diumenge, 31 de juliol de 2011

passió per l'albergínia


Ai! Potser que canviï el títol, o es pensaran que és de conya... Bah! És igual, ja ho explicaré.
Els lectors habituals d'aquest bloc saben que arribo tard de treballar i sopo encara més tard, a partir de les onze del vespre, i, per tant, de seguida que arribo m'afanyo a preparar-me alguna cosa si l'Aleix no m'ha fet el sopar o no tinc res fet d'abans.
Moltes vegades, aquests sopars són monotemàtics, és a dir, consten d'un sol producte, o més ben dit, que hi ha un producte amb el qual faig diverses preparacions. El dia en qüestió va ser l'albergínia.
Suposo que es podria dir que aquesta hortalissa és la meva preferida: potser per les seves formes arrodonides, pel seu color tan especial, que sembla negre però no ho és... el cert és que m'encanta el seu sabor i el joc que dóna a la cuina, les coses que es poden fer amb ella: des de la deliciosa caponata fins a uns canelons d'albergínia amb carn o amb peix i marisc, una 'quiche',  una bona truita, un 'montadito', la cèlebre pasta 'alla norma' o fer-la acompanyar un salmó per poder dir-ne 'a la turca'.
El dia que us vull explicar, va ser la protagonista del meu sopar: només entrar a la cuina, vaig posar la planxa al foc, vaig rentar una albergínia i la vaig tallar a rodanxes de dos o tres mil·límetres. Sempre és millor salar-les i deixar-les una estona en un escorredor perquè treuen un suquet que diuen que s'emporta la seva amargor, però jo només ho faig de tant en tant, mai quan tinc pressa com per exemple a l'hora de sopar, i trobo que l'albergínia també és bona sense purgar.
Doncs bé, les rodanxes d'albergínia ja sabeu on van anar a parar, a la planxa i a una paella addicional que també vaig posar al foc per poder preparar-ne més en un sol torn. Un raget d'oli, sal, i que es vagin fent.
Un cop cuites, van tenir tres destins diferents. D'una banda, unes van anar a parar a sobre d'una llesca de pa de motllo torrada i untada amb una maionesa suau, en aquest cas, de pot, perquè la casolana mai queda tan suau de gust com la que necessitava en aquest cas.
Per fer el segon mos em vaig ajudar d'un preparat d'albergínia que ja tenia fet (sempre hi ha alguna cosa bona a la nevera!), el babaganuix o mutabal, un puré àrab d'albergínies deliciós que ja vaig explicar aquí amb una petita aportació pròpia. Es fa, com veureu si cliqueu l'enllaç, amb albergínies escalivades, pasta de sèsam, all, ceba tendra, comí, suc de llimona, oli i sal.
Aquest cop, però, l'havia preparat seguint una recepta una mica diferent, consistent a sofregir (una) albergínia amb (mitja) ceba, tallada a quadrets petits, fins que està ben tova, i després triturada amb els mateixos ingredients però amb (dues culleradetes) oli de sèsam en lloc de pasta de sèsam. Queda una pasta més espessa i més semblant a un paté, ideal per untar unes torrades o... el que us explicaré ara.
Vaig agafar una rodanxa d'albergínia feta a la planxa, la vaig untar amb el babaganuix (o mutabal, que en alguns llocs també en diuen així) i vaig tapar amb una altra rodanxa. Per presentar i per menjar, es talla per la meitat 'l'entrealbergínia' resultant. Segon mos a punt.
El tercer ja l'havia descobert el dia abans, per casualitat, quan buscava amb què untar el babaganuix i no tenia pa. Vaig agafar unes galetes 'Digestive' i les vaig cobrir amb la pasta d'albergínia. El contrast de la dolçor (relativa) de la galeta amb la potència de l'albergínia, el sèsam, el comí, l'all... em va encantar. Segur que hi haurà qui no compartirà aquest gust, però crec que val la pena provar-ho, perquè és un sabor sorprenent i m'atreviria a dir que addictiu.
Aquest va ser el meu sopar aquell dia, tres mossos amb una mateixa protagonista. Passió per l'albergínia.

