dimecres, 12 de novembre de 2008

anem al gra (9 ) - cigrons amb botifarra negra i camagrocs


Aquest any a Castellterçol s'han fet pocs bolets, s'han collit sobretot llenegues negres i camagrocs, un bolet apreciat, però no dels que més, i que a la cuina dóna un joc extraordinari. Té la cama que li dóna nom d'un color groc ataronjat, i el barret el té del mateix color per sota i marró per sobre. Quan es troba és dels que fa goig, perquè no és un bolet solitari, sinó molt sociable, i apareix en grans extensions que et permeten omplir el cistell. Segurament, hi ha gent que si més tard troba altres bolets com els rovellons, és capaç de llençar els camagrocs per encabir els altres exemplars al cistell. Jo no ho faria pas.
A casa, aquest bolet sempre l'han assecat al sol i l'han conservat en pots d'un any per l'altre. Amb aquests bolets secs, la meva mare fa uns macarrons extraordinaris que jo no he igualat, segons l'opinió experta dels meus fills. El seu secret és afegir al sofregit un grapat de camagrocs secs, ja siguin sencers o triturats, de manera que donen a la salsa i, per extensió, a la pasta un gust extraordinari.
Ahir en tenia uns quants, obsequi del meu sogre, i els vaig combinar amb cigrons i botifarra negra per obtenir un resultat molt més satisfactori, per exemple, que el que explicava en l'anterior article.
Per preparat aquest saltat, vaig posar a sofregir a foc baix mitja ceba, i al cap d'una estona hi vaig afegir un all picat; dos minuts més, i els bolets, amb una mica de sal perquè deixessin anar l'aigua, i al cap de cinc minutets ja estaven a punt per afegir-hi un bon tros de botifarra negra tallada a trossos petits, de manera que es desfés de seguida per poder afegir-hi els cigrons. En aquest cas vaig fer servir cigrons de conserva perquè no n'havia cuit a casa, però sense dubte haguessin quedat encara més bons. El cas és que un parell de minuts van ser suficients per unificar sabors, i com que el conjunt quedava un pèl sec, hi vaig afegir un raget d'aigua i vaig deixar coure dos minuts més. Un polsim de julivert per sobre i el plat ja estava a punt per dinar.

17 comentaris:

  1. Manel, un plat exquisit, la combinació del bolets amb sigrons i botifarra negra no l'he tastada mai, però crec que ha de estar bonissima.

    Penso fer-la pel meu fill i per a mi ja que som els únics que ens agrada les tres coses i molt.
    gràcies.

    ResponElimina
  2. Quina bona combinació d'aquests tres ingredients, si que és veritat que aquest any ens hem quedat amb les ganes de bolets, ja que jo que no em vaig a buscar, en els mercats tampoc han estat bons.

    ResponElimina
  3. Me encanta!!!! garbanzos con morcilla y setas!!!! qué rico Manel. Besos!! (lo de añadir setas secas a la salsa para la pasta me lo he apuntado)

    ResponElimina
  4. Ho probarem, perqué segur que està boníssim. T'afegeixo al meu blog, amb el teu permís, és clar...

    ResponElimina
  5. Aquest plat té superbona pinta.
    A veure si algun dia ens portes una carmanyola a la feina, que tenim sospites que tot això t'ho fa la teva dona. Si poden ser pebrots farcits de Sant Iscle de Vallalta, millor.

    Una superabraçada!

    ResponElimina
  6. Un plat molt ben aconseguit!
    A mi m'agraden molt els camagrocs!

    ResponElimina
  7. dolross, estic segur que us agradarà, a casa van dir que tenia una mica massa de botifarra, però com que a mi m'agrada molt...
    ja em diràs com ha anat. una abraçada.

