divendres, 4 de febrer del 2011
paella mixta... amb mongetes seques
anem al gra (11)
Ho dic moltes vegades, que la cuina és joc, combinacions, canvis, buscar la sorpresa, per què no? La rutina és còmoda, no obliga a pensar, és mecànica i repetitiva. La paella és la paella, i l'ingredient principal és l'arròs.
Però el nom no li ve de l'arròs, li ve de l'estri on es cou, és un cas clar de sinècdoque, i per tant, una paella pot seguir sent una paella encara que no porti arròs. De fet, si li traiem l'arròs i li posem fideus, en podem dir perfectament una paella de fideus, tot i que per tradició i per herència en diem fideuada. I si en lloc de fideus o arròs hi posem un altre ingredient? Mongetes seques, per exemple. Com n'hi hem de dir? Mongetada o paella de mongetes? M'agrada més la segona opció, perquè l'estri, i la manera de preparar el plat, no deixa de ser igual.
Aquest plat se'm va ocórrer després d'una conversa amb un company de feina, el José Luis, que em va explicar que la seva dona fa una cosa similar, amb un preparat per a paella, ja sabeu què vull dir, aquelles safates que porten una mica de tot, musclos, gambes, cloïsses, calamars...
Les mongetes amb marisc no són novetat, ans al contrari: si aneu a Astúries no deixeu passar l'oportunitat de menjar unes bones 'fabes' amb cloïsses. És clar, vaig pensar, la mongeta, com l'arròs, assimila perfectament el gust d'allò que hi posem per acompanyar-la, i fer-hi una paella ha de ser un bon invent. En aquest cas, una paella mixta, de carn i marisc. Bona bona.
La realització és igual que en el cas de la paella d'arròs o fideus: primer vaig fregir les gambes i els escamarlans en una paella amb oli, les vaig retirar i en el mateix oli vaig posar a enrossir salsitxa i tires de llom ibèric, tot tallat de la mateixa mida, i unes tires de pebrot verd i de pebrot vermell. En aquest cas, no vaig fer el sofregit a la mateixa paella, perquè ja en tenia de preparat, i quan la carn va estar enrossida i els pebrots una mica tous, hi vaig posar el sofregit i una mica de pebre vermell i ho vaig deixar coure uns minuts, abans de posar-hi les mongetes (en aquest cas, de conserva, però millor cuites a casa) i el suc d'obrir les cloïsses i els musclos al vapor.
Es deixa coure uns minuts tot junt, s'hi posen les closques perquè s'escalfin, i ja es pot servir. A diferència de l'arròs, les mongetes ja estan cuites i, per tant, el temps de preparació és molt menor. Proveu-ho, us agradarà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
m'agrada!!!!
ResponEliminaQuina bona pensada! crec que ho provaré i deixaré als de casa amb la boca ben oberta...
ResponEliminaPetons i fins demà, amb xiruques que ens veurem! ;)
Molt bona paella, encara que no sigui d'arròs!!! A pendents ràpidamentt!
ResponEliminaPetonets
Ostres, què original! Se'm fa la boca aigua només imaginar el sabor! Tinc moltes ganes de fer mongetes, aquesta pot ser una bona opció!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Una paella fantàstica i molt original, amb el teu permís, m'emporto la recepta.
ResponEliminaPetonets
A casa la paella que més ens agrada és la mixta, doncs el toc de mar i muntanya li queda genial, erò mai li he posat mongetes i ha d'estar bona així! T'ha quedat amb una pinta expectacular! :)
ResponEliminaUn petó!
Tu creus que aquestes hores haig d'estar aquí mirant aquests plats, tot ja em roncan!!! Quina bona pinta Manel, i si, una paella pot ser de qualsevol cosa que sigui bona i es pugui menjar, es clar!
ResponEliminaBon cap de setmana
Amb mongetes jo tampòc l'he tastat i la veritat que pinta molt bé.
ResponEliminaSalut i bon cap de setmana!
molt bona paella de mongetes seques,molt original, a la carpeta de pendents
ResponEliminafins dema
miquel
No ho havia vist mai. Ho haurem de provar.
ResponEliminaJa m'ho vas dir que em sorprendria! Ha d'estar ben bona aquesta paella feta amb fesols!
ResponEliminaPTNTS i see you tomorrow!
Dolça
Paella de mongetes crec que li escau molt bé.
ResponEliminaJa veig que encara que no facis arròs, la paella no la deixes descansar!.
Fins demà.
Manel, d'això a l'Empordanet li diuen Catxoflino. Al Restaurant La Xicra de Palafrugell amb en Pere Bahí al front en son els màxims defensors.
ResponEliminaSalut,
Pepin
Hummmmm...
ResponEliminaAixò de la paella de mongetes no t'ho compro, mestre. El plat és el plat, més enllà de l'estri que es fa servir per cuinar-lo... i posar-li el nom de paella a tot el que s'hi fa a dins és forçar el concepte... Paellà de fideus? Fideua!!
De tota manera, reconec que té una pinta brutal i sona molt bé!
Salut i fins demà!
Si senyor Manel, molt original, avui precisament parlo jo al bloc de les receptes amb llegums.
ResponEliminaUna abraçada