mongetes guisades: tres versions d'un mateix plat

anem al gra (12) 

Dies enrere vaig fer per dinar unes mongetes guisades, amb una recepta que vaig improvisar però que suposo que coincideix força amb la manera com les fa molta gent, amb el seu xoríç, la ceba, els pebrots, l'all i el tomàquet, i amb una textura final lleugerament caldosa.

A la Lara no li agraden les mongetes, però a l'Aleix i a mi ens van encantar, i vaig pensar que amb els mateixos productes, exactament amb els mateixos, podia fer una presentació en gotet per a la qual feia dies que buscava ingredients. I donant-li voltes mentre anava en el cotxe cap a treballar, se'm va ocórrer encara una tercera versió i la possibilitat d'incloure-les totes juntes en un sol post, cosa que em sembla que encara no havia fet mai. Tres presentacions d'un mateix plat, o tres plats amb els mateixos ingredients. Avui al matí he tingut temps per fer-los.

Mongetes 'clàssiques'

Les mongetes guisades no tenen gaire secret, almenys com les he fet jo: en una cassola he posat a sofregir xoríç, ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot tallat a quadradets, i després hi he afegit all ben picat i tomàquet ratllat. Un cop les verdures toves i el tomàquet ben sofregit, hi he posat les mongetes cuites i una mica de brou de gallina, i he deixat que es fes tot plegat durant uns cinc minuts més. Aquests plats, si es deixen reposar, sempre són més bons.

Puré de mongetes amb cremes de pebrots

Per fer les altres dues presentacions, he triturat una part de les mongetes cuites amb una mica de brou i amb el túrmix les he emulsionat amb un raig d'oli, fins que el puré ha tingut la textura que buscava.

En una paella, he posat a sofregir un pebrot vermell amb una mica de ceba i una punteta d'all, afegint-hi una mica de brou quan quedava massa sec, fins que ha estat prou tou i l'he triturat amb una mica de salsa de tomàquet (casolana, és clar!) fins a obtenir una salsa espessa.

Amb el pebrot verd he fet el mateix procés de sofregir-lo amb ceba i una punta d'all, afegir-hi brou i emulsionar-lo amb oli fins a obtenir-ne també una salsa.

Finalment, he tallat el xorís a dauets petits i els he posat a 'suar' en un cassó, perquè deixessin anar tot el greix i quedessin cruixents, els he tret i els he posat sobre paper absorbent.

Amb aquests ingredients, he muntat un gotet d'aperitiu i un plat. Al gotet, hi he posat una capa de salsa de pebrot amb tomàquet, una de puré de mongetes i una altra de pebrot verd, uns dauets de xoríç i unes fulles de romaní.

En un plat de pissarra, hi he posat una llàgrima de puré de mongetes estirada amb una cullera, a sobre, una cullerada de salsa de pebrot vermell, i finalment, una de pebrot verd. Uns dauets de xoríç i una llesca de pa precuit torrat han ajudat a acabar el plat, a més d'una branqueta de farigola, perquè els ingredients fossin exactament els mateixos en les tres presentacions.

L'Aleix s'ha menjat el plat que encapçala aquest article, i li ha agradat molt, de manera que ja em considero suficientment pagat per la feina.