diumenge, 16 de novembre de 2008

el principal aliment del món (12) - arròs amb guatlles en dues coccions i ceps

Molts sabeu la meva debilitat pels arrossos, n'he menjat molts i de bons, però en recordo especialment dos. Un era una paella al més pur estil valencià, la millor que he menjat mai, amb les seves bajoques, els garrofons, la carn: una paella clàssica. Però no la vaig menjar en cap restaurant de l'Albufera ni en un poblet perdut de la geografia valenciana, sinó en un dels indrets més degradats de tot el litoral llevantí: Benidorm. I ni tan sols era un restaurant, sinó una àrea de servei on ens havíem aturat camí cap al Cabo de Gata, i des de la qual es veia l'espantós 'skyline' de la ciutat. Era una paella de grans proporcions, d'aquelles que poden alimentar tot un autocar, però de seguida vaig veure que valia la pena. Mai n'he menjat cap de millor, ni en els millors restaurants.
El segon arròs que recordo, i que és el que em porta a la recepta d'avui, és l'arròs de colomí de Carles Gaig, al seu antic restaurant del passeig de Maragall barceloní, un arròs que em sembla que manté a la carta al nou local i que justificava per si sol la visita a can Gaig.
Com que de colomí costa de trobar-ne, fa dies que volia provar a fer un arròs amb guatlles, un succedani molt més accessible en tots els sentits. I com que dijous vaig comprar guatlles amb la idea inicial de fer-les rostides en dues coccions, el divendres vaig canviar el destí dels pobres animalons i els vaig sacrificar en l'altar de la paella, això sí, mantenint la idea de les dues coccions.
Però anem a pams. A casa som quatre i vaig fer servir tres ocells. Primer vaig tallar els quarts posteriors i vaig desossar els pits dels animals, i les carcasses amb les ales les vaig posar a rostir amb una pastanaga, una ceba i un tros de porro, fins que la carn i la ceba van agafar un color ben torrat, aleshores vaig cobrir amb aigua i hi vaig afegir una fulla de llorer i una branca de farigola. El brou ha de bullir almenys una hora i mitja o dues perquè quedi ben gustós.
La carn que havia d'acompanyar l'arròs la vaig salpebrar i fregir a la mateix paella amb oli i la vaig retirar; també vaig fregir unes tires de pebrot verd i vermell per guarnir el plat, i vaig preparar un sofregit amb ceba, pebrots i all tot ben picat; un cop sofregides les verdures, s'hi afegeixen un parell de tomàquets ratllats, sal i sucre (per l'acidesa del tomàquet) i es deixa fer poc a poc. Quan el sofregit estigui a punt (si cal hi afegim una mica de brou perquè no s'assequi massa), hi tirem l'arròs (100 grams per cap) i els pèsols, i remenem bé perquè els grans quedin envoltats del sofregit. És l'hora de tirar-hi el brou bullent, posar-hi les cuixes de les guatlles i deixar que cogui tot plegat un quart d'hora, primer amb el foc ben fort, i després més fluix.
Mentrestant, fregirem uns ceps (jo els vaig fer servir congelats) i els afegirem a la paella.
Un minut abans d'acabar la cocció de l'arròs, hi posem a sobre els pits que havíem fregit prèviament, només perquè s'escalfin. D'aquesta manera, les cuixes queden ben tendres i meloses, i els pits també, perquè no hi ha res pitjor per als pits de les aus que les coccions llargues: la seva carn esdevé estellosa. D'aquest manera, com que són pits petits, queden fets només fregint-los una mica al principi, i al final de la cocció de l'arròs s'escalfen i s'integren perfectament en el plat.
Guarnim amb les tires de pebrot que tenim reservades i ja es pot portar a taula aquest arròs que, si bé no és el del mestre Gaig, a casa va convertir un dinar de divendres en un dinar de festa.

12 comentaris:

  1. Manel, l'home dels arrossos!! Te'n queda algun que encara no hagis fet?? ;) No m'extranya que us sortís un dinar de festa major! Quina bona pinta! I molt bona la idea del formatge de maó i la sobrassada amb els pits de gall dindi.

    ResponElimina
  2. Me l'apunto, gràcies per la recepta!

    ResponElimina
  3. mercè, els arrossos són com els pastissos, es pot dir mai que s'han fet tots? per sort, l'arròs admet mili una varietats si tens ganes d'anar provant.

    anna s., gràcies a tu per la visita i espero que t'agradi si el fas. fins aviat.

    ResponElimina
  4. felicitats pels 200 posts i per aquest arròs!

    ResponElimina
  5. Manel,
    Felicitats pel post 201!. Com no? un arròs excelent. Ja saps que soc del teu club de fans. Per cert sembla mentida que en una àrea de servei, i de Benidorm (això encara té més mèrit) fessin aquell arròs tan bó. Viure per veure.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. M'encanta la idea dels pits de gall d'indi amb sobrassada (vaig una mica retrasada)!!

    De l'arròs que es pot dir..tot i que a mi aixi a la paella no m'agrada, em venen ganes de fer-hi un tast!!

    ResponElimina
  7. Com tu dius (i també el Josep) té molt de mèrit menjar-te una paella bona en un lloc com el que expliques. Miracle de sant Vicent Ferrer! Aquest arròs que expliques segur que era boníssim. A la foto es veu molt i molt abellidor. Enhorabona.

    ResponElimina
  8. Tengo dos cosas claras:
    -que heces el arroz como nadie
    -que yo no puedo venir a estas horas a verte.

    UN beso

    ResponElimina
  9. - Tot i que en faig sovint d´arròs ( els panxacontenta de casa en són uns amants en totes les versions ) ell i jo no som gaire amics , li tinc un nosequé , amb dues cullerades m´atipa i en un no res torno a tindre gana , però tot i amb això , a un plateret d´aquest per dinar , no li hagués dit pas que no.
    Jo el millor no et sabria dir però tot el que proba el de conill de la mare......vol repetir!! hi té la ma trencada per l´arròs .

    Una abraçada

    ResponElimina
  10. anna, moltes gràcies a tu per la teva fidelitat ;))

    josep, al francesc també li sembla increïble, però va anar ben bé així. ara, que l'arròs del gaig no es queda pas curt. gràcies per presidir aquest club de fans i que vagi molt bé el viatge!

    xaro, em sap greu que no t'agradi la paella, per a mi és força incomprensible, pero sobre gustos no hi ha discussió

    francesc, ja sé que sembla mentida i un miracle, sobretot amb l'espantosa vista que hi havia des de la finestra del restaurant, però va ser tal i com ho conto.

    su, yo procuro visitar los blogs bien comido porque, de lo contrario, se me hace muy difícil aguantar.
    te agradezco las dos cosas que tienes claras.

    mai, els arrossos de les mares solen ser immillorables, i lamento molt que no siguis amiga d'aquest gra que dóna tant de joc a la cuina.

    ResponElimina
  11. Impecable, com tots el arrosos que prepares!!

    ResponElimina
  12. gràcies, núria, t'agraeixo molt el comentari i que segueixis venint per aquí.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...