un tàrtar sense bistec

L'any passat vaig escriure aquí un article  (que encara em sembla plenament vigent) sobre el bistec tàrtar il·lustrat amb un magnífic plat elaborat per la Mai. Jo no tinc costum de fer-ne, n'havia menjat fa temps en restaurants on sabien preparar-lo, ara a vegades em proposo fer-ne, però a l'hora de la veritat es queda pendent. En canvi, l'he preparat substituint la carn per altres productes, com el bacallà, amb un resultat notable.
Dies enrere vaig tornar a pensar en aquest plat i se'm va ocórrer un joc, fer un tàrtar amb els mateixos ingredients, i si pot ser, amb un color semblant, però substituint la carn per un producte molt més lleuger i econòmic i ara plenament de temporada, el tomàquet. El resultat, ja el veieu, no difereix gaire, per fora, d'un bistec tàrtar clàssic; per dins, el sabor, és clar, ja és una altra cosa, ni millor ni pitjor, diferent, i sens dubte ideal per aquesta època. Un cop preparat, el podem menjar sol o fer-lo servir de base d'altres productes que també es poden servir crus, com alguns peixos o altres fruites i verdures. Però això, un altre dia.

He fet servir els ingredients més típics del tàrtar de carn, excepte aquells que no lligarien bé amb el tomàquet, com el rovell d'ou i la salsa ketchup (massa tomàquet!).
Per fer aquest plat necessitem, és clar, un bon tomàquet, que, de fet, si és bo, ja ens el podem menjar sol, gairebé no cal ni amanir-lo, però ben mirat, què seria de la cuina si tot ens ho mengéssim amb aquesta naturalitat? Amb què em distrauria a la cuina i de què parlaria aquí? 
Doncs agafem un bon tomàquet, que si voleu no cal que sigui el més car, perquè amb l'amaniment que portarà fins i tot un tomàquet normalet pujaria de categoria. El pelem i li traiem les llavors (sisplau, no les llenceu: són molt bones i a més és d'allò més actual guarnir els plats amb llavors de tomàquet) i el deixem escórrer, que deixi anar tota l'aigua; tallem la carn a tires i després en fem dauets ben petits, els posem en un bol i comencem a amanir: ceba dolça picada ben petita; cogombres i tàperes en vinagre també picades; sal; pebre negre; oli; mostassa; salsa perrins i tabasco. Les quantitats? Depèn de la quantitat de tomàquet, és clar, però sobretot depèn molt dels gustos de cadascú. El millor és afegir els ingredients amb moderació i anar tastant i afegint-ne més si cal fins que trobem el punt que ens agradi. Però més o menys, per cada tomàquet, amb una culleradeta de postres de ceba tendra, de cogombre i de tàperes serà suficient, més un raget d'oli, sal i pebre al gust, unes gotes de tabasco i una mica més de salsa Perrins. 

Un cop feta la barreja, la deixem reposar una estona i, abans de servir, posem el tomàquet amanit en un colador perquè perdi l'excés de líquid. Per servir-lo, vaig pintar una línia de vinagre balsàmic reduït al fons, vaig posar el tàrtar en un extrem i, a l'altre, hi vaig posar una amanideta d'herbes dels canonges.
També vaig provar la presentació en una cullereta i em va agradar molt, passa ben bé per carn picada i sorprèn els convidats.