dijous, 31 de març del 2011

mos de botifarra negra amb encenalls de foie i llàgrimes de px


Diumenge, mentre es feia l'arròs per fer després el socarrat, em vaig preparar un mos que fa dies que tenia al cap, aquest de botifarra amb encenalls de foie i llàgrimes de Pedro Ximénez.
La botifarra negra, que al meu poble fan molt bona a diverses cansaladeries, però sobretot a Cal Molí Xic, és una de les meves perdicions; aquesta que us dic, per exemple, és boníssima com a embotit, tal qual la compres, i no diguem ja passada una mica per la planxa, o tirada a l'olla de l'escudella, o... de qualsevol manera: sovint la faig servir quan he de preparar un esmorzar de forquilla i sempre m'ha fet quedar bé.
Tenia al cap combinar-la amb fetge gras, i hi vaig afegir unes escates de sal i una gelea d'aquest vi dolç que prepara El rebost de l'Empordanet del meu amic Manu, que lliga molt bé amb el foie.
És molt senzill i és un moment muntar-lo: passem per una paella calenta la botifarra, tallada a rodanxes gruixudes i sense pell, hi posem a sobre uns encenalls de foie micuit que haurem fet amb un pelador, salem una mica amb escates de sal i rematem amb la gelea.
La botifarra fa prou bé de base, però si ho preferim, hi podem posar a sota una torradeta o un tros de pa tallat rodó de la mida de la botifarra, i tenim un 'montadito'  ben bo.
També me'n vaig fer sense gelea, simplement la botifarra i el foie, dos productes ben diferents, un ben popular, l'altre més elitista, però que casen a la perfecció.

21 comentaris:

  1. m'has ben captivat.... aquest pecat ha de ser dels bons bons, només llegir els ensenalls de foie i les llàgrimes de px ja salivava...per favor!

    ResponElimina
  2. Només llegint el títol ja sabia que m’agradaria. I ha estat així! Tot el que porti foie m’encanta però amb aquesta botifarra i les llàgrimes ha de ser un mos de luxe. Una abraçada

    ResponElimina
  3. Ja saps que avui no m'encertes gaire el gust, però reconec que la presentació t'ha quedat sensacional!
    La gelea de px ha de combinar a la perfecció amb el foie... un mosset fantàstic per obrir la gana al socarrat ;)

    ResponElimina
  4. No hi ha res com una bona botifarra negra d'una bona cansaladeria i si a més la combines amb foie, doncs ja no cal dir res més. Fins aviat!

    ResponElimina
  5. Quin delicatessen! Aquestes llàgrimes encara no les hem tastades, però les de merlot ens van agradar molt!

    ResponElimina
  6. Ostres anel, m'has ben captivat amb aquest mos... sóc una fan total de la botifarra negra i del foi, i aquestes llàgrimes de px segur que m'encantarien!

    ResponElimina
  7. Aquesta botifarra de Can Molí Xic la he tastat i ja vaig dir que era al.lucinant.

    El que passa és que l'haig de tastar més perque l'altre dia em parlàves sobre comparar-la amb la que menjàvem i reconec que em falten més vegades de tastar-la per a poder emetre un judici.

    Nosé, unes nou o deu vegades més jo crec que ja començaré a tenir la cosa treballada per poder-me pronunciar... hehe.

    ResponElimina
  8. Acabo de descubrir tú blog y me quedo como seguidora desde yá. Me encantan tú recetas y las fotos muy buenas!
    Saludos desde:
    http://www.damilena.com/

    ResponElimina
  9. Oh, oh, oh, .... que boooo!! tinc de tot a casa :-)

    Petons

    ResponElimina
  10. un mos extraordinari,,, contundent i deliicat alhora...
    Un abraçada

    ResponElimina
  11. Serà senzill, com tu dius, però el resultat es realment espectacular!!

    ResponElimina
  12. Una delícia. S'ha de provar això... Crec que m'ho estic imaginant... I m'encanta! ;)
    Petonets!

    ResponElimina
  13. La botifarra negra fantàstica! El foie no és del meu gust però el plat es veu deliciós

    ResponElimina
  14. me gusta todos los ingredientes y las lagrimas del PX las tengo del Manel osea que lo probare
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  15. què t'he de dir??.......... esplèndid.!!!!!!!!

    ResponElimina
  16. Un mos al gust total d’en Miquel, botifarra negra i foie, a mi per el contrari i sentin-ho molt cap de les duges coses m’agraden, diguem rara si vols¡¡
    La presentació fantàstica
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Espectacular!
    Quina combinació més rebona! I pensar que quan he vist la foto des del meu blog he pensat que era un coulant... jeje! No sé pas amb què em quedaria. La xocolata és la meva perdició però la botifarra negra em torna boja, i la gelatina de Pedro Ximenes li dóna un toc ideal!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  18. Avui no em menjaria aquest plat perquè no m'agraden els seus ingredients, però has fet una presentació tan maca que m'he quedat enganxada a la pantalla!
    Suposo que aquest mos deu ser boníssim, si més no ho sembla. I el toc de les llàgrimes.... en Manu estarà content quan vegi quines meravelles es poden fer amb les seves llàgrimes!
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  19. En una que m'agrada a mi la botifarra negra,t'ha quedat un plat genial, jo la compro a Ca la Rosa a Sant Feliu de Codines , un dia he de pujar a comprar-la a Castellderçol.

    ResponElimina
  20. Que combinación tan fantástica de ingredientes!!
    Una receta para tener en cuenta y la tendré.
    Saludos
    Carmen

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte