mos de botifarra negra amb encenalls de foie i llàgrimes de px

Diumenge, mentre es feia l'arròs per fer després el socarrat, em vaig preparar un mos que fa dies que tenia al cap, aquest de botifarra amb encenalls de foie i llàgrimes de Pedro Ximénez.
La botifarra negra, que al meu poble fan molt bona a diverses cansaladeries, però sobretot a Cal Molí Xic, és una de les meves perdicions; aquesta que us dic, per exemple, és boníssima com a embotit, tal qual la compres, i no diguem ja passada una mica per la planxa, o tirada a l'olla de l'escudella, o... de qualsevol manera: sovint la faig servir quan he de preparar un esmorzar de forquilla i sempre m'ha fet quedar bé.

Tenia al cap combinar-la amb fetge gras, i hi vaig afegir unes escates de sal i una gelea d'aquest vi dolç que prepara El rebost de l'Empordanet del meu amic Manu, que lliga molt bé amb el foie.
És molt senzill i és un moment muntar-lo: passem per una paella calenta la botifarra, tallada a rodanxes gruixudes i sense pell, hi posem a sobre uns encenalls de foie micuit que haurem fet amb un pelador, salem una mica amb escates de sal i rematem amb la gelea.
La botifarra fa prou bé de base, però si ho preferim, hi podem posar a sota una torradeta o un tros de pa tallat rodó de la mida de la botifarra, i tenim un 'montadito'  ben bo.
També me'n vaig fer sense gelea, simplement la botifarra i el foie, dos productes ben diferents, un ben popular, l'altre més elitista, però que casen a la perfecció.