    àngels, com que no hi ha bolets aquí, n'arriben molts de fora, però què hi farem, hem de cuinar amb el que hi ha. aquests, per sort, eren de prop de casa.

    salvia, prueva lo de triturar las setas secas para enriquecer el sofrito de la pasta, verás que le da un toque rico. un beso.

    anna, moltes gràcies per la visita i per afegir-me al teu bloc. reconec que no el coneixia, però avui mateix posaré remei a la meva ignorància.
    fins ben aviat!

    pèrfida i càndida, us agraeixo els superlatius. però això de la carmanyola no cola, ho podria comprar fet, com fan algunes que conec. per saber si cuino o no cuino jo, haureu de venir a can cuinagenerosa a comprovar-ho.
    un súper pto!

    ResponElimina
  8. Manel, tinc que fer alguna de les teves receptes de gra...Que mai no sé com preparar-les i tú tens molt bones idees.

    Núria

    ResponElimina
  9. M'agrada la recepta.
    Pst.. aquesta si que es de les que queden bones, no???

    ResponElimina
  10. Quina bona pinta que fa aquest plat...m'encanta la combinació d'ingredients!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Manel, aquest cigrons diuen menge´m

    una meravella, a mi m´encanten amb tot i els teus em semblen uhhmmm

    gracies, petons.

    ResponElimina
  12. núria, els llegums són una mica com l'arròs, combinen bé amb tot, i amb els bolets i la butifarra van perfectes, tant els cigrons com les mongetes.

    maria, aquesta és de les bones i de confiança, dos fiascos seguits no els podia pas posar.

    eva, la veritat és que els quatre ingredients combinen molt bé, i no és gens complicat. a veure si t'animes a pujar a castellterçol a buscar bolets i botifarra i te'n fas.
    petonassos

    montse, gràcies, la veritat és que els cigrons són un menjar humil però que combina a la perfecció amb qualsevol producte, fins i tot alguns molt més exclusius com el foie.
    una abraçada

    ResponElimina
  13. illetapitita, m'havia saltat el teu comentari i em sap greu.
    a mi també m'agraden molt els camagrocs, tant frescos com secs, i és dels pocs bolets que s'han fet per aquí amb una mica de regularitat, o sigui que n'he pogut menjar força. espero que tu també n'hagis aconseguit.

    ResponElimina
  14. -Manel ,ja saps , per aquesta terra poca cosa mes que rovellons,i els que hi ha no els coneixem massa bé tret de pebrassos ,robiols,i cuatre coses mes , però a mi els camagrogs m´magraden molt ,de fet m´egraden tots els bolets , i com a referència del joc que dónen a la cuina res millor que el teu plat , podríem fer tantes i tantes coses amb els bolets oi?.
    una abraçada.

    ResponElimina
  15. De bon gust m'asseuria avui a la teva taula!!! Quina combinació més bona!!! Jo tampoc tiraria mai un camagroc, més que res perquè sóc de les que marxa amb el cistel buit!! :)

    ResponElimina
  16. Mmmmmmmmmmmmm!!!Que bons, ara m'en menjaria un plat per sopar...Així no els he provat mai i la combinació dels sigrons amb la botifarra ja es bona. però si a sobre hi poses camagrocs ja ha de ser menjar de Deus!!
    Fins aviat

    ResponElimina
  17. mai, precisament rovellons és el que ens falta aquí aquest any, però segur que en teniu més de comestibles, ni que siguin els ditxosos apagallums. estic d'acord amb tu sobre les possibilitats dels bolets, i dels camagrocs, no faig mai un remenat de bolets sense posar-n'hi.

    myriam, jo també marxo amb el cistell buit, de fet aquests anys
    que se'n fan pocs no hi vaig mai, espero que me'n portin els que en saben o els compro a un amic de confiança.

    xaro, jo tampoc els havia menajat mai perquè se'm va ocórrer l'altre dia i el que tenia a ma eren camagrocs, però crec que amb alguns altres bolets també funcionaria, per exemple unes bones trompetes, que són de la mateixa família, o unes llenegues.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...