anem al gra (13)
A la Fonda Europa de Granollers em vaig enamorar d'un plat que de petit havia menjat a casa, però per aquelles coses de l'edat, mai no havia valorat. És un plat tan senzill com segurament poc freqüent avui a les nostres llars, perquè, com ja he dit altres vegades, el costum de coure els llegums a casa s'està perdent.
És cert que les conserves han millorat molt i n'hi ha de molt bones, i en moltes botigues es pot comprar gra cuit d'una qualitat excel·lent, però, si em perdoneu que us ho digui, no hi ha res com el gra cuit a casa. I menjat acabat de fer.
Les mongetes no costen de coure, cal posar-les a remullar la nit abans, i l'endemà les posem a coure, amb aigua nova, a foc suau, fins que comencen a fer escuma. Es va retirant aquesta escuma amb les impureses i, quan l'aigua arrenca el bull, 'espantem' les mongetes tres vegades, és a dir, hi afegim aigua freda per frenar l'ebullició. Les deixem a foc ben suau fins que estan cuites. A més de les mongetes, jo hi poso una ceba punxada amb un clau, una fulla de llorer i, a vegades, segons l'ús que en vulgui fer, hi poso també un pastanaga, un osset de pernil, o un trosset de cansalada. Fins i tot, alguna vegada, mig peu de porc que després em menjo amb les mongetes acabades de coure.
Com se serveixen? La millor manera, just acabades de bullir, simplement amb un raig d'oli d'oliva de la millor qualitat. Excel·lent. Hi podem afegir unes patates bullides. L'endemà, és clar, es poden menjar saltades amb cansalada i acompanyades de botifarra, o en amanida, o en un empedrat de bacallà, o fer-ne una crema, o presentacions més sofisticades com aquesta.
Avui les mongetes són de Santa Pau, més petites, i molt bones, simplement sortides de l'olla i regades amb un bon oli. En aquest cas, per fer-les més gustoses, vaig fer servir un oli de julivert amb una miqueta d'all.
I, per completar el plat, cordó de llom ibèric. Aquestes peces, que van enganxades al llom del porc i que ara es venen en alguns llocs per separat, tenen, precisament, forma de cordons, una mica més gruixuts, és clar, i llargs. És una carn molt tendra i gustosa, com tots els productes del porc ibèric, i jo la faig simplement salpebrada i passada per la planxa amb un bon foc i poc oli. Una delícia.
Quina salivera Manel!!! Tens raó que ja no hi ha costum de coure les llegums a casa...xo veient aquest plat et venen ganes de posar-t'hi ara mateix! No coneixia aquesta peça del porc...ja preguntaré a la plaça!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Tens molta raó... a mi em fa una mica de mandra i ho faig, però molt de tant en tant. Un plat delicios!!
ResponEliminaLa meva mare les fa així, estan delicioses i no els fa falta res més...per cert m´ha agradat molt la teva crònica del forum...petonets
ResponEliminaHi tens tota la raó, Manel. Tot i que hi ha conserves excel·lents, mai no poden superar uns llegums acabats de coure. Aquest plat teu té molt bona pinta. A mi els fesols (=mongetes, a la valenciana) m'agraden molt, però no em senten gaire bé. Salutacions
ResponEliminaUna delícia tens raó, les mongetes sortides de l'olla són una exquisidesa, quan més gran en faig més me n'adono.
ResponEliminaTens raó no costen de coure, el que passa és que molts cops anem per la via ràpida. Però al gust res a veure.
m'has fet venir ganes de coure mongetes!
Manel, doncs a casa som dels que et donem tota la raó!! No hi ha res com la grana seca cuita a casa. ;) I aquí tens una altra ignorant que desconeixia aquesta peça, però a jutjar per la foto ha de ser deliciós!! Ja ho demanaré al carnisser i ho provarem a la brasa.
ResponEliminaPetons!
Manel yo todavia soy de los que cocino las legumbres en casa y ni punto de comparación, y este plato de hoy esta muy bien y esta pieza del cerdo ya la conocia porque tengo la suerte de tener una carnicera que como sabe mi aficion por la cocina me vende las mejores partes de cada animal y me aconseja segun el plato que quiero hacer el tipo de carne
ResponEliminaBon cap de setman
miquel
Ara dirè una barbaritat, però a mi m'agraden més les mongetes de Santa Pau que les del ganxet... ahivalokadicho... XD
ResponEliminaNo seré pas jo qui no et doni la raó... a casa ma mare sí que les havíem cuit a casa més d'una vegada, però nosaltres sempre anem amb pressa i les comprem cuites! Però a veure si algun dia recuperem el costum!
ResponEliminaAquest platillo fa obrir la gana a qualsevol!!
Cada cop tenim més mandra, però el resultat, si les cous tu és molt millor.
ResponEliminaAra que "començo a tornar a la normalitat" em trobo amb aquests fesolets acabats de coure... excel.lent plat, sempre i quan els fesolets siguin d'excel.lent qualitat, tal i com tu dius!!
ResponEliminaAra em miro les entrades del Forum per veure com t'expliques!!!!
