dissabte, 5 de març del 2011

olives, escopinyes i vermut de reus amb llimona


Tinc tres amigues blocaires reusenques que m'aprecien i a vegades tenen detalls amb mi que miro de correspondre de la millor manera que sé, deixant-ne constància aquí. L'any passat entre les tres em van fornir tot el material necessari perquè aprengués a fer el romesco a la manera del Camp de Tarragona (morter, oli, 'vellanes', pebrots de romesco... i la recepta!). Ahir vaig rebre un altre detall per agrair-me l'organització de la darrera trobada gastroblocaire a l'Empordà. Allà van venir amb una quarta reusenca, la Rosa, que encara no és blocaire, però té la intenció de ser-ho i aleshores podré dir que tinc quatre amigues blocaires a la capital del Baix Camp.
Com que no cal que em regalin res, però estic content que ho facin, vaig pensar què podia fer en honor seu i avui he preparat aquest vermut amb els ingredients més tradicionals, però canviant una mica la manera de presentar-los i la textura d'alguns d'ells. Un vermut modern amb tots els elements clàssics dedicat a la Rosa, la Dolça, la Mai i la Marta.
En primer lloc, cal obrir unes escopinyes fresques al vapor en una olla amb un raget del vermut Yzaguirre de Reus com el que m'han regalat i unes gotes de suc de llimona, i separar la carn de les closques. També es pot fer amb escopinyes en conserva de bona qualitat.
D'una altra banda, es talla la base de les olives sense pinyol de la part del forat més petit. He fet tires fines de pell de llimona amb un acanalador, regal en aquest cas de la Marta, i he preparat una vinagreta amb oli del primer raig (de la mateixa procedència), una punta de sal i de pebre i un rajolí de llimona. 


Finalment, per preparar un vermut sòlid calen dues fulles de gelatina per cada 100 ml de vermut. Es posen les fulles en remull en aigua freda mentre s'escalfa una part de la beguda, a la qual afegirem la gelatina ben escorreguda fins que es dissolgui bé, i després hi posarem la resta del vermut. S'estén en una safata de manera que quedi un gruix de mig centímetre. Es deixa refredar i quallar i es talla en cubs d'aproximadament mig centímetre de costat, o més petits.
Per al muntatge del plat, es posen les olives amb el forat de treure el pinyol cap amunt, i a sobre de cada una, una escopinya. S'amaneixen lleugerament amb la vinagreta i es posa al voltant la gelatina tallada a quadrets petits amb les tires de pell de llimona per damunt.
També n'he fet una altra versió, que és tallar les olives en rodanxes més petites, posar-hi a sobre una escopinya i una mica de gelatina i de pell de llimona, tot amanit amb la vinagreta.
Com a base del plat, no podia faltar un altre regal arribat de Reus, uns draps de cuina que em va portar, entre altres coses, el tió de casa la Mai.

16 comentaris:

  1. Ains! entro a veure un entrepà i em trobo aquest deliciós vermouth.

    Muas!

    ResponElimina
  2. I ja saps, per assaborir L'Izaguirre..unes gotes de Campari, dues olives, dos glaçons, un tall de taronja,un bon raig d'Izaguirre, i un raig de sifó...
    Bon aperitiu Manel!
    ptnts de les blocaires de Reus!
    M

    ResponElimina
  3. Hola Manel, molt bo aquest aperitiu. Si vols ampliar la llista de blocaires de Reus aquí tens el nostre enllaç, fa dos mesos que existim, www.cotodesucre.blogspot.com

    Salutacions des de Reus.
    Cori i Mercè

    ResponElimina
  4. Un aperitiu original i amb productes de primera qualitat i de la terra!

    ResponElimina
  5. Un aperitiu de luxe!! Tots contents, les amigues, tu i els que hagin tingut la sort de tastar aquest aperitiu...

    ResponElimina
  6. Quin aperitiu!!!! Boníssim, com diu en Josep amb productes de primera qualitat!
    Petonets

    ResponElimina
  7. caram, "aquetes xiques" de Reus, com t' estimen,jejej

    JO també el faig sòlid l'YZAGUIRRE, quan vull fer un vermutet una miqueta diferent!

    me n'alegro que t'hagi fet gràcia rebre-hi i moltes gràcies per dedicar-nos l'entrada. Però què més que agrair-te l'organització de la darrera trobada!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. una bona idea de vermut y una version moderna del clasico olivas berberechos y ademas con el vermut de reus mejor imposible, me gusta y que seguro que probare
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  9. Caram, Manel, quin bon partit que treus als regals que et fan!!!! Les teves "reusenques" deuen estar supercontentes!!!
    I la resta de catalans, a gaudir d'un aperitiu tan bo!
    Petons

    ResponElimina
  10. MMM!!! un apertiu espectacular!!!Ah i el vermouth de Reus és el millor!!
    Emma

    ResponElimina
  11. Un aperitiu ben original i amb molta presència. Deliciós.
    Belén

    ResponElimina
  12. Un vermutet de categoria amb uns ingredients que per classics no deixen de ser excel·lents!!! digne de restaurant de pitiminí ;)

    ResponElimina
  13. Desde el passat Fòrum que veig els vermuts amb ulls diferents, ara que no tant com els teus que han sabut fer una petita aventura de textures amb els ingredients de sempre.

    T'ha quedat de fàbula, a veure si quan vagi al Tickets estan a l'alçada del teu vermut :)

    ResponElimina
  14. gemma, l'entrepà també hi és, però més avall...:-)

    marta, com que no tenia sifó, me'l vaig beure amb dos glaçons i una rodanxa de llimona i està boníssim, aquest yzaguirre reserva.

    cori i mercè, encantat de conèixer-vos i de poder ampliar les coneixences a reus. molta sort amb el bloc!

    josep, ara sí que m'has fumut, perquè les escopinyes i les olives no sé pas d'on eren, però vaja, més de tota la vida no pot ser!

    eri, aquest només el vaig tastar jo...hehehe... però l'endemà el vaig fer en una casa on anava convidat i va agradar molt, sí.

    marylou, és cert, és senzill però una mica entretingut de fer, ara, que el resultat fa goig.

    dolça, ja has vist que gràcies a aquest post hem eixamplat tot les coneixences gastroblocaires a reus.
    gràcies a vosaltres per pensar en mi, i ja ho sabeu, jo estic disposat a dedicar-vos més entrades si cal... hehehehe
    un petó

    miquel, ja saps que a la cuina tot és entretenir-se i donar voltes a les coses per truere'n noves versions.

    margarida, espero que les reusenques estiguin contentes, sí, com jo ho estic de conèixer-les i de poder compartir amb tots els experiments a la cuina.

    a peu coix, la veritat és que porta una mica de feina, però amb paciència és fàcil de fer i 'resultón'.

    emma, estic d'acord amb tu, el vermut de reus és molt bo, en una cata al fòrum aquest i el de falset em van agradar molt més que els francesos i els italians.

    belén, ja és una mica això, buscar l'originalitat sense perdre els referents i el sabor, oi?

    albota, m'apunto això del restaurnat de pitiminí per dir-ho als pròxims convidats ;-)

    hostingtarres, també eres al taller de vermuts? així vam coincidir, la veritat és que anava amb un grup i a tots ens va encantar, tant els vermuts com les conserves gallegues.
    moltes gràcies per la visita i per la comparació, però només faltaria que al tickets no estessin a aquesta alçada.
    fins avita.

    ResponElimina
  15. senzillament espectacular.

    una salutació,

    ww.unestapes.blogspot.com

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte