divendres, 11 de febrer de 2011

mongetes guisades: tres versions d'un mateix plat


anem al gra (12) 

Dies enrere vaig fer per dinar unes mongetes guisades, amb una recepta que vaig improvisar però que suposo que coincideix força amb la manera com les fa molta gent, amb el seu xoríç, la ceba, els pebrots, l'all i el tomàquet, i amb una textura final lleugerament caldosa.
A la Lara no li agraden les mongetes, però a l'Aleix i a mi ens van encantar, i vaig pensar que amb els mateixos productes, exactament amb els mateixos, podia fer una presentació en gotet per a la qual feia dies que buscava ingredients. I donant-li voltes mentre anava en el cotxe cap a treballar, se'm va ocórrer encara una tercera versió i la possibilitat d'incloure-les totes juntes en un sol post, cosa que em sembla que encara no havia fet mai. Tres presentacions d'un mateix plat, o tres plats amb els mateixos ingredients. Avui al matí he tingut temps per fer-los.

Mongetes 'clàssiques'

Les mongetes guisades no tenen gaire secret, almenys com les he fet jo: en una cassola he posat a sofregir xoríç, ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot tallat a quadradets, i després hi he afegit all ben picat i tomàquet ratllat. Un cop les verdures toves i el tomàquet ben sofregit, hi he posat les mongetes cuites i una mica de brou de gallina, i he deixat que es fes tot plegat durant uns cinc minuts més. Aquests plats, si es deixen reposar, sempre són més bons.

Puré de mongetes amb cremes de pebrots

Per fer les altres dues presentacions, he triturat una part de les mongetes cuites amb una mica de brou i amb el túrmix les he emulsionat amb un raig d'oli, fins que el puré ha tingut la textura que buscava.
En una paella, he posat a sofregir un pebrot vermell amb una mica de ceba i una punteta d'all, afegint-hi una mica de brou quan quedava massa sec, fins que ha estat prou tou i l'he triturat amb una mica de salsa de tomàquet (casolana, és clar!) fins a obtenir una salsa espessa.
Amb el pebrot verd he fet el mateix procés de sofregir-lo amb ceba i una punta d'all, afegir-hi brou i emulsionar-lo amb oli fins a obtenir-ne també una salsa.
Finalment, he tallat el xorís a dauets petits i els he posat a 'suar' en un cassó, perquè deixessin anar tot el greix i quedessin cruixents, els he tret i els he posat sobre paper absorbent.
Amb aquests ingredients, he muntat un gotet d'aperitiu i un plat. Al gotet, hi he posat una capa de salsa de pebrot amb tomàquet, una de puré de mongetes i una altra de pebrot verd, uns dauets de xoríç i unes fulles de romaní.
En un plat de pissarra, hi he posat una llàgrima de puré de mongetes estirada amb una cullera, a sobre, una cullerada de salsa de pebrot vermell, i finalment, una de pebrot verd. Uns dauets de xoríç i una llesca de pa precuit torrat han ajudat a acabar el plat, a més d'una branqueta de farigola, perquè els ingredients fossin exactament els mateixos en les tres presentacions.
L'Aleix s'ha menjat el plat que encapçala aquest article, i li ha agradat molt, de manera que ja em considero suficientment pagat per la feina.

16 comentaris:

  1. Quina passada... Trobo que les teves versions són genials! La veritat és que no en sóc massa fan, de la mongeta... Però veient aquests plats em sembla que hauré de canviar la forma de cuinar-les, perquè t'han quedat fantàstiques i tenen una pinta...
    Petons!

