Avui tenia temps i ganes, i m'he tornat a divertir a la cuina imaginant aquests bistecs russos amb miniatura servit en uns 'panets' vegetals en lloc dels habituals. Ja fa un temps vaig preparar aquestes minihamburgueses de tall molt més clàssic, però avui tenia carn picada i se m'ha ocorregut substituir el pa per elements vegetals entre els quals col·locar la carn.
A més a més, tampoc es tracta de minihamburgueses, sinó de bistecs russos en miniatura. Potser algú no hi veu diferència, però la veritat és que n'hi ha: segons el nostre diccionari, una hamburguesa és una "porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa".
En canvi, el bistec rus, molt més tradicional a casa nostra, és "carn picada, normalment barrejada amb ou i assaonada amb all, ceba, julivert, etc., de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa". És a dir, la diferència no és la forma que se li dona ni la manera de preparar-les, sinó el contingut.
Per fer el bistec rus, jo hi poso això que diu el diccionari, ceba, all i julivert molt i molt picats, ou, sal i pebre i, a vegades, farina de galeta; no n'hi he posat en aquest cas, ja que si servim els minibistecs sense panet, així són perfectament aptes per a celíacs.
La carn, 60% de vedella i 40% de porc, es barreja bé amb tots els ingredients, i es preparen els bistecs a la mida que volem: en aquest cas, de la mida de les hortalisses que serviran de base. Concretament, avui he fet quatre bases diferents: pebrot vermell, carbassó i albergínia, preparats simplement a la planxa, i patates cuites amb pell en aigua o al microones, tallades i passades per la mateixa planxa on coem les altres bases i la carn.
Com a guarnició, he fet servir alguns dels ingredients que tradicionalment acompanyen les hamburgueses: sobre el carbassó hi he posat ceba tendra feta a la planxa; sobre la patata, maionesa, i entre l'albergínia i el bistec rus, un tall de rull de formatge de cabra. A part de divertits de fer, aquests minibistecs russos són deliciosos de menjar.
|
Quin goig que fan ... una cucada, quasi millor que amb pa, mes lleugeres, una delicia aquestes mini hamburgueses. Petons,
ResponEliminaM'encanta la idea Manel, queda molt vistòs i original... a part de que segur que boníssim!
ResponEliminaUna manera de hacerlos y acompañarlos,fantástica,pintan deliciosos esos pinchos ;)
ResponEliminaLa meva mare sempre ens feia bistecs russos però no feien tan goig com aquests!
ResponEliminaNo hi ha res com la imaginació per a divertir-se i fer uns àpats extraordinàris!, aquesta proposta teva és molt temptadora, no et dic que no la copii...A reveure!
ResponEliminaAcolorit i original, sí senyor! Així eliminem un xic el pa i lluïm millor biquini... Combinen molt bé i són molt vistosos. Jo segur que faig la recepta. Ideal per casa meva! Una abraçada!!
ResponEliminaEn més de un restaurant ens cascarien una bona picossada per aquests filets rusos. La presentació és impecable.
ResponEliminaUna idea fantastica... i divertida!!
ResponEliminafan molt de goig
una abraçada
Boníssims! quina pinta!
ResponEliminaI tant que són divertits i ben originals!!!!!! La foto amb la vista des de dalt és una passada de maca! Petons
ResponEliminaunos pinchos muy atractivos a la vista y al paladar
ResponEliminabon finde Manel
miquel
Aquet cop t’has superat amb aquets mini bistecs russos, antigament les hamburgueses no existien i tots menjàvem bistecs russos, esta clar que no com aquests ni molt menys
ResponEliminaUna abraçada
joaquina, jo sóc molt panarra, però sense pa aquests bistecs russos estan ben bons!
ResponEliminaels fogons, prova a fer-ne algun dia i ja em diràs!
sílvia, gràcies, sí que van sortir bons.
cfristina, la meva mara també me'n feia sempre, però tan gran con la paella i després el partia.
mercè, si en fas, ja em diràs com ha anat. a més, segur que la teva petita ajudanta premiada estarà encantada d'amassar les minihamburgueses.
montse de sants, gràcies per la visita, m'ha permet conèixer "el bell bulto". en això del biquini no hi havia pensat, però ja està bé, oi?
òscar, ja hem parlat a vegades que als restaurants et casquen una bona picossada per les coses més impensables, només cal que li trobin un nom una mica escaient i cataclac!
alfons, cada vegada m'agrada més que els plats, sobretot els aperitius, siguin diferents i divertits, i passar-m'ho bé fent-los.
laura, moltes gràcies!
eri, les verdures, amb els seus colors, donen molt de joc en el plats, oi?
miquel, gràcies, segur que tu aprofitaràs el cap de setmana per preparar-nos nous plats, ets incansable!
sion, és veritat, ara poca gent parla del bistec rus, però pel meu gust és molt millor que l'hamburguesa, que només té carn.