el principal aliment del món (45)
Després de l'amanida de brots amb sardines, formatge i vinagreta de cireres de què parlava en la penúltima entrada, el matí d'un dissabte d'inactivitat esportiva em va permetre fer un nou arròs aprofitant que tenia a la nevera quatre tipus de botifarra diferents que han acabat donant nom a aquest arròs, fàcil de fer i vistós de presentar.
Anem al gra, que en aquest cas pot semblar una gracieta: vaig fer servir botifarra negra, botifarra blanca (cuita), botifarró de ceba i xorís fresc, que vaig tallar en rodanxes gruixudetes i les vaig fregir en una cassola plana.Després de l'amanida de brots amb sardines, formatge i vinagreta de cireres de què parlava en la penúltima entrada, el matí d'un dissabte d'inactivitat esportiva em va permetre fer un nou arròs aprofitant que tenia a la nevera quatre tipus de botifarra diferents que han acabat donant nom a aquest arròs, fàcil de fer i vistós de presentar.
Un cop fregides les botifarres, es retiren i en el mateix oli comencem a sofregir els altre ingredients, començant pel pebrot verd tallat a una mida mitjana, es deixa fer una mica i s'hi afegeix pebrot vermell escalivat (si no en teniu, en poseu de cru a la cassola abans que el verd), carxofes baby, favetes i pastanaguetes (les carxofes i faves congelades, que ja no n'és temporada, i les pastanagues, també, que de fresques no n'he vist mai), i quan els hem donat unes voltes, ja podem abocar-hi l'arròs.
Amb el foc fort, deixem que el gra s'amari del greix que tenim a la cassola, abans d'afegir-hi unes cullerades de sofregit de tomàquet casolà (al gust, però no massa), remenem bé i hi aboquem el brou calent, de carn o de verdures. Com sempre, l'arròs ha de quedar ben cobert per més del doble de líquid, però sempre en deixem una mica al foc per si ens queden curts afegir-n'hi sense tallar la cocció del cereal.
Abans d'acabar, hi afegim pebre vermell, o pimentó roig, com diuen els valencians; a mi també m'agrada posar-hi alguna herba, per exemple, farigola, però sense passar-se.
Quan l'arròs estigui gairebé al punt, hi posem els talls de botifarra a sobre, deixem acabar de coure i tapem perquè el plat reposi una estona fora del foc abans de servir. També el podem acabar al forn
entrevista a ràdio l'h
Dilluns vaig ser als estudis de Ràdio L'Hospitalet entrevistat per Laura Alzina en el magazín estiuenc que presenta als migdies, i que els dilluns dedica una bona part del seu temps a la cuina.
El plat ha quedat preciós, potser un puntet de reducció de Mòdena per decorar-lo? ;-P
ResponEliminaI de la radio, doncs que vols que et digui... millor que moltes seccions gastronòmiques pagades que escolto per les radios, la veritat.
Tens un ritmillo pausat peró constant,ferm i rodó .... osties! però si ets l'Indurain de la frequència modulada!!! XDDD
Una abraçada nen!!
M'he adonat que he fet les vacances molt llargues perquè he vist que has penjat un munt d'apunts!
ResponEliminaUns plats exquisits i l'entrevista m'ha agradat, ara ja ets famós.
Aquest arròs tornaria boig al meu pare, el toc de les botifarres ha de quedar boníssim!
ResponEliminaFelicitats per la entrevista :)
Quin arrós!!!! no et puc escoltar fins que no arribi a casa, a la feina no tinc altaveus!! ja et diré.
ResponEliminaPetonets
Felicitats pel blog, fa poc que el conec,m'està agradant molt. Perdona, què vol dir q no has vist mai pastanagues fresques?
ResponEliminaMontse
Molt bona montse, jo he pensat el mateix que tu quan parla de les pastanagues fresques i no m'he atrevit a dir-ho. Però després de rellegir-lo crec que es refereix a pastanagues baby fresques.
ResponEliminaUn bon arròs!!!!.
òscar, això de l'indurain de la freqüència modulada és un elogi que costarà que algú pugui superar!
ResponEliminaa peu coix, jo també vaig fer part de les vacances de la feina el mes passat, peròdel bloc aquest any no en faig :-)
mariajose, em sembla que això del teu pare ja m'ho havies dit amb alguna altra recepta, em fa l'efecte que tenim gustos semblants, a veure si el fas seguidor del bloc ;-)
marylou, t'has de buscar uns auriculars discrets per aquestes siguacions a la feina :-))
montse, moltes gràcies per la visita, estaré encantat si segueixes venint.
això de les pastanagues fresques és que no m'he explicat bé, vull dir aquestes pastanaguetes que en diuen baby, que només es troben congelades o enllaunades, al mercat no n'hi ha!
anna, gràcies per aclarir-ho, efectivament em referia a les minipastanagues.
Jo no sóc de botifarres però amb molt de gust em menjaria aquest arròs. Les botifarres anirien, això sí, al plat del Pere!!!!
ResponEliminaM'ha encantat sentir l'entrevista que t'han fet. Com diu l'Òscar, ets l'Indurain de la FM!!!!
Petons
Quina gana que m'has fet venir amb aquest plat d'arròs!! tot el que hi ha m'encanta, ha de ser boníssim boníssim! aviat caurà, n'estic segura! moltes gràcies per la recepta i per la bona estona d'escoltar la ràdio.
ResponEliminaL'arròs combina amb quasi tot, jo també en faig moltes vegades per aprofitar el que tinc a la nevera, aquest teu té molt bona pinta. Felicitats per l'entrevista!
ResponEliminaManel,
ResponEliminaMagnífic aquest arròs amb l'assortiment de botifarres.
He escoltat l'entrevista i només puc dir "chapeau", sense estridències i amb senzillesa has deixat constància del teu "savoir faire".
Una abraçada i fins aviat
no et puc escoltar, estic perduda per aquests mons de deu connectada amb el mb!!!, però em feia molta falta. Quan torni a la civilització ho faig, ok?
ResponEliminaEncara te'n porto 5 d'avantatja,;-)
PTNTS
Dolça
Manel, molt bo aquest arròs. Senzill i d'aprofitament, com a mi m'agraden.
ResponEliminaPer cert, ja vas per la recepta 45 d'arròs, hauries de començar a pensar en una recepta superespecial per les noces d'or.
Salut,
Pepin
margarida, moltes gràcies, no sóc l'indurain ni a la fm ni, molt menys, a les carreteres, però t'ho agraeixo :-)
ResponEliminatastarutes, moltes gràcies a tu per venir i per seguir-me, estic content que t'hagi agradat.
cristina, efectivament, a l'arròs hi podem posar de tot, a vegades queda més bé, altres notant, però sempre fa de bon menjar.
josep, ets molt amable, com tots, i t'ho agraeixo. fins aviat!
hahaha, dolça, en tinc quatre o cinc a la recambra, però si els poso de cop cansarà, o sigui que el teu rècord està segur :-)
pepin, no se m'havia acudit, però ara que ho dius, potser sí que comenci a pensar en un arròs potent per a aquesta efemèride. gràcies per la idea!
L'arròs cada cop m'agrada més i permet moltes variants.
ResponEliminaAquest de 4 botifarres em sembla un luxe.
Salutacions :)
Quin arròs....
ResponEliminaUn plat que faria les delicies de un bon gourmant.
Una abraçada.
Felicitats per l'entrevista