divendres, 28 de novembre de 2008

any de neu

Avui ha tornat a nevar, a Castellterçol. Ja és la segona vegada, aquest any, i anuncien més neu pel cap de setmana. El 29 d'octubre passat ja va fer una bona nevada, més forta que la d'avui, que només ha emblanquinat el paisatge. Això sí, ha estat suficient perquè la Lara, quan marxava cap a l'escola, pogués deixar la seva empremta al cotxe de la seva mare. A mi m'ha permès sortir a caminar pel bosc, com faig molts matins quan no puc anar amb bici, com avui, i fotografiar els camins deserts, els camps on cultiven arbustos de jardí, les vaques, els troncs abandonats a la vora del camí a l'espera que els recullin per dur-los cap al seu destí final, una llar de foc o, els que tenen més sort, el taller d'un bon ebenista que sàpiga transformar-los en un moble bonic que pervisqui durant anys en alguna llar.
Quan neva m'agrada sortir al bosc perquè fa fred i no trobes ningú, ni tan sols els ocells gosen cantar; només veus les marques a la neu de passes de conills o senglars, d'algun gos, i les teves pròpies; però quan t'atures, pots sentir el silenci absolut. Abans d'ahir em vaig parar per decidir si seguia cap al Munt o cap al Solà, i em vaig adonar d'aquest silenci total. Vaig estar uns quants segons que era com si hagués mort, de tant profund com era el silenci, fins que es va girar una mica de vent i vaig poder sentir perfectament com queien les fulles, una a una, i s'anaven donant cops a les branques i a terra. Viure en un poble, i al capdavall de la vila, just a costat del bosc, té aquestes coses; també m'obliga a fer cent quilòmetres cada dia per anar a treballar, però matins com el d'avui, malgrat el fred i malgrat tot, ho compensen.

19 comentaris:

  1. Hola Manel!!! Desde luego que lo compensa, el paisaje precioso!!! este año ha llegado el invierno un pelín adelantado mi madre ya está diciendo que nieva ahora y luego no nevará en Navidad (a ella le gusta la Navidad con nieve) aquí en Madrid hay dos cosas que echo de menos: el mar (ya que de pequeña en Barcelona era parte de mi vida diaria) y la nieve (ya que me encanta y también fue parte de mi dia a dia en el invierno ya que viví en Avila desde los 10 años), me encantaría poder darme paseos mañaneros como el tuyo!!!!! Besotes!!!

    ResponElimina
  2. Madre mia...que maravilla
    gracias por compartirlo...
    Aqui Siberia pero sin nieve

    ResponElimina
  3. Manel, veient aquests paisatges és com si em parlessis d'un altre pais i està ben a prop..
    La blancor de la neu ho fa tot pur.
    Disfruta..

    ResponElimina
  4. Quins paissatges tan bonics coberts de neu!!! Ahir a les 11h a Sabadell queien volves de neu...xo es clar, no va quallar gens!! :)
    Ja cal que ens abriguem...pq fa un fred!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. Quins paisatges i descripcions, m'han recordat quan els meus fills eren petits i pujaven a San Feliu de Codines al hivern, semblava que estàvem ves a saber on i estaven al costat de Barcelona.

    ResponElimina
  6. El Vallès Oriental, quina comarca més bonica, i Castellterçol quin poble més idílic. Llegir el teu post i les teves fotos m'han ajudat a relaxarme, fa molt temps que no surto enlloc i tu m'has obert una finestra, gràcies.
    tx

    ResponElimina
  7. Vaja nevada! a Barcelona, la neu no l'ensumem. Cauen quatre volves d'aiguaneu i sempre hi ha exaltats que es pensen que neva.
    El paisatge magnific, i amb la neu es veu diferent de com es veu habitualment.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. salvia, yo vivo entre mi casa en la montaña y el trabajo cerca del mar, aunque lo veo poco. ya te he puesto fotos de nieve, a ver si pronto te pongo alguna del mar ahora que estás tan lejos.

    su, yo creo que el frío, si hay nieve, se soporta mucho mejor, y dicen que mañana volveremos a tener.

    maria, gràcies, ja procuro gaudir-ne tant com puc, ara que puc.

    eva, si vols quan nevi fort t'aviso, que tu ho tens a prop per pujar a trepitjar neu.