PTNTS
Dolça
Ah! me n'oblidava, la meva àvia tenia una botiga de pesca salada i s'aixecava a les 5 del matí per bullis fesols i cigrons, per tant un altre lloc on aconseguir bones llegums bullides són les bacallaneries!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Jo també soc de les que ells llegums es couen a casa, el cordonet a la meva cansaladeria no ja manera que el tinguin, en cavi el trobem al mercat d´Olot quan anem els caps de setmana.
ResponEliminaUna abraçada
Pues si que es una forma de acompañamiento diferente ..el plato estupendo y las fotos muy buenas ..Saludos MARIMI
ResponEliminaCaram! Quin plat més sucós... Aquesta carn pareix tendríssima!
ResponEliminaManel,
ResponEliminaUna recepta sensacional, de les de tota la vida, de les que no passaran mai de moda.
Una abraçada
i com m'agraden les mongetes......
ResponEliminabon cap de setmana
Doncs mira, jo vaig coure cigrons fa poc!, de tota manera tinc una casa de llegums que els couen allà mateix DAVANT de casa...és on normalment acabo anant... Aquest plat tan ben acompanyat és d'aquells que et reanima estiguis com estiguis!Bon cap de setmana.
ResponEliminaEl meu home mataria per un plat d'aquests.
ResponEliminaMuas i bon cap de setmana!
Això, quina salivera! Productes senzills però de bona qualitat. Si les llegums estan bén fetes passa com amb el pa, que amb un bon raig d'oli ja en tens prou. Si a més hi afegeixes aquest tall... menjar de luxe!
ResponEliminaNúria
un plat contundent, del bon menjar de tota la vida, que segueix malgrat tot, sent tan bo i actual com el recordem de la nostra infància ... per cert, quina currada el tomàquet que acompanya el plat...
ResponEliminaUna abraçada
M'ha agradat el truc d'"espantar" les mongetes. L'altre dia, en un curs de cuina romana antiga, ens van ensenyar a "enganyar" els cargols... Jeje! Em sembla d'allò més divertit aquest vocabulari!
ResponEliminaLa veritat és que jo mai he cuit mongetes a casa i és ben cert que el gust del gra acabat de coure no és pas el mateix que quan el comprem cuit...
T'ha quedat un plat molt ben presentat, i m'encanta la floreta del tomàquet!
Petons!
La Taula d'en Bernat
Estic d'acord amb tu, a mi m'agrada fer-les a casa, sempre compro les llegums per coure a casa. I cada vegada m'agrada més fer-ho tot a casa.
ResponEliminaT'han quedat bonísimes.
Petonets.
eva, és una part que queda a sobre del llom i que m'anava bé perquè a primera vista semblen botifarres jejeje
ResponEliminaelen, no et pensis, jo també ho faig de tant en tant, però en faig força i ho congelo.
mª josé, efectivament, abans ho feia tothom, amb un raget d¡'oli o amb el greix de fregir cansalada.
francesc, ja me'n recordo que els fesols no se't posen bé, prometo estar ara força dies sense fer-ne...jejeje
a peu coix, m'alegra haver-te'n fet entrar ganes, ja és molt per un humil bloc, no trobes?
mercè, és curióp, per aquí en diem gra, i veig que vosaltres en diuen grana, no ho havia sentit.
miquel, quina sort tenir una carnissera de confiança, oi?
òscar, una barbaritat? pas, jo també les trobo més bones, tot i ser del vallès, no sé si perquè són menys faritones. però està clar que, mai més ben dit, va a gustos.
els fogons, a veure si el recupereu, sí, veuràs que no és massa esforç i cundeix molt.
tumateixa, ara ho has dit, sovint és només qüestió de mandra.
dolça, ai que això de tornar a la normalitat no té gaire bona pinta, espero que estiguis ben recuperada.
tens raó que a les bacallaneries i en algunes xarcuteries venen llegums acabats de coure que surten molt bons. més cars, però.
sion, vosaltres sempre esteu a l'aiguait del que es troba al mercat, eh?
garlutti, las judías, sencillas, simplemente cocidas y aliñadas, y el cordón de lomo, en lugar de las tradicionales salsichas y butifarras.
gracias por la visita, hasta pronto.
xavier, és molt tendre, la veritat és que a mi m'agrada molt.
josep, de les de tota la vida que a vegades s'acaben perdent, és veritat.
lídia, ja som dos!!
mercè, si tens un lloc de confiança fa més mandra fer-ho a casa, però val la pena, oi?
gemma, no cal que mati ningú, abans d'arribar aquest extrem digues-li que vingui a casa!
núria, la veritat és que m'agrada molt també amb cansalada, però amb oli és també molt bo i més sa.
gràcies per la visita, i fins aviat!
alfons, el tomàquet només és qüestió de paciencia, amb un ganivet petit fent talls de fora cap a dins canviant cada vegada la inclinació del ganivet, i decora força, oi?
anna, això del curs de cuina romana antiga promet molt, eh? a veure si ho expliques al bloc.
joana, si tens temps, val la pena fer-se les coses, semblen més bones sempre, oi?