diumenge, 6 de febrer de 2011

mas alba, deliciosos formatges d'estil francès amb ànima empordanesa


La trobada gastroblocaire a l'Empordà d'ahir dissabte es va desenvolupar en bona part, fins havent dinat, al Mas Alba, una casa del nucli de Terradelles, municipi de Vilademuls, que per aquelles coses de la vida pertany a la comarca del Pla de l'Estany, però d'això no me n'he adonat fins ara, perquè més d'un cop els seus propietaris parlaven com si fossin empordanesos.
La casa és prou gran per encabir l'habitatge dels propietaris, un establiment de turisme rural, una formatgeria, una granja de cabres i un centre d'equinoteràpia on el cavall serveix per ajudar persones amb necessitats especials i millorar la seva qualitat de vida i la seva integració social. O sigui que és més que una formatgeria, és un projecte integral de tota una família que es complementa en les diferents activitats.
Nosaltres hi vam anar recomanats pel Manu, d'El rebost de l'Empordanet, sobretot veure com feien els formatges, i la veritat és que vam sortir encantats del seu tracte i dels productes que fan.
Entre el Martí i el seu germà Llorenç tenen cura del ramat de 250 cabres de raça murcianogranadina, conreen els camps per procurar-los una alimentació totalment natural i sense pinsos, i fan els formatges, tot i que d'aquesta darrera part se n'ocupa essencialment el Martí i Llorenç està més abocat a les tasques agrícoles. Ells preparen el farratge i el gra que donen a les cabres, que no surten a pasturar perquè si mengessin cada dia coses diferents, la llet també tindria gustos diferents i això lògicament afectaria la qualitat dels formatges.
Els cabrits mascles es destinen al consum de carn, perquè segons que ens van explicar, si els guarden per reproduir el mateix ramat, és a dir, si es creuen amb exemplars de la mateixa sang, es veu que les generacions següents pateixen greus alteracions genètiques, "surten tontos i esguerrats", va dir textualment el Martí, i va fer una comparació amb una històrica dinastia que ara no reproduiré per si de cas.
No cal dir que en aquestes condicions, i sense explotar excessivament el bestiar (només munyen les cabres un cop al dia, per exemple), la llet que produeixen ha de sortir bona per força, i això facilita fer uns bons formatges.
A l'obrador situat a la mateixa masia, el Martí elabora formatges de cabra d'estil francès, alguns pioners al nostre país. Com que tots són molt personals, algun fins i tot porta el nom dels seus fills, com 'El petitOt d'Alba', un formatge tendre deliciós que em vaig endur cap a casa, igual que 'El tupí d'Alba', molt més suau i delicat que altres tupins que he provat al Pirineu, potser perquès està madurat amb vi dolç natural en lloc d'aiguardent.
Elaboren també l'únic formatge cremós que es fa a Catalunya del tipus 'torta', com els famosos formatges extremenys, encara que aquest el vaig trobar massa fort i no va ser el que més em va agradar.
Sí que és absolutament recomanable el 'Terròs', de pasta cuita madurat 6 o 12 mesos a la cova natural excavada sota el pati de la masia, i l''Uf', un formatge de forta olor (d'aquí ve el nom) i gust suau que freguen amb cervesa artesana 'Moska' perquè els llevats vius creixin en el formatge i maduri amb aquest llevats en lloc dels tradicionals fongs que normalment veiem que floreixen en els formatges quan s'estan curant a les coves.
La producció del Mas Alba és per força limitada, ja que les cabres alimenten els seus propis cabrits (en lloc de criar-los amb llet en pols com en altres llocs per tenir més llet per a la producció formatgera), i a més, la llet de cabra és aigua en un 85%, de manera que, un cop quallada i extret el xerigot, el que queda per fer formatges és molt poc. Per exemple, per una peça gran de formatge curat es necessiten 60 litres de llet, i pel 'petitOt', un litre, ja que els formatges tendres es premsen menys que els curats, que han de treure tot el líquid per poder assecar-se bé.
Abans de dinar, vam tenir oportunitat de tastar totes les varietats que fan, i durant el dinar, que vam fer al mateix mas, encara ens van sorprendre amb dues elaboracions més.
Una és l'almadroc, una mena de salsa-crema allioli i formatge, una salsa antiga citada al Llibre de Sent Soví que podeu trobar al bloc de la Sara Maria; queda una crema untosa i de gust suau que em va agradar molt.
I de postres, un recuit de drap, que a diferència del que és típic en altres llocs, a l'Empordà el baten de manera que queda amb una textura cremosa com de iogurt grec. Molt bo també acompanyat amb unes 'Llàgrimes de mango' d'El Rebost. Tancant cercles.
  
aixÌ millorar la seva qual
itat de vida i la seva integració social (sindrome dwn, autisme, patologies neurolò

17 comentaris:

  1. sens dubte una trobada inoblidable. bons formatges i melmelades amb vida. em quedo amb les postres!!!!

    anna

    ResponElimina
  2. Espero que ara que ve el bon temps, podré assitir a alguna d'aquestes interssants trobades.

