la millor truita en el millor plat

quins ous (9)

Aquest no és el post que tocava, la meva idea era penjar-ne un altre demà, més sofisticat, una amanida diferent en un plat bonic i una foto agradable. Però les coses no sempre surten com volem, ni tan sols en un bloc de cuina sobre el qual teòricament tenim el control.
Els amics d'Olleta de verdures van penjar dissabte una entrada com les que fan ells, poca recepta i molta vida, que és el que m'agrada que tinguin els blocs. El Massitet recordava que el seu pare, forner de Vinaròs, acostumava a menjar truita per sopar un cop tenia en marxa la primera fornada, i que una de les preferides de la família era la de carxofes. Li vaig deixar un comentari dient-li que m'encanta la truita de carxofes, però potser per a mi la millor és la d'albergínia.

Avui és diumenge, però a la tarda treballo i volia dedicar el matí a netejar el pis, sortir una estona en bici i preparar el plat que volia penjar demà, que fa dies que em ronda pel cap. Però el fet d'estar sol a casa, donant voltes a les coses, a vegades et porta a una situació de melangia com la que avui s'ha apoderat de mi. M'ha vingut al cap la lletra d'un bolero antic, 'Ansiedad', i he obert l'Spotify per escoltar-la en la versió que recordo, de Nat King Cole. N'hi ha un munt, de versions, i n'he escoltat unes quantes, però cap no m'ha semblat millor encara que siguin més modernes.
Com que no anava bé, la millor solució que se m'ha acudit per sortir d'aquest estat ha estat precisament fer-me una truita, una senzilla truita d'albergínia amb una mica de ceba, acompanyada de pa amb tomàquet.
No pensava pas parlar ni aquí ni avui d'aquesta modesta truita, però quan l'he emplatat en el millor plat que tinc, un plat que em van regalar fa poc com vaig explicar aquí, ella mateixa m'ho ha demanat, que expliqués la seva història. La història de perquè cuino a vegades, de perquè faig una cosa i no en faig una altra. Al cap i a la fi, és el que normalment trobeu en aquest bloc, receptes amb història, cuina per llegir. Per això ho he posat a la capçalera, per si algun despistat ve aquí només a buscar una recepta. La d'avui no la trobarà, perquè em sembla que no cal.
La millor truita en el millor plat no necessita recepta ni necessita explicació, no és un excés de supèrbia ni falta d'humilitat: només és una petita, una ínfima història personal.