Al súper trobo formatge per a amanides, un formatge tallat a daus i conservat en salmorra, i penso quina amanida puc fer. Com que també he comprat cireres, potser seria una bona idea intentar fer una vinagreta de cireres per a l'amanida amb el formatge. I amb què més? La solució és a casa: quan endreço les compres veig unes llaunes de sardines en oli d'oliva. Per què no?
Per fer la vinagreta, vaig posar al vas de la batedora oli d'oliva, aproximadament vuit cullerades, vinagre balsàmic (unes dues cullerades), sal, pebre negre i quatre o cinc cireres sense pinyol. Ben batut i tenim la vinagreta a punt.
Posem les amanides al mig del plat (vaig fer servir una barreja de brots tendres), uns cirerols partits per la meitat als voltants, les sardines en trossos regulars a sobre (si teniu sardinetes petites, millor), el formatge i uns crostonets de pa fregit. Amanim amb la vinagreta i ja és a punt per menjar.
Ja he fet aquesta amanida dos cops més, per acabar-me tots els ingredients, i el dia que compri sardines fresques, ho provaré amb lloms crus posats a marinar amb la mateixa vinagreta un parell d'hores abans.
El contrast del formatge, les sardines i les cireres? A mi em va encantar!
... I de segon, un arròs nou; la recepta, però, un altre dia.
Que bones les amanides amb sardinites de llauna, jo les fico escabetxades que aporten més gustet, i la vinagreta de cireres tot un descobriment.M´agrada!! Petons,
ResponEliminaMolt a favor de la fruita dins els plats, a les vinagretes també per suposat.
ResponEliminaEn el meu cas, faig molt poc ús de les sardines en llaua, però si el diferencial del bono español dels collons dura molt per sobre dels 400 punts -sigui això el que sigui que vol dir- em sembla que m'hi haurè de tirar de cap...heh.
Una abraçada neng :)
Avui tocava repàs blocaire, de fet i ja em disculparàn la resta només he vingut aquí, és el que ténen els amics, prioritat més que qualsevol altra cosa, i és que tot i que vaig venint últimament no ho faig tant sovint com temps enrere, i ja saps perquè oi?
ResponEliminaHe repassat uns quatre o cinc post i potser no cal ni dir que les amanides per mi són a la taula una prioritat com a la vida ho són els bons amics i aquesta és d´aquelles que em fan començar un àpat amb alegria , suposo que tampoc cal ni dir queja em coneixes que com tu tinc passió per les albergínies i com el Ton m´ha portat una bona cistells d´albergínies tendres del país que ni caldrà purgar demà (enveja?,pos si) prepararé un bon Mutabbal, però el que m´ha arribat de veritat al cor ha estat l´article referent a les modes a la cuina i a la taula, que també en saps quan crítica en sóc al referent , amic meu plasplasplas BRAVO! calia que algú ho diigués t´ho diu una que veu i viu aquest esnobisme en primera persona i remato dient," es que la gent s´ho fot tot" tot depen amb l´etiqueta supermegafashion que es vengui i és uqe si no compres la salsa de tomaca puturrúdefoie al club gourmet d´on ja saps on no ets ningú.
petons
Manel, ja saps jo sóc d'amanides i aquesta és molt del meu gust. Les amanides completes de plat únic són ideals per l'estiu!
ResponEliminaPer fi he acabat l'stage i ja sóc de vacances a escalar muntanyes, de manera que vinc a desitjar-te bon estiu. Faràs vacances tu?
Una abraçada i fins el setembre!
OSTRES!! Has dit la paraula màgicaaa!! marinar sardines a casaaa!! com m'encanta el teu bloc, sempre aprenc algo i sempre diferent.
ResponEliminaostres, dic jo també, m'encanta que t'agradi i hi trobis coses noves. gràcies per la fidelitat!!
Elimina