    àngels, realment ara no hi ha distàncies, ja et dic que jo cada dia pujo i baixo per anar a treballar i com jo n'hi ha molts, i no és pas la mort de ningú.

    txell, no saps com m'alegro d'haver-te distret ni que sigui una mica del teu confinament. espero que el puguis deixar aviat, que ja saps que teniu una visita pendent. a veure si coincideix que neva.

    josep, a mi quan neva em venen ganes de sortir com avui amb la càmera de fer fotos fins que se'm glacen els dits, però fins ara sempre me les guardava. ja em perdonareu que aquest cop m'hagi sortit una mica de la temàtica del bloc.

    ResponElimina
  9. - Quina meravella Manel, i cuanta pau es veu en les teves fotografíes, això no es paga amb diners.
    Jo sóc de fred, a mi la calor em tresbalsa , m´aixafa i no tinc ganes de fer res i és quan mes he de treballar, en canvi el fred m´anima ,jo sempre dic que si fa fred m´abrigo i amb la calor no puc pas despullar-me i encara que ho fés no passaría.
    Aquí a Reus el fred és humitat no és fred del de debò , es posa dins els ossos i et fa mal la rinyonada , al poble fa fred d´aquell que glaça l´alè, només és dolent per quan hem d´anar a fer les olives o a recollir els sarments, però és tant sa....
    Una abraçada i disfruta la passejada.

    ResponElimina
  10. mai, estic d'acord que el fred sec és millor, se't glacen les orelles però no els ossos, m'encanta sortir a fotografiar les nevades, amb un bon gorro i uns guants. la calor és veritat que et mata més, però per aquí tampoc no en fa gaires dies, la veritat és que tenim un molt bon clima... per assecar llonganisses i fuets. :DD

    ResponElimina
  11. Woooww!! Manel unes fotos molt maques!! Quina pau, es qualitat de viure....PErò quin fred, mare meva!!

    Núria

    ResponElimina
  12. Em sembla que ens espera un bon hivern, com els d'abans, amb nevades i gelades de les bones.
    Ja tinc a punt els esquís de muntanya! Si jo visqués a un poble sortiria a fer totes aquestes fotos tan maques amb els esquís als peus, je je je ...

    ResponElimina
  13. Què bonic!!!!
    Nosaltres aquí ens hem de conformar amb el fred i les imatges que ens poses tu i les quepassen per la tele, jejeje
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  14. núria, que no t'agrada el fred? caminant a bon ritme i anant una mica tapat t'asseguro que no en tens.

    gemma, aquesta tardor ja portem dues nevades, o sigui que a aquest ritme l'hivern pot ser fred, fred, i podràs esquiar tan com vulguis.

    dolça, també passeu fred per aquí a baix?

    ResponElimina
  15. Manel, per aquí baix tenim un fred humit,per la proximitat del mar, però res de neu, així que per esquiar ens hem de tiorar més d dues hores de cotxe, i les guerres de boles de neu les veiem a les pel·lis.
    Disfruta-ho tu que pots.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  16. Manel, per aquí baix tenim un fred humit,per la proximitat del mar, però res de neu, així que per esquiar ens hem de tiorar més d dues hores de cotxe, i les guerres de boles de neu les veiem a les pel·lis.
    Disfruta-ho tu que pots.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  17. Manel, m'agrada molt més el fred que la calor, però no si em fa molt...jeje. Es molt maco el paisatge de neu, pero si tingués que anar a treballar amb neu...la questió es complica...

    Núria

    ResponElimina
  18. Manel, estic amb tu. Tenim sort de viure on vivim, amb aquests regals que ens fa la natura de tant en tant.
    Salut i bici.
    Manel

    ResponElimina
  19. dolça, aquí per esquiar no arriba, però per fer bones guerres de boles de neu sí que n'hi ha cada anys (excepte l'any passat que va fer molt poc fret).

    núria, téns raó que la neu és molt maca les dues primeres hores, després cansa i al cap d'hores o dies, és un autèntic problema, sobretot per la carretera.

    manel, m'alegra molt veure't aquí, a veure si t'animes a desafiar el fred i m'acompanyes la setmana vinent a la carretera, ja has vist que tot i el fred jo surto igual i no m'he glaçat pas :DD

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...