17 comentaris:

  1. Un soparet monotemàtic però boníssim, compartim passió!
    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
  2. Acompanyar aquest plat amb un vas de txacolí, una tapa de primera.!!!
    agur

    ResponElimina
  3. L'alberginia i el carbassó!, fantàstics aliats de la cuina i del cos: sans, versàtils, gustosos..encara tinc els teus canelons d'albergínia per fer!,a reveure!

    ResponElimina
  4. alberginia
    alberginiae
    albergine
    alberginium

    el que jo anomeno declinació d'alberginia i altres en diuen una cata vertical d'alberginia.

    La veritat és que no es pas la meva hortalissa preferida, però vaja, me quito el parietal. As usual :)

    ResponElimina
  5. Jo em considero una obsesionada declarada per l'albergínia, tant... que ara no sé ni què fer-ne amb 4 albergínies per dia gairebé que ens dóna el nostre hort.
    Les teves propostes m'han anat de meravella!!
    Aquest paté té una pinta... Petonsss ;)

    ResponElimina
  6. Això si que és treure-li profit a un producte.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. sandra, celebro la coincidència!

    anna, coma tapa és gran eh? efectivament, amb un txacolí quedaria de primera.

    mercè, ja trigues a fer els canalons, ehehehe. efectivament, albergínia i carbassó són uns fixes, sobretot en aquesta època, oi?

    òscar, quan en tingui ocasió, intentaré millorar una mica la teva valoració de l'albergínia :-)

    acabatdefer, quina sort, tenir aquest hort, encara que quan és època d'un producte, a vegades costa trobar-li sortida. espero que aquestes propostes t'ajudin.

    sión, ja ho saps, a la verdura li has de donar sortida o es passa a la nevera.

    ResponElimina
  8. Compartim el gust per l'albergínia.
    M'encanta :)

    ResponElimina
  9. i els que no són apassionats de l'albergínia, és perquè no l'han provat com déu mana! jaja això sí que és originalitat, aprofitar un sol producte d'aquesta manera fa que menjar mai no sigui avorrit :) poso a la llista de receptes pendents el teu patè d'albergínia!! :D

    Petons!

    ResponElimina
  10. anna, la pressa per sopar a vegades fa meravelles! la recepta del paté d'albergínies no és meva, és un clàssic oriental més o menys adaptat, però t'agradarà segur!

    surfzone, veig que som una bona colla de seguidors de l'albergínia, podríem fundar un confraria ;-))

    ResponElimina
  11. Jo m'apunto ràpid a la confraria. A les nenes no els agrada massa, però a la meva dona i a mi ens torna boig!

    ResponElimina
  12. He sentit cofraria de l'albergínia... ah, val, m'apunto!!!, jejejejeje
    Salutacions :)

    ResponElimina
  13. kui-netes, quedes apuntat/ada. avui en poso un altre plat, espero que t'agradi.

    ResponElimina
  14. quina felicitat trovar un altre esser humà apassionat amb l'alberginia....no l'havia trobat...quasi tothom prefereix sabors mes suaus... com el del seu cosí..
    M'ha encantat aquest triunvirat de alberginia per sopar, tot un homenatge! i m'ha soprès el tándem digestive+paté............ adoro las disgestive, i m'ecanta quan de repent trobes com el punt salat que tenen a la boca, així que el teu raonoment no te que estar malament.... Pendent de probar!!!!!
    Gràcies per l'idea!

    ResponElimina
  15. jo si q sòc fan de l'albergíniaaaa, ole ole sembla que som més que un club oi? jejeje.. Sr Manel, la pasta que dius de sésam, suposem que et refereixes al Tahin oi que si ??:) confirmi si us plau!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...