dilluns, 4 de juliol del 2011

salmó 'a la turca'


A la turca? Què vol dir a la turca? Depèn...
Aquest matí he anat a Manresa amb la Lara i, tornant, m'he fixat en un restaurant que no havia vist, dedicat a una cuina que no és gaire habitual en aquestes contrades, la cuina turca. Malgrat l'autèntic allau de restaurants 'exòtics' que han envaït el nostre país els darrers anys, pel meu gust la cuina turca, que és molt propera a la nostra, segueix tenint escassa presència, probablement perquè pocs immigrants d'aquell país arriben aquí.
Només he estat un cop a Turquia, i en guardo un immillorable record, tant del país com de la seva cuina, i no m'hi faria pregar gaire per marxar demà mateix a passar-hi uns dies. Per això, quan he vist el restaurant, m'han vingut alguns sabors a la memòria i he pensat que tenia salmó fresc per dinar i que li podia donar un toc 'a la turca'. Un toc de sabors que associo a aquell país, més que no pas la reproducció d'una recepta concreta, que ni tenia temps ni ganes de buscar.
Per això he triat dos ingredients, l'arròs i l'albergínia, i dos condiments, el comí i l'all, que són els primers que m'han vingut al cap en recordar aquella cuina. El comí és, potser, l'herba o l'espècie més apreciada a la cuina del Magrib, de l'Orient mitjà, de l'Índia, fins i tot de la Xina i de Mèxic, però al nostre país, i en general, a la península ibèrica, no ha estat mai gaire valorat, malgrat la dominació àrab que vam patir durant segles, fins a l'extrem que els castellans el menyspreen amb aquella frase tan coneguda: "me importa un comino". És a dir, no res.
A mi, el comí, sí que m'importa, més que un rave, em sembla que una vegada ja ho vaig dir, trobo que dóna als plats un gust i una aroma sensacionals.
Aquest plat que m'he fet avui no té ni complicació ni mèrit, però porta tot d'ingredients que m'encanten. Per fer-lo, primer de tot cal bullir arròs blanc i escorre'l bé, mentre posem al foc un cassó petit amb oli d'oliva suau i un parell de grans d'all, perquè es confitin sense arribar a fregir i deixin la seva aroma a l'oli.
En una paella, posem a fregir amb una mica d'aquest oli perfumat l'albergínia tallada a daus (si tenim temps, la salarem i la deixarem mitja hora en un escorredor perquè deixi anar una mica l'amargor, la netejarem i la cuinarem). Cal tenir el foc alt i anar movent la paella perquè no es cremi, afegint-hi  de tant en tant una mica d'oli, però no massa, que l'albergínia absorbeix tot el que li donem i no interessa que quedi oliosa. Quan estigui torradeta per totes bandes, hi tirarem uns grans de comí i la traurem del foc.
A la mateixa paella, saltarem l'arròs també amb oli perfumat d'all i una mica de comí en pols, només un minut o dos. Finament, tindrem el salmó salpebrat i fent-se en una paella antiadherent, sense oli o amb unes gotes del mateix que hem fet servir per als altres ingredients: novament, tindrem el foc ben alt, perquè s'enrosseixi per fora sense coure's massa per dintre.
Mentre me'l menjava, he recordat aquest arròs amb albergínia, julivert i pinyons que vaig fer el desembre de l'any passat i aquest saltat d'hortalisses amb comí del mateix mes, dos plats molt senzills que vull recuperar perquè, malgrat la seva simplicitat, són dels que més he gaudit a la taula.

11 comentaris:

  1. De totes les que tenia pedent em quedo amb l'esqueixada.. que bona amb patatetes... la probaré.

    Muas!

    ResponElimina
  2. ai q se'm fa la boca aigua!!
    això deu maridar bé amb el cava per aquest dijous...???

    Áfrikaa

    ResponElimina
  3. gemma, ara a l'estiu l'esqueixada passa sempre bé, oi?

    áfrikaa, no sabria dir-te si marida bé amb cava, pensa que el comí té un gust fort, ho hauria de provar. ara, per dijous podries fer per exemple el mateix salmó però acompanyat amb l'arròs ja saltat amb albergínies i pinyons que enllaço al final del post. o el salmó caramel·litzat amb soja que t'he dit al matí.

    ResponElimina
  4. Que buena pinta qiue tiene, seguro que es delicioso!

    ResponElimina
  5. ha de ser deliciós, a mi m 'agrada molt el comí també, li deu donar una aroma fantàstica

    ResponElimina
  6. Boníssim Manel, jo el faig servir poc però no pas perque no m'agradi sino per manca d'habit.

    Vaig a veure si per demà en puc fer ús a la carmanyola :)

    ResponElimina
  7. Aquest salmó a la turca o a la catalana te una pinta deliciosa, no m’importaria menjar-me’n un tall ara mateix
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Doncs ara que ho dius sí que és veritat, no n'hi ha gaires, de restaurants turcs per aquí... Una autèntica pena, hauré d'anar a Turquia per descobrir la seva gastronomia! jeje

    m'he fet seguidora del teu bloc perquè hi he trobat receptes senzilles però també moltes d'elaborades, d'aquelles de deixar amb un pam de nas al convidat... ;)

    Ja m'aniré passant!

    (per cert, aquest salmó té una pinta impressionant...!)

    ResponElimina
  9. damilena, no es complicado de hacer pero es gustoso y te resuelve rápidamente una comida.

    anirac, tens raó, el comí és de les espècies més aromàtiques i més característiques, llàstima que aquí la fem servir tan poc.

    starbase, em sembla que aquest pot ser un bon plat de carmanyola, amb l'arròs saltat amb l'albergínia a sota i el salmó a sobre. que vagi de gust!

    sión, hehehe, no és ni una cosa ni l'altra, és fet aquí amb records i aromes d'allà.

    anna, benvinguda, i moltes gràcies pel comentari i per fer-te seguidora.
    has definit molt bé el que intento fer, coses senzilles i coses elaborades, però fent-ho amb ganes de passar-ho bé i d'agradar els convidats. com molt bé dius en el títol del teu bloc, la felicitat es menja!.
    fins aviat

    ResponElimina
  10. Manel, coincideixo amb tu: a mi m'encanta el comí, té una potència i aroma que ja voldrien altres espècies més populars. N'has posat mai al gaspatxo? Sensacional :-)

    ResponElimina
  11. surfzone, prenc bona nota del teu suggeriment, em sembla que ha de quedar realment bo!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte