dissabte, 9 de juliol de 2011

timbal de carbassó amb quatre formatges

En aquesta època, sobretot si vius en un poble on la gent encara té horts i cultiva les seves pròpies hortalisses, és fàcil que algú te'n doni, sobretot en èpoques com ara que quan els horts comencen a donar fruits, els que en tenen es veuen sobrepassats per la producció.
Ara és època de carbassó, i la veritat és que és una planta que quan comença a produir, costa molt poder consumir tot el que dóna. A més, no és com els tomàquets, que hi ha molta tradició de fer-ne conserves, tot i que darrerament he vist que hi ha gent que també fa melmelada de carbassó i estic temptat de provar-ho aquesta mateixa tarda.
Com que l'hort del pare és d'aquests que ara donen molts i bons carbassons, i com que demà passat marxo uns dies (no patiu que deixaré entrades preparades perquè el bloc no decaigui), avui m'he fet per dinar aquest timbal de carbassó amb quatre formatges.
Només això t'has fet per dinar? És una bona pregunta, sobretot perquè ahir vaig explicar en el post de la pasta a la norma que avui tenia uns sortida que em feia il·lusió, ja que incloïa la pujada al santuari de Bellmunt, una ascensió realment dura que tenia ganes de provar després d'una temporada que no ha estat gaire favorable per diversos problemes de salut.
La veritat, però, és que malgrat la duresa de la pujada, curta (7 quilòmetres) però molt dura (pendent mitjà proper al 10%, 650 metres de desnivell), he pujat prou bé tenint en compte la temporada irregular que porto, i tornant m'he trobat encara més bé. El cert és que avui hem fet una excepció i al bar del santuari ens hem entaulat i hem menjat un bon pa amb tomàquet amb carn a la brasa, que ens l'havíem ben guanyat.
Sigui pel que sigui, en arribar a casa després d'una sortida curta (80 quilòmetres) però amb la duresa que li ha donat l'ascensió al santuari osonenc, no tenia gaire gana, però sí ganes de fer alguna cosa nova que havia d'incloure necessàriament carbassó, abans d'estirar-me al sofà a seguir amb les bicis (a la tele, que s'està disputant el Tour!). 



D'aquí n'ha sortit aquest timbal, que no té gaire més secret: cal tallar rodanxes regulars de carbassó i passar-les per una planxa o paella antiadherent amb una mica d'oli i reservar-les.
A la base del plat, una salsa de tomàquet casolana (feta amb all, ceba, tomàquet, julivert, orenga i força paciència per tenir-la al foc almenys una horeta), i a sobre, capes de carbassó alternades amb formatge. Jo n'he fet servir quatre: un formatge blau, un emmental, un formatge tendre i un d'ovella sec. Vint segons al microones a potència mitjana per escalfar el conjunt i fondre el formatge i ja és a punt de servir.
M'ha agradat força, i com que es pot deixar preparat abans, penso incorporar-lo com un dels entrants en el pròxim dinar llarg que prepari. 
Avui us deixo també, sense que serveixi de precedent, una foto del grup a dalt de del santuari de Bellmunt, que té unes vistes (llàstima de la calitja!) increïbles cap a la plana de Vic, el Ripollès i el Berguedà, amb el Pedraforca que sembla a tocar i els cims del Pirineu al darrere.

7 comentaris:

  1. és veritat , la sort de tenir coneguts que tenen hort i et porten hortalisses a casa o et diuen "tu mateix veig a l'hort i agafa el que vulguis", no té preu. avui mateix hem menjant flors de carbassó acabades d'arrancar i uns tomàquets amanits que no calen paraules.
    sense que serveixi de precedents , heheh!!!feu tots i una cara de satisfacció que és massa.
    salut per pedalar i pel que faci falta .

    ResponElimina
  2. mmm avui justament els meus avis m'han donat un parell de carbassons de l'hort, i em sembla que ja sé que soparé! :D

    ResponElimina
  3. El carbassó no cap altra cocció que els vint segons al microones? Vaja, ja ho tastaré perque jo l'hagués passat una mica per la planxa i m'ha encuriosit.

    ResponElimina
  4. anna 1, abans, quan vivia més a prop de l'hort del pare, tambéels podia anar a buscar si convenia, ara he d'esperar que me'ls donin.

    anna 2, espero que t'agradi si ho proves!

    òscar, el carbassó està primer passat per la planxa, ja ho explico a la recepta, el toc final de microones és per escalfar el conjunt i fondre el formatge. però lògicament si no se'n fa molt o no es té microones, es pot posar el carbassó calent de seguida al timbal i que amb la seva escalfor fongui una el formatge, o gratinar-ho un moment al forn convencional.

    ResponElimina
  5. manel!! que tal la sortida!!diuen que és molt maca aquesta pujada?salut....

    ResponElimina
  6. Manel,

    Aquest carbassó fa molt bona pinta, fins i tot els que no els agrada la verdura s'el menjarien!

    Els ciclistes molt "makus" i amb molt de morro, un dia que no vinc i, au! Esmorzar!

    Manel C.

    ResponElimina
  7. Quin goig que feu tots els ciclistes amb aquest paisatge tan espectacular al darrere!
    Jo també vaig veure elaborar melmelada de carbassó al programa Cuines de TV3 i em va sorprendre. A veure si el proves i ens dius què tal surt...
    El timbal t'ha quedat molt ben presentat i segur que deliciós!

    Petons!
    Anna

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...