tres anys de 'cuinar és generós'

Divendres passat, el bloc d'un bon amic, decuina.net, va celebrar el quart aniversari, i en veure-ho vaig recordar que aquest que esteu llegint va néixer també un mes de març, concretament l'11 de març del 2008, ara fa just tres anys. Li vaig deixar un comentari a l'Òscar felicitant-lo i dient-li que intentaria imitar el seu article d'aniversari, que és curt i elegant, però sabia que no podria fer-ho i, de fet, tot seguit em vaig posar a escriure aquestes línies que esteu llegint. Aquesta vegada m'he assegurat que no se m'oblidi l'aniversari, com l'any passat.
Sé que no seré breu perquè vull dir moltes coses, i també sé que moltes coses no les hauria de dir, però la tercera cosa que sé és que aquest bloc sempre ha estat una expressió sincera de qui la fa, i que aquest generalment no es deixa guiar ni pel sentit comú ni per la prudència ni pel que és políticament correcte o convenient, sinó que és un periodista acostumat a escriure amb les limitacions que suposa sempre l'exercici d'aquesta professió i que ha trobat en el bloc el lloc on pot dir realment el que vol o el que sent sense haver de consultar ningú més que el seu cor i el seu criteri.
No sé si això és bo o és dolent, la llibertat pot ser una cosa o l'altra en funció de l'ús que en se'n faci i un bloc, aquest bloc, és abans que res i per sobre de tot, una mostra de llibertat a l'hora de fer i a l'hora de dir. Espero no haver molestat mai ningú durant aquests tres anys, i si ho he fet, em disculpo immediatament, perquè aquesta és l'única limitació que em vaig autoimposar.
En aquest enllaç podeu trobar la carta d'intencions que vaig publicar ara fa tres anys, i si m'ho permeteu, crec que val la pena llegir-la. Jo ho acabo de fer abans de posar-me a escriure, i m'ha sobtat que la senti tan actual i tan viva, la subscriuria ara mateix sense canviar ni una coma, o potser afegint-hi una cosa que en aquell moment no vaig preveure. Deia que només pretenia explicar què es cou a casa, però que segurament se m'escaparia també explicar entre recepta i recepta alguna experiència gastronòmica, algun consell, o alguna reflexió més general sobre política o sobre "altres coses que em preocupin". Al final, de política n'he parlat poc, però d'altres coses, força. He parlat de tant en tant de la meva afició a la bici, he fet ressenyes de cursos, congressos i trobades, i he parlar de la meva vida privada, quan en alguns episodis encara recents, ha estat molt vinculada amb persones que he conegut precisament gràcies a aquest bloc.
Els que veniu sovint sabeu que poc a poc el bloc ha anat esdevenint un dietari personal lligat a la gastronomia i la cuina amb incursions en alguns aspectes personals que m'ha vingut de gust explicar. Més enllà del fet que en algun moment això hagi acabat sent contraproduent, no tinc pas intenció de canviar l'estil ni l'orientació del bloc. A banda, és clar, de mantenir un nivell d'autoexigència alt per intentar que cada entrada que publiqui sigui, com a mínim, igual  de bona que l'anterior, o almenys a mi em satisfaci igual. Segurament, apareixeran més articles no directament lligats a una recepta, perquè el món dels blocs, de la cuina en general, és un tema que em preocupa i m'interessa i aquesta és una plataforma tan bona com qualsevol altra per reflexionar-hi. I seguiré fent activitats relacionades indirectament amb el bloc, com organitzar trobades gastroblocaires, perquè crec que la gent que hi ha participat fins ara, n'ha gaudit, i res no és més satisfactori que reunir-te amb una colla d'amics, aprendre i passar-t'ho bé.
Diuen que al cap de quatre o cinc anys, els blocs entren en crisi i acaben desapareixent; no sé si és veritat ni sé si la meva vida farà algun tomb que m'impedeixi fer el que vull, però la meva intenció ara per ara no és pas deixar-ho, no sé si els que em llegiu esteu ja una mica cansats o teniu ganes de més, però el que sí que sé és que a mi de ganes no me'n falten i, per tant, com que aquí ve qui vol i no s'obliga pas ningú a llegir, jo seguiré publicant al mateix ritme d'aquests darrers mesos, si el puc mantenir.
Per tant, moltes gràcies a tots els que llegiu 'cuinar és generós', a aquells que he conegut a través del bloc i que m'honoreu amb la vostra amistat, i a les persones amb qui he establert més que una bona amistat.
I també em ve de gust donar les gràcies a la meva família, tant els que em llegeixen i em deixen a vegades comentaris escrits, com fa el meu germà mitjà, com aquells que han patit les incomoditats i les servituds que a vegades comporta un bloc (haver d'esperar a taula mentre faig la foto, per exemple), i que són sobretot els meus dos fills, l'Aleix i la Lara. La petita, com sabeu, em va honorar amb aquesta estrella, el millor premi que tindrà mai aquest bloc, i el gran s'ha convertit en habitual lector i els seus comentaris i crítiques, tant dels articles com dels plats, s'han convertit en un gran ajut i estímul per a mi.