dimarts, 22 de març de 2011

pas poc que he fet mai pa

Quan vaig començar a llegir blocs de cuina i vaig posar en marxa aquest, fa tres anys, cada dos per tres veia gent que escrivia un post recurrent en el qual expressaven la seva alegria pel fet d'haver comprat una panificadora i haver-se convertit en forners casolans. Va arribar un moment que em va agafar un cert complex perquè tothom feia pa, i els estranyava que jo no en fes. A més, el pa m'agrada, es podria dir que m'agrada molt.
La veritat és que vaig intentar unes quantes vegades comprar-me la famosa panificadora del Lidl, primer, perquè tothom diu que va molt bé, i segon, perquè és barata, i com que em conec, sabia que hi havia el perill que després de les primeres proves, es quedés arraconada, com un trasto més dels molts que hi ha a la cuina. Però no vaig aconseguir mai comprar-la, sempre que hi ha anava s'havia esgotat. Després, vaig tenir altres coses més importants a fer, i la panificadora va quedar com una assignatura pendent aparcada en algun racó de la memòria. Fins que la setmana passada vaig veure que la tornaven a posar al mercat, i aquella assignatura pendent es va convertir en una mena d'urgència. Ara ja la tinc.
Ahir vaig anar a buscar-la (gràcies, Cris), en arribar a casa a la nit la vam desempaquetar amb la Lara, que em mirava una mica sorpresa per la nova adquisició i pel meu (contingut) entusiasme, i em vaig posar a llegir les instruccions. 
L'espècie humana es pot dividir de moltes maneres, però una de molt evident és la que separa la gent que llegeix els prospectes i manuals d'instruccions, i la que no. Jo sóc dels primers, ho reconec, perquè no entenc gaire aquells que compren un aparell que no té res a veure amb els que tenen a casa i començan a fer-lo funcionar com si ho haguessin fet tota la vida. No ho criticaré, però més d'una vegada m'han vingut preocupats perquè l'aparell no funciona, o no fa alguna de les coses que hauria de fer, i ho hem solucionat simplement llegit el manual. Llegint-lo jo, vull dir, perquè els no-llegidors de manuals hi tenen autèntica al·lèrgia, i a vegades sembla que prefereixin llençar l'aparell pensant que no funciona, que no pas llegir com va per veure si han fet alguna cosa malament.
Tot això és per dir que, com que no havia fet mai pa ni havia vist mai una panificadora, no he fet la primera prova fins que he seguit totes les passes de neteja, posada en marxa, etc., i també he llegit bé les instruccions del preparat de farines que vaig comprar al mateix supermercat.
El meu primer pa l'he fet, per evitar sorpreses, amb un preparat de farina de blat i de sègol, d'aquells que ja porten el llevat, la sal i tots els ingredients necessaris i només s'han de posar a la panificadora amb la quantitat corresponent d'aigua tèbia. Quantitat que, tot sigui dit, he posat per sota de la indicada, després de llegir ahir diversos fòrums d'internet on es recomanava vivament fer-ho així, i posar-hi també una cullerada d'oli d'oliva.
Més endavant ja vindran el pa de pipes, el pa de nous,  el pa de xapata, el pa d'olives negres, la massa per fer pizza, els brioixos... hi ha un munt de coses que vull fer, però s'hauran d'esperar una mica, fins que tingui més traça en això de barrejar aigua, farina, llevat, sal... i el que calgui.
El primer pa, fet amb el programa 'normal' i grau de torrat mitjà, ha quedat força bé. L'he posat a fer i volia sortir amb bici, però em feia cosa deixar la panificadora sola i sense control, de manera que s'ha anat fent tard i el cel s'ha anat tapant. Quan he tingut clar que la meva intervenció era absolutament prescindible, he agafat la bici i he marxat... però massa tard, el cel s'havia tapat i al cap de pocs quilòmetres s'ha posat a ploure amb ganes, de manera que he tornat abans d'hora i moll.
Podria dir que el primer pa m'ha sortit una mica car, però no ho diré. També podria haver titulat aquest post "La meva primera vegada", però ja vaig gastar el títol dies enrere... Només em quedava aquest títol de monosíl·labs que a partir d'ara ja deixa de ser cert.

