divendres, 11 de març del 2011

tres anys de 'cuinar és generós'

Divendres passat, el bloc d'un bon amic, decuina.net, va celebrar el quart aniversari, i en veure-ho vaig recordar que aquest que esteu llegint va néixer també un mes de març, concretament l'11 de març del 2008, ara fa just tres anys. Li vaig deixar un comentari a l'Òscar felicitant-lo i dient-li que intentaria imitar el seu article d'aniversari, que és curt i elegant, però sabia que no podria fer-ho i, de fet, tot seguit em vaig posar a escriure aquestes línies que esteu llegint. Aquesta vegada m'he assegurat que no se m'oblidi l'aniversari, com l'any passat.
Sé que no seré breu perquè vull dir moltes coses, i també sé que moltes coses no les hauria de dir, però la tercera cosa que sé és que aquest bloc sempre ha estat una expressió sincera de qui la fa, i que aquest generalment no es deixa guiar ni pel sentit comú ni per la prudència ni pel que és políticament correcte o convenient, sinó que és un periodista acostumat a escriure amb les limitacions que suposa sempre l'exercici d'aquesta professió i que ha trobat en el bloc el lloc on pot dir realment el que vol o el que sent sense haver de consultar ningú més que el seu cor i el seu criteri.
No sé si això és bo o és dolent, la llibertat pot ser una cosa o l'altra en funció de l'ús que en se'n faci i un bloc, aquest bloc, és abans que res i per sobre de tot, una mostra de llibertat a l'hora de fer i a l'hora de dir. Espero no haver molestat mai ningú durant aquests tres anys, i si ho he fet, em disculpo immediatament, perquè aquesta és l'única limitació que em vaig autoimposar.
En aquest enllaç podeu trobar la carta d'intencions que vaig publicar ara fa tres anys, i si m'ho permeteu, crec que val la pena llegir-la. Jo ho acabo de fer abans de posar-me a escriure, i m'ha sobtat que la senti tan actual i tan viva, la subscriuria ara mateix sense canviar ni una coma, o potser afegint-hi una cosa que en aquell moment no vaig preveure. Deia que només pretenia explicar què es cou a casa, però que segurament se m'escaparia també explicar entre recepta i recepta alguna experiència gastronòmica, algun consell, o alguna reflexió més general sobre política o sobre "altres coses que em preocupin". Al final, de política n'he parlat poc, però d'altres coses, força. He parlat de tant en tant de la meva afició a la bici, he fet ressenyes de cursos, congressos i trobades, i he parlar de la meva vida privada, quan en alguns episodis encara recents, ha estat molt vinculada amb persones que he conegut precisament gràcies a aquest bloc.
Els que veniu sovint sabeu que poc a poc el bloc ha anat esdevenint un dietari personal lligat a la gastronomia i la cuina amb incursions en alguns aspectes personals que m'ha vingut de gust explicar. Més enllà del fet que en algun moment això hagi acabat sent contraproduent, no tinc pas intenció de canviar l'estil ni l'orientació del bloc. A banda, és clar, de mantenir un nivell d'autoexigència alt per intentar que cada entrada que publiqui sigui, com a mínim, igual  de bona que l'anterior, o almenys a mi em satisfaci igual. Segurament, apareixeran més articles no directament lligats a una recepta, perquè el món dels blocs, de la cuina en general, és un tema que em preocupa i m'interessa i aquesta és una plataforma tan bona com qualsevol altra per reflexionar-hi. I seguiré fent activitats relacionades indirectament amb el bloc, com organitzar trobades gastroblocaires, perquè crec que la gent que hi ha participat fins ara, n'ha gaudit, i res no és més satisfactori que reunir-te amb una colla d'amics, aprendre i passar-t'ho bé.
Diuen que al cap de quatre o cinc anys, els blocs entren en crisi i acaben desapareixent; no sé si és veritat ni sé si la meva vida farà algun tomb que m'impedeixi fer el que vull, però la meva intenció ara per ara no és pas deixar-ho, no sé si els que em llegiu esteu ja una mica cansats o teniu ganes de més, però el que sí que sé és que a mi de ganes no me'n falten i, per tant, com que aquí ve qui vol i no s'obliga pas ningú a llegir, jo seguiré publicant al mateix ritme d'aquests darrers mesos, si el puc mantenir.
Per tant, moltes gràcies a tots els que llegiu 'cuinar és generós', a aquells que he conegut a través del bloc i que m'honoreu amb la vostra amistat, i a les persones amb qui he establert més que una bona amistat.
I també em ve de gust donar les gràcies a la meva família, tant els que em llegeixen i em deixen a vegades comentaris escrits, com fa el meu germà mitjà, com aquells que han patit les incomoditats i les servituds que a vegades comporta un bloc (haver d'esperar a taula mentre faig la foto, per exemple), i que són sobretot els meus dos fills, l'Aleix i la Lara. La petita, com sabeu, em va honorar amb aquesta estrella, el millor premi que tindrà mai aquest bloc, i el gran s'ha convertit en habitual lector i els seus comentaris i crítiques, tant dels articles com dels plats, s'han convertit en un gran ajut i estímul per a mi.

39 comentaris:

  1. Moltes felicitats Manel, m´en alegro molt. Un petonarro d´una incondicional,de cuinar és generós,i sobre tot del que fa els escrits. Ets un crack. Encara que sigui virtualment alço una copa per brindar per tu i per el teu bloc. Salut Amic.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats Manel! Per molts més anys de receptes, reflexions, divagacions i, sobretot, concursos com el del Filigrana!

    ResponElimina
  3. Manel,

    Moltes felicitats, ja saps que els nostres blocs son coetanis (de pocs dies). Ha estat un plaer compartir tot el que has explicat durant aquests tres anys i esperem que, encara que de tant en tant ens venen ganes de deixar-ho,durant molt temps més poguem seguir-nos llegint i gaudint de la teva amistat.
    Una abraçada i fins aviat

    Glòria i Josep

    ResponElimina
  4. per molts i mooolts anys manolito!! mira, la meva carta dintencions serà llegir de principi a fi tots els teus posts i no només fer un cop dull a les fotos, pq sé q em perdo coses molt bones...
    felicitats amic meu!!
    eva
    (vaaaa, i tb intentaré parlar més finament.. jijiiji)

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats!! Jo també penso que al cap d'1 any o dos els blocs entren en crisi, però tu t'has quedat i això ja ho diu tot. Ple de receptes noves, originals, tradicionals amb toc modern.... això t'havai de fer perdurar en el món blocaire gastronòmic per força! ;) petons!

    ResponElimina
  6. moltes felicitats Manel, i a seguir endavant amb les teves receptes i les teves històries

    petons

    ResponElimina
  7. Per molts anys, Manel!
    Jo crec que si has susperat ja la barrera dels 3 anys, és que hi haurà cuina generosa per dècades, ja ho veuràs!
    I tant de bo nosaltres puguem seguir aprenent amb les teves entrades!
    Un petó

    ResponElimina
  8. Felicitats Manel.

    És el que te de bó estar "abonat" a blogs interessants, que te n'enteres de coses com que cumpleixes anys a la xarxa. El més curiós es que http://www.gustperlacuina.com/ també va néixer el marc de ja fa... 4 anys!!!

    De no ser per tu no m'hauria fixat en aquesta dada. Déu n'hi do, no?

    A seguir, que les receptes i comentaris que ens ofereixes són sempre molt interessants.

    ResponElimina
  9. Manel,
    Moltes felicitats! Per mi era un plaer llegir-te abans de tenir el bloc i ho continua sent, encara més. Espero que sigui per molts anys més.. vull continuar aprenent d'aquest fantàstic espai teu. Una abraçada,

    ResponElimina
  10. Primer de tot FELICITATS!!!!

    Jo no fà tan que et seguiexo i m'havia perdut la teva carta d'intencions, m'agradat.

    Ha estat i és i serà un plaer continuant llegint i coneixent el que ens vulguis transmetre, no tinc el plaer de coneixe't en persona, aquest any la trobada em va coincidir amb un altre història però espero que arribi el dia.

    Avui la meva infusió va per a tú!

    Muas!

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats, per aquest 3 anys.
    Espero que per mols mes tinguem el plaer de llegir-te.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. 3 anys!!! que ràpid passa el temps!!! mooooltes felicitats!!! i que en siguin molts més! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  13. Manel; Enhorabona i per molts anys, puguem gaudir dels teus plats i també de l'aliment més important del món. L'arroç.
    :-D :-D :-D

    ResponElimina
  14. Manel, moltes felicitats!!!! I ja saps que et seguiré llegint i seguint!!!
    (ja saps, l'estrella més que merescuda!!!)
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  15. Siguem clars, aquests tres anys només indiquen la maduresa d'un projecte personal que ha sabut creixer i arribar a ser un blog de referència de la gastrosfera.

    I a sobre, amb un volum productiu darrerament que ens regala qualitat en quantitats. Impagable.

    ResponElimina
  16. moltes felicitats Manel, és un plaer llegir les teves entrades, les teves crítiques, visions, reflexions, sempre des de la prudència però amb un llenguatge clar i gens retòric, a més a més d'unes receptes de categoria. Hem de seguir endavant amb els blocs!Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Per molts anys Manel!!! I que per molts més et puguem seguir llegint!
    Ostres com passa el temps. Veig que el 2008 va ser un any prolífic de blogs, eh? ;)
    Petons!

