'platillo' de minicarxofes amb costella i gambes

Aquests dies, la gastrosfera és plena de receptes amb carxofes, estem en plena temporada, van bé de preu i donen molt de joc a la cuina. Però a mi em va fer molta gràcia un producte que recomanava dies enrere la Dolorss al seu blog de cuina i que podem trobar tot l'any: unes minicarxofes congelades. No m'havia fixat que n'hi havia a la secció de congelats del súper on compro habitualment, i només n'havia vist en conserva, però la Dolorss les recomanava i no m'hi vaig pensar gens quan vaig tenir l'oportunitat de comprar-ne, i el seu primer destí ha estat aquest 'platillo' senzill de preparar i molt gustós. Tenia clar que seria el dinar de diumenge, però no em pensava que acabés menjant-me'l... a les 5 de la tarda. 
Aquests dies intento reprendre les sortides regulars amb bici, però no hi ha manera, quan no és una cosa és una altra que impedeix la regularitat, i després del xàfec de dissabte, tenia esperances que diumenge fes un bon dia per sortir; però a Castellterçol el dia es va llevar tapat i a migdia encara ho estava, i quan no tens encara el ritme agafat, costa sortir si les condicions no són les òptimes i no has quedat amb ningú i no en tens l'obligació. Quan pràcticament ja donava el dia per perdut, una trucada del Kike a quarts d'una em va treure de l'ensopiment i a la una ja rodàvem camí d'Osona. Una hora ben estranya per sortir un diumenge, però no tenia res a fer fins a les cinc i em vaig permetre el luxe d'arribar a casa tres quarts d'hora abans, amb el temps just per passar per la dutxa i posar-me a preparar aquestes minicarxofes. 
Tot i que ja tenia la primera part feta, és clar que no vaig tenir el dinar a punt fins a les cinc, gairebé sense temps per menjar-me'l abans de marxar amb la noia més maca del poble. Sort que sap que el seu pare, això d'anar de d'hora, no ho té gens clar.

Per fer aquest 'platillo', preparem primer un brou amb els caps de les gambes, un tros de porro, una pastanaga i mitja ceba, ho sofregirem uns minuts en una olla i ho cobrirem d'aigua; ho deixem bullir mitja horeta i reservem.
Deu minuts abans de dinar, posem oli en