pasta 'alla norma' i menjar pasta per norma

La d'avui no és pas una recepta original meva, sinó que és una de les maneres com m'agrada més menjar la pasta. I avui, com sempre els divendres i el dia abans d'agafar la bici, tocava pasta per sopar. I ració doble, ja que el repte de demà es diu santuari de Bellmunt, a Sant Pere de Torelló (Osona), que traduït en les xifres habituals en l'argot ciclista, vol dir una pujada de set quilòmetre amb un desnivell mitjà del 9,5% i un desnivell màxim que arriba en les rampes finals al 23%.  És a dir, que la carretera puja 23 metres de desnivell vertical cada cent metres recorreguts. Dit encara d'una altra manera, que cal tenir els dipòsits de les cames ben plens, i l'única manera que tenim de fer-ho els ciclistes 'legals' és menjant.
La pasta 'alla norma', que diuen que porta aquest nom en honor d'una òpera molt popular al segle XIX, la 'Norma' de Bellini, es fa amb un sofregit al qual s'hi afegeix albergínia fregida, alfàbrega fresca i formatge 'ricotta salatta', que no és el formatge fresc que podem trobar aquí i que és habitual en  moltes receptes italianes, sinó el mateix formatge però assecat.
Com altres plats italians que he fet aquí, aquest és originari de Sicília i és una de les debilitats del comissari Salvo Montalbano, del qual també us he parlat sovint. En una de les novel·les que protagonitza, 'El lladre de pastissets', el comissari visita una dona gran testimoni d'un cas que el convida a quedar-se a dinar, però el comissari se'n malfia, pensant que una dona petita i fràgil com aquella menjarà poc i malament. Però quan aquesta li diu que la seva assistenta ha preparat 'pasta alla norma' i que després hi ha carn estofada, Montalbano només pot dir 'Jesús!' i rendir-se...
La preparació no és complicada, només calen bons ingredients: l'albergínia es talla a rodanxes, es fregeix i es posa a escórrer sobre paper absorvent; en una paella s'hi posa salsa de tomàquet casolana (o es fa sofregint all picat i tomàquets pelats i tallats petits), s'hi afegeixen unes fulles d'alfàbrega trencades amb les mans o picades amb el ganivet, les albergínies (jo vaig tallar les rodanxes a quarts) i el formatge ratllat. 
La pasta s'escorre i s'afegeix a la paella, es barreja bé amb la salsa i se serveix, si es vol amb una mica més d'albergínia per acompanyar (si t'agrada tant com a mi).
L'únic problema? Trobar la ditxosa 'ricotta salata', cosa que aquí em sembla que és gairebé impossible, de manera que substituirem aquest formatge per algun que s'hi pugui assemblar. Per la idea que m'he fet de l'original italià, jo faig servir un formatge de cabra curat o semi, perquè crec que s'hi pot assemblar. Acompanyat amb un pa de sègol acabat de fer com el que tenia jo avui, és sens dubte un plat memorable.
Mentre escric, vaig paint i aniré d'hora a dormir, que demà a les vuit m'esperen a l'entrada del poble per marxar cap a Bellmunt.