29 comentaris:

  1. Fer pa a casa és fantàstic, però nosaltres no tenim panificadora... tot a mà i la veritat és que fa més mandra posar-s'hi!
    Esperem els nous pans amb falera!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  2. Vaig veure que tornaven a sortir... Però no tinc super aprop de casa i no he pogut comprar-me-la... Quina sort!! Fins aquí m'arriba l'olor!

    ResponElimina
  3. Siiiiiiii, però que maco!!!!! benvingut al món dels panificadoraires hehehehe, la panificadora és fantàstica per introduïr-se al món del pa, o al menys a mi m´ho sembla , ja saps que en sóc una fan jo i d´aquí a posar-se "mans a la massa"hi ha un tris i enganxa, enganxa molt fer pa, és tant relaxant...
    Esperem tots aquests pans que faràs i la foto del Maikel.
    ptnts
    Mai

    ResponElimina
  4. Sort que sense panificadora també es pot fer pa...tot i que no surti com aquest!....felicitats per la teva nova adquisició, en faràs molt servei!!!!
    Envejota de la sana!
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  5. Molt bé! és una bona adquisició amb la que podràs fer molts tipus de pa i molts invents.
    Poc a poc voldràs també fer pa a ma però quan no tens temps i vols arribar a casa i trobar el pa fet es meravellós!!!

    ResponElimina
  6. A casa encara en fan els pares, pastant i amb llevat de forner, però es queixen que les farines són massa refinades. Tot i això ja fa dies que me la miro aquesta bèstia, ara me la miraré amb més interès, segur :)

    ResponElimina
  7. Jo t'entenc perfectament , jo també som de la que es llegeix tots els manuals i per aquest motiu se'n riuen de mi, je.. També com tu ja fa unes quantes vegades que intent comprar la ditxosa panificadora , però he de dir-te que ahir mateix vaig començar un llevat mare d'en Xavier Barriga fet amb poma i mel i d'aqui a poc tal vegada em servesqui per fer pa. Una abraçada

    ResponElimina
  8. Home, si ho arribo a saber et venc la meva que la faig servir molt poquet... ;-P

    ResponElimina
  9. Doncs jo també li dono voltes a això de la panificadora... Però a casa ma mare i ma àvia en fan sense. I els queda de luxe! Mmm... M'hauré de posar les piles, em sembla. Tan de bo em quedin tan xulos com aquests que fas!
    Petonets!

    ResponElimina
  10. Felicitats pel teu primer pa. És molt còmode programar la màquina i trobar-te el pa calentó al matí, i l'olor que deixa per tota la casa,és fantàstic!

    ResponElimina
  11. Doncs aquí estarem esperant els propers pans. Genial!!

    Muas!

    ResponElimina
  12. Felicitats por animarte a hacer pan y ahora ya no tendras escusa para no hacerlo y de paso que trabaje la maquina,je,je.Y si se te estropea siempre puedes hacer el pan a mano como el metodo del Ricard bertinet y asi tambien haces ejercicio de brazos
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  13. Manel, ja veuràs que això de fer pa és addictiu! I com diu la Mai, sobretot, posar-se mans a la massa. ;)
    El primer t'ha quedat fantàstic! Així que apuntes amunt. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  14. Què bé!!Ara s'ha obert una nova porteta!!Felicitats i que ho passeu molt bé fent pa i masses!!
    Emma

    ResponElimina
  15. Jo encara no tinc panificadora, entre tots me'n feu agafar ganes.

    ResponElimina
  16. Aquesta també és la meva assignatura pendent. La teva superada!

    ResponElimina
  17. Doncs t'ha quedat més que bo!! té una molla bestial!! ja veuràs que ara no pararàs!
    Molts petons

    ResponElimina
  18. Ja veig que al final seré la única que no fa pa a casa... pas poc que n'he fet mai pas jo :)
    Fins ara quedàvme tu i jo... però resisitiré la temptació! Je je je...
    Bromes a part, auguro un gran futur a aquesta maquineta màgica!

    ResponElimina
  19. Yo también me compré la panificadora del Lidl...hace más de un año que la guardé en un armario!!!
    Hacer pan es adictivo, pero después de utilizar la máquina te das cuenta que en realidad tu no haces nada, todo lo hace ella solita. Empiezas a buscar información por la red y acabas metiendo las manos en la masa...y eso es lo bueno, es cuando te sientes útil.
    Yo disfruto haciendo pan, cuidando mi masa madre, experimentando recetas, ampliando mi colección de piedras y pisapapeles, que más de una vez es lo que he horneado jejejeje!!...aunque cuando sale bueno y te lo dicen es lo mejor que te puede pasar.
    Saludos
    Dorothy

    ResponElimina
  20. Quina enveja de la sana esta clar, al veure aquest pa, nosaltres quan hi varem arribar ja estaven esgotades, esperarem la pròxima vegada
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Vigila Manel que crec que això enganxa, jo quan entro a casa el migdia ja sento la olor a pa, i després de la panificadora, ve la massa mare, pots per la cuina i per la nevera que pugen regalimen i per fi al pa fet a ma, però la veritat és que estan bons, ja ens aniras explicant. Petons

    ResponElimina
  22. Hola Manel,
    Benvingut al meravellós món del pa i la panificadora! Què bé que hagis començat... d’aquí no res ens sorprendràs amb pans en cullera, o altres invencions, segur! Jo també em llegeixo les instruccions fil per randa de tot. D’aquí a poc, tindràs la panificadora agafada per les mans, i veuràs que resulta molt, però molt útil, no caldrà que estiguis pendent i fins i tot l’arribaràs a programar... i podràs marxar a fer bici per quan arribis trobar-te un pa recent fet. Després... et faràs la teva massa mare, l’afegiràs a la barreja i com t’agrada el pa, veuràs com deixaràs mica en mica d’anar al forn! Una abraçada,

    ResponElimina
  23. Jo tinc panificadora des de fa temps, i ja sóc capaç de posar els ingredients gairebé "a ull": 350 cc d'aigua, 1 cullerada sopera d'oli d'oliva, 1 culleradeta i mitja de sucre, 1 culleradeta de sal, 500 gr de farina de força (també pots fer 350 de força i 150 de normal), un grapadet de llavors de llinosa, dos grapats de segonet i el sobre de llevat de forner (posat en aquest mateix ordre).
    Queda una mica integral i molt bo.

    Marta

    ResponElimina
  24. Jo també me la vaig comprar el mateix dia, jaja.
    Em pasaba com a tu, que no m'animava mai, al final el dissabte i pel preu que tenia, em vaig animar.
    De moment, ja he fet un plum-cake i dos pans i t'haig de dir que estic contenta.
    Ara per esmorzar, m'agafo dues llesques de pà i ummmm.
    Petonets.

    ResponElimina
  25. Que maco que t'ha quedat!!!
    La panificadora és una màquina fantàstica. Jo també m'hi resistia, (més que res pel lloc que ocupa), però la trobo imprescindible a la cuina. Jo la utilitzo vàries vegades a la setmana, i és tan descansat fer pa o massa de pizza!!!

    ResponElimina
  26. moltes gràcies a tots!
    em sembla que teniu raó i això de fer pa enganxa, perquè ja n'he fet dues vegades, i la segona adaptant ja una mica la recepta. suposo que passarà el que diueu alguns, que poc a poc vas fent coses noves i acabes preparant-te la massa mare i tot això; no ho sé, ja us ho diré, però prometo no donar gaire la tabarra amb aquest tema. de moment em fa gràcia que ho faci la màquina sense haver-me d'embrutar les mans pastant :-))

    ResponElimina
  27. Sempre he pensat que tots els pans surten si fa no fa iguals... Pero com tu, moltes vegades he estat temptat per la panificadora. Qui sap potser algun dia...

    ResponElimina
  28. Manel , n´estic ben segura de que la máquina la farás servir molt, m´ha , jo si llegeixo instruccions, jaja, quan li agafis el "tranquillo", hi farás de tot, et felicito per l´adquisició, jo en tinc 4 ( No ho diguis a ningú):-), però funcionen tots el díes a máxim rendiment , jeje
    si em permets una recomanació, dir te que les mases dolçes per fer brioxería jo les faig a la máquina i queden perfectes. si ho proves ja ho diràs,. un petonarro

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...