    ResponElimina
  18. Felicitats al bloc, per molts anys al pare que el mima i amb entusiasme i generositat el fa créixer fort i sensible alhora.
    No puc estar més d'acord amb l'starbase i amb la inspectora que li va concedir la molt merescuda estrella michelin!!

    anna

    ResponElimina
  19. Moltes felicitats, Manel. Estic molt content que, al cap dels anys, hagis pogut combinar així de bé dues de les teves passions, com són l'escriptura i la cuina. Salut, i per molts anys!!!

    ResponElimina
  20. Moltísimes felicitats!!!
    I no només pels anys, sino com ho has fet de bé sempre, les receptes, els escrits, les fotos, tot.
    Enhorabona pel teu maravellós blog!!
    I espero que cumpleixis molts i molts més.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  21. Per molts anys!
    M'alegra saber que tens corda per molt més temps... que aquí som molts els que gaudim llegint-te!

    ResponElimina
  22. Felicitats, Manel!!!! tens tota la raó, cuinar és generós! i el teu blog ho és molt de generós! per a mí ha estat un blog de referència durant tot aquest temps!
    Moltes gràcies per tot el que comparteixes!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  23. Manel, ha estat un plaer llegir el teu blog i conèixe't personalment i som nosaltes qui em guanyat amb tu. Felicitats i a seguir endavant com sempre !!

    ResponElimina
  24. Per molts anys puguem gaudir de la teva imaginació, gràcies per compartir :)

    ResponElimina
  25. MOltes Felicitats Manel. Continua així que ens encanta el teu blog. Per molts anys, moltes receptes i molt Manel :D

    Petons.
    Belén

    ResponElimina
  26. Enhorabona Manel,

    espero seguir gaudint de les teves receptes i comentaris diversos.

    Una forta abraçada

    Francesc

    ResponElimina
  27. Per molts anys Manel,
    Jo seguire penjat de teu blog, hi trobo molt bones raons per anar-te seguin.
    Gràcies i endavant
    Arseni

    ResponElimina
  28. Felicitats i per molts anys.
    Seguirem compartint bones estones.
    un abraçada

    ResponElimina
  29. Felicitats Manel!!! I que en poguis fer molts més.
    Et seguim molts que no tenim blocs de cuina però que ens agrada cuinar. M'has donat moltes idees i m'has ajudat amb algún "problemillo" i això s'agraeix molt.
    Un petó ben fort!

    ResponElimina
  30. Moltes felicitats per aquests tres anys tan ben aprofitats!!!! És un plaer llegir-te i sé que molts ho continuarem fent mentre escriguis. L'estrella Michelin m'ha encantat, i més venint d'aquesta inspectora tan exigent!

    Una abraçada!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  31. Moltas felicitats Manel i per molts anys mes i per las receptes, reflexions
    bon cap de setmana
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  32. Felicitats amic meu, jo no tinc carta d´intencions , però tinc intenció de continuar llegint el que tu vulguis contar mentre vulguis fer-ho.
    Una abraçada

    ResponElimina
  33. Molts d'anys, Manel!!! El teu blog és una finestra oberta a la sinceritat personal. M'agrada anar-te llegint i espere que no caigues mai en eixa crisi que dius que els passa als blogs al cap d'uns anys. Ja veurem que faig jo amb el meu d'ací a un temps. Salutacions

    ResponElimina
  34. Enhorabona, Manel! per molts anys! i gràcies a tu per fer aquest blog i per explicar-nos tantes coses que es couen dins i fora de la teva cuina.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  35. ja us he dit que de ganes de seguir no me'n falten, però us ben asseguro que si em faltés benzina, amb els vostres comentaris me n'heu donat per seguir fins al segle XXII.
    moltes gràcies a tots, de veritat, no hi ha res més recomfortant que la vostra companya.

    ResponElimina
  36. benvingut al club ... de ben segur que no serà l'última
    una abraçada

    ResponElimina
  37. Happy barry tu yuuuu!!!!!

    http://www.youtube.com/watch?v=A2CpF0FFSwU

    ResponElimina
  38. tiriti, això teu amb la carmen de mairena ja em sembla obsessió... hahaha.. moltes gràcies pel 'japi barry'!

    ResponElimina
  39. Mestre, que gran que ets.
    Felicitats i, d'altra banda, gràcies: si tu t'ho has passat bé, a uns quants ens ho has fet passar pel cap baix igual de bé...
    Txist, ei: i per molts anys! Que d'idees no en falten i ganes per dur-les a terme tampoc! :-)

    Salut!!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte