salmó 'a la turca'

A la turca? Què vol dir a la turca? Depèn...
Aquest matí he anat a Manresa amb la Lara i, tornant, m'he fixat en un restaurant que no havia vist, dedicat a una cuina que no és gaire habitual en aquestes contrades, la cuina turca. Malgrat l'autèntic allau de restaurants 'exòtics' que han envaït el nostre país els darrers anys, pel meu gust la cuina turca, que és molt propera a la nostra, segueix tenint escassa presència, probablement perquè pocs immigrants d'aquell país arriben aquí.
Només he estat un cop a Turquia, i en guardo un immillorable record, tant del país com de la seva cuina, i no m'hi faria pregar gaire per marxar demà mateix a passar-hi uns dies. Per això, quan he vist el restaurant, m'han vingut alguns sabors a la memòria i he pensat que tenia salmó fresc per dinar i que li podia donar un toc 'a la turca'. Un toc de sabors que associo a aquell país, més que no pas la reproducció d'una recepta concreta, que ni tenia temps ni ganes de buscar.
Per això he triat dos ingredients, l'arròs i l'albergínia, i dos condiments, el comí i l'all, que són els primers que m'han vingut al cap en recordar aquella cuina. El comí és, potser, l'herba o l'espècie més apreciada a la cuina del Magrib, de l'Orient mitjà, de l'Índia, fins i tot de la Xina i de Mèxic, però al nostre país, i en general, a la península ibèrica, no ha estat mai gaire valorat, malgrat la dominació àrab que vam patir durant segles, fins a l'extrem que els castellans el menyspreen amb aquella frase tan coneguda: "me importa un comino". És a dir, no res.
A mi, el comí, sí que m'importa, més que un rave, em sembla que una vegada ja ho vaig dir, trobo que dóna als plats un gust i una aroma sensacionals.

Aquest plat que m'he fet avui no té ni complicació ni mèrit, però porta tot d'ingredients que m'encanten. Per fer-lo, primer de tot cal bullir arròs blanc i escorre'l bé, mentre posem al foc un cassó petit amb oli d'oliva suau i un parell de grans d'all, perquè es confitin sense arribar a fregir i deixin la seva aroma a l'oli.
En una paella, posem a fregir amb una mica d'aquest oli perfumat l'albergínia tallada a daus (si tenim temps, la salarem i la deixarem mitja hora en un escorredor perquè deixi anar una mica l'amargor, la netejarem i la cuinarem). Cal tenir el foc alt i anar movent la paella perquè no es cremi, afegint-hi  de tant en tant una mica d'oli, però no massa, que l'albergínia absorbeix tot el que li donem i no interessa que quedi oliosa. Quan estigui torradeta per totes bandes, hi tirarem uns grans de comí i la traurem del foc.
A la mateixa paella, saltarem l'arròs també amb oli perfumat d'all i una mica de comí en pols, només un minut o dos. Finament, tindrem el salmó salpebrat i fent-se en una paella antiadherent, sense oli o amb unes gotes del mateix que hem fet servir per als altres ingredients: novament, tindrem el foc ben alt, perquè s'enrosseixi per fora sense coure's massa per dintre.
Mentre me'l menjava, he recordat aquest arròs amb albergínia, julivert i pinyons que vaig fer el desembre de l'any passat i aquest saltat d'hortalisses amb comí del mateix mes, dos plats molt senzills que vull recuperar perquè, malgrat la seva simplicitat, són dels que més he gaudit a la taula.