pot olorar la flaire d'aquests bolets. Bons amics i bons aliments!

    ResponElimina
  8. El millor de un bon plat és la companyia i la tertulia amb les postres.
    Felicitats per tenir dues coses.
    Els 50!!!! la millor edat, tu dic jo que fa dies que els tinc!!!!

    ResponElimina
  9. mercè, suposo que als usa no hi deu haver bolets, o si n'hi ha no els cullen, però si pots, fes-te'n enviar un paquetet de deshidratats. ara, la botifarra sí que ja és més difícil :D

    anna, bons amics i bons aliments és una combinació infaligle. i ja veus que acabada una, ja queden per a la pròxima.

    dolorss, a mi encara em falten dos anys, però hi vaig de cap, però per la foto i pel caràcter, diria que tu no fa pas gaire que els tens.

    ResponElimina
  10. Manel,
    Tenir bons amics es una de les coses més grans que es pot tenir. I si a més les reunions peròdiques són tan "sucoses" com les que munteu vosaltres.... Per cert, ja teniu pensada la destinació del viatge?
    Una abraçada i fins dissabte

    ResponElimina
  11. - Manel després d´uns dies de vacancetes quina feina tinc atrassada , la veritat és que he rigut de valent amb el pollastre al forn , els psicòlegs et farán un psicoanàlisi si segueixes així eh? jajajajajja.
    Jo la castanyada a Granada i no en teniem de panellets, però hi va haver festa també tot i que la nostra es troba a faltar , sobre tot els panellets que vam marxar tant de pressa després de la feina que ni temps a comprar-ne una dotzena.
    Aquest sopar era de 10, i entre amics que es pot dir oi?

    ens veiem amic.

    ResponElimina
  12. josep, tens tota la raó, uns bons amics i un bon dinar és el millor per passar les hores. a la pròxima trobada decidirem a on anem, si aconseguim posar-nos d'acord, és clar.
    fins dissabte.

    mai, ja veus quines preocupacions que tinc, eh? deus pensar que necessito que els psicòlegs em psicoanalitzin, però a vegades em poso a escriure i em surten aquestes coses.
    em sembla que per un any no em faria res passar la castanyada sense panellets si la passés a granada, que és una ciutat que sempre m'ha agradat i encara no he tingut ocasió d'anar-hi.
    espero que les vacances t'hagin aprofitar força :))

    ResponElimina
  13. Manel, un menjar de fábula, i amb els amics!! si senyor, m´en alegro molt que poguessis gaudir un dia meravellós i un àpat genial. Molts petons a tu i als teus amics i companys.

    ResponElimina
  14. gràcies, montse, procurem fer-ho tan sovint com podem. els donaré records de part teva.
    un petó i fins aviat :DD

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...