    ResponElimina
  3. Sempre tan puntual!!!! L'ànima, però, els assistents...no?
    Una abraçada
    M

    ResponElimina
  4. Ostres, en sèrio, dec estar sensible, però m'he emocionat en llegir-te, Manu(el). Ei, moltíssimes gràcies, de nou, per haver acceptat, el mes de novembre, la proposta de pujar per aquestes terres esventades! I dic també el mateix que l'Anna... va estar una jornada inoblidable, i que recordaré fins que la meva memòria m'ho permeti! Però jo em quedo amb els formatges ;)

    ResponElimina
  5. La veritat és que els formatges d'aquesta gent són ben bons. Jo al final en vaig comprar de tots els tipus! Ja!

    Per cert, la salsa és el "mític" almadroc, citat al Sent Soví. La Sara Maria té la recepta al bloc! ;-)

    Salut!

    ResponElimina
  6. Manel que ràpid ets!
    Moltes gràcies de nou per haver organitzat aquesta trobada. Ens enduem un munt de records i experiències que a part em fa molta il·lusió que els nostres nens també les hagin pogut viure.
    Els formatges boníssims, ja els vem conèixer en una fira de formatge de Granollers i ens vem quedar amb ganes de tastar-los tots. Veure on es fan, com es fan, d'on en surt la matèria primera és tot un luxe!
    Una abraçada! ;)

    ResponElimina
  7. Quina colla més guapa Manel, fruïm molt de les cròniques, així sembla com si també hi haguéssim estat. Mil petons guapo.

    ResponElimina
  8. Rapidíssim i completíssim!
    Ara espero a veure la visita de la tarda, de la qual nosaltres no en vam gaudir!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. Manel:
    Ets un crack amb les cròniques.Moltes gràcies per haver organitzat aquesta trobada inoblidable,bonsformatges,mermeladavins i una bona amistad dels assistents.
    Com diu el Manu ho recordaré fins que la meva memòria m'ho permeti!
    una abraçada
    Miquel

    ResponElimina
  10. Manel,

    Primer de tot moltíssimes gràcies per la fantàstica organització d'aquesta trobada.

    Bones melmelades, bons formatges i una immillorable companyia!!!!!

    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Il.lm. Manel,
    no puc dir altre cosa, doncs és tot un luxe poder gaudir d'aquestes trobades; com algú ja ha dit, immillorable organització, degustació i com no la companyia.
    Fins la propera, que espero no sigui tan llunyana.
    petó.

    ResponElimina
  12. Quin matí més formidable que vareu passar. ... Gràcies per explicar-nos-ho.. es com si haguéssim estat en allà!

    ResponElimina
  13. Manel, quina crònica més fantàstica!! I la trobada d'ahir, una altra d'inoblidable! Gràcies per la organització!! Ets l'organitzador oficial de les trobades més lluïdes!!
    Petons i fins aviat!

    ResponElimina
  14. Una gran sortida, la naturalitat amb que en Martí ens va explicar la seva feina em va semblar del més maco de tot el dia.

    I el petitOt i el Terròs... els meus preferits :)

    ResponElimina
  15. Manel, felicitats per l'organització d'aquesta trobada! es nota que us ho vau passar genial i a més quin dia tan maco que us va fer! un dia rodó!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  16. La cosa va de cròniqes avui... totes interessants i cadascuna aporta una cosa mes.

    Aquesta salsa-crema, l'he de tastar.

    Salut!

    ResponElimina
  17. Manel,
    Gràcies per l'organització.
    Pel que fa als formatges, a mi el que més em va agradar va ser el terròs, sobretot el de 12 mesos, tot i que el de 6 mesos era extraordinari.
    Va ser una gran trobada plena de bon rotllo i noves i interessants experiències gastronòmiques.
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...