    ResponElimina
  2. Ostres Manel , no sabria amb quin quedar-me tot i que a mi les mongetes guisades a "lo tradicional " m´encanten , però la versió gotet m´ha deixat bocabadada, de les fotos no cal ni dir que cada dia et superes, sembla que a Castellterçol gaudiu d´uns dies de sol de justícia, per aquí ens acompanya el nuvol i la boira a diari.
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Tu ara imagina't als de la Bordeta mentre et fan la "ola" com si estiguessin a un estadi de futbol... quines tres versions més brutals!! Em quedo amb les 3, de la més clàssica a la més innovadora!!
    Petons,
    Sandra

    ResponElimina
  4. Ja saps que jo no sóc gaire de mongetes, però la versió del gotet m'ha captivat... (però per mi sense el xoriç). En crema segur que m'agradarien i queda super vistós i oringinal.
    La classe del David Lienas del divendres 25 és un monogràfic de llegums amb receptes d'aquest estil... no t'animes a venir? ;)

    ResponElimina
  5. Manel,
    Jo tampoc soc massa mongeter, però haig de dir que m'han encantat les tres versions que has fet amb els mateixos productes. Les presentacions, fantàstisques.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. A mi els fesols (=mongetes "a la valenciana") m'agraden, però em produeixen elevacions incontrolades d'acumulacions gasoses a l'intestí que no són bones de pair. No sabria dir-te amb quina versió em quedaria. Les trobe totes boníssimes. Ara, la primera m'ha semblat un quadre abstracte mengívol ben vistós.

    ResponElimina
  7. Felicitats!!Totes tres versions genials!! I les fotos molt maques!
    Gràcies.Emma

    ResponElimina
  8. Les mongetes són les llegums que menys m'agraden però has fet unes presentacions maquíssimes. Jo me les menjo a l'estil clàssic, però sense acompanyants carnis. Avui n'hem menjat de les petites, les anomenades "fesols de Sta. Pau".

    ResponElimina
  9. Les mongetes en crema són una cosa que m'encanta. Queden molt bé per acompanyar gairebé qualsevol cosa: peix, carn... i ara veig que hortalises i amb forma de gotet...

    Genials totes les versions, mestre!

    ResponElimina
  10. Boníssimes les tres versions!!!
    Petonets

    ResponElimina
  11. Manel,
    Les tres versions m'han encantat... però em quedo amb la del plat que s'ha menjat l'Aleix. La trobo espectacular! una abraçada,

    ResponElimina
  12. ixó se li diu treure suc d'un plat, ets un mestre.

    Muas!

    ResponElimina
  13. Caram Manel, últimament estàs molt creatiu. Això vol dir que passes una bona època. Endavant, segueix així que tots en gaudim.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  14. Yo soc molt mongeter,boníssimes les tres versions
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  15. marina, em sembla que el gotet, encara que no t'agradin gaire les mongetes, t'hauria encantat.

    mai, aquests dies ha fet molt de sol, sí, i això ajuda molt les fotos.

    sandra, molters gràcies, m'heu fet posar vermell!

    gemma, em sap greu però aquella setmana ja m'he agafat dos dies de festa per anar al fòrum, però estaré molt atent a la teva crònica.

    josep, qe pocs mongeters fins ara, sort que en aquestes versions les mongetes no es veuen!

    francesc, em sembla que els fesols en forma de quadre abstracte no acumulen gasos a l'intestí :-))

    emma, gràcies a tu per la visita, celebro que t'hagi agradat.

    margarida, el fesols de santa pau són boníssims, encara millorarien aquestes presetnacions.

    massitet, estic d'acord amb tu, i a més eviten el mal d'ulls a aquells que no els agraden gaire, oi?

    marylou, moltes gràcies!!

    eri, celebro que t'agradi, ja veus que només és qüestió de posar-hi una mica d'imaginació per donar la volta a les coses.

    gemma, tens raó, poc més suc se'n pot treure. o potser sí?

    pepin, hi ha dies de tot, la cuina a vegades també és un refugi,. intentaré mantenir aquesta línia, moltes gràcies.

    a peu coix, no saps com ho celebro.

    miquel, sort que hi ha algú molt mongeter, perquè hi ha molts comentaris que no els agraden gaire les mongetes.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...