olives, escopinyes i vermut de reus amb llimona

Tinc tres amigues blocaires reusenques que m'aprecien i a vegades tenen detalls amb mi que miro de correspondre de la millor manera que sé, deixant-ne constància aquí. L'any passat entre les tres em van fornir tot el material necessari perquè aprengués a fer el romesco a la manera del Camp de Tarragona (morter, oli, 'vellanes', pebrots de romesco... i la recepta!). Ahir vaig rebre un altre detall per agrair-me l'organització de la darrera trobada gastroblocaire a l'Empordà. Allà van venir amb una quarta reusenca, la Rosa, que encara no és blocaire, però té la intenció de ser-ho i aleshores podré dir que tinc quatre amigues blocaires a la capital del Baix Camp.

Com que no cal que em regalin res, però estic content que ho facin, vaig pensar què podia fer en honor seu i avui he preparat aquest vermut amb els ingredients més tradicionals, però canviant una mica la manera de presentar-los i la textura d'alguns d'ells. Un vermut modern amb tots els elements clàssics dedicat a la Rosa, la Dolça, la Mai i la Marta.

En primer lloc, cal obrir unes escopinyes fresques al vapor en una olla amb un raget del vermut Yzaguirre de Reus com el que m'han regalat i unes gotes de suc de llimona, i separar la carn de les closques. També es pot fer amb escopinyes en conserva de bona qualitat.

D'una altra banda, es talla la base de les olives sense pinyol de la part del forat més petit. He fet tires fines de pell de llimona amb un acanalador, regal en aquest cas de la Marta, i he preparat una vinagreta amb oli del primer raig (de la mateixa procedència), una punta de sal i de pebre i un rajolí de llimona. 

Finalment, per preparar un vermut sòlid calen dues fulles de gelatina per cada 100 ml de vermut. Es posen les fulles en remull en aigua freda mentre s'escalfa una part de la beguda, a la qual afegirem la gelatina ben escorreguda fins que es dissolgui bé, i després hi posarem la resta del vermut. S'estén en una safata de manera que quedi un gruix de mig centímetre. Es deixa refredar i quallar i es talla en cubs d'aproximadament mig centímetre de costat, o més petits.
Per al muntatge del plat, es posen les olives amb el forat de treure el pinyol cap amunt, i a sobre de cada una, una escopinya. S'amaneixen lleugerament amb la vinagreta i es posa al voltant la gelatina tallada a quadrets petits amb les tires de pell de llimona per damunt.
També n'he fet una altra versió, que és tallar les olives en rodanxes més petites, posar-hi a sobre una escopinya i una mica de gelatina i de pell de llimona, tot amanit amb la vinagreta.
Com a base del plat, no podia faltar un altre regal arribat de Reus, uns draps de cuina que em va portar, entre altres coses, el tió de casa la Mai.