Organitzar qualsevol cosa porta feina, vol dedicació i estar pendent de moltes coses, però quan es tracta d'una trobada d'amics i l'objectiu és compartir gustos i aficions, conèixer i gaudir, la feina es fa sola i té una gran recompensa. Com la trobada gastroblocaire que hem fet aquest dissabte a l'Empordà.
Una jornada dedicada a les melmelades, als formatges, als vins i a l'amistat.
Amb un temps excel·lent, primaveral, al Mas Alba de Terradelles (Vilademuls, Alt Empordà) hem conegut una família dedicada al turisme rural, a l'agricultura i la ramaderia i a fer uns formatges que mereixen tots els premis que han tingut i tindran.
Hem gaudit de les melmelades que fa un home singular fincat a Sant Pere Pescador, des d'on exporta a mig món les seves melmelades i llàgrimes, amb una varietat i qualitat extraordinàries
I hem conegut un gran celler, amb unes finques privilegiades que dirigeix una enòloga amb un arrelat amor per la terra i l'ofici.
I ens hem tornat a veure 35 blocaires i amics. I jo, com a organitzador, me n'he endut els millors somriures i les millors abraçades, alguna de molt especial.
A partir de demà us explicaré més de tot el que hem vist i hem après; ara, amb el vostre permís, me'n vaig a descansar i a gaudir dels records que me n'he emportat.
Gràcies a tothom per participar-hi!
Me n'alegro que hagi anat tan bé, segur que ha estat un dia més que memorable! Esperarem les cròniques amb moltes ganes!
ResponEliminaUna abraçada,
Sandra
Què guay! esperarem aviam que ens conteu i aviam si a la pròxima, qui sap potser...
ResponEliminaMuas!
La Rosita està molt nerviosa (més que tu quan s'atacosta) per llegir-te! Mmmmmm
ResponEliminaGràcies Manel, per l'organització, per les explicacions i tracta de tant el Mas d'Alba, d'en Manu de les Melmelades, l'Anna de Spelt, i per que amagar, jo necessitava un dia així. Petons
ResponEliminaManel,
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per tornar a organitzar una trobada tan interessant com ben aprofitada.
Una abraçada i fins aviat
Moltes gràcies Manel per organitzar-ho, com dius no sempre és fàcil.
ResponEliminaManel,
ResponEliminaSegur que havia d'anar d'allò més bé. Esperem que ens expliquis amb més detall la trobada. Una abraçada,
Mestreeeeeeee...
ResponEliminaVeus com eres un gran? Amb gent com tu a prop la vida pot ser meravellosa...
Salut i moltes, moltes, moltes gràcies...
Una diada fantàstica sens dubte...un lloc agradable i una gent magnífica.
ResponEliminaEsperem ens expliquis les cròniques!
petons
sandra, ja he penjat les cròniques (bé, aquesta tarda va la darrera), espero que t'hagin agradat i que la pròxima t'animis.
ResponEliminagemma, t'espero a la pròxima, eh?
manu, vaig de tard i crec que no necessita resposta :-)
àngels, si t'ha anat bé per escampar una mica la boira, objectiu acomplert. gràcies per venir.
josep, gràcies, espero que no serà l'última!
sara maria, no sempre és fàcil, però el resultat compensa.
eri, tampoc no et puc dir res, perquè vaig amb retard i ja has vist les cròniques, oi?
massitet, la teva amistat em deixa sense paraules!
ingrid, vindràs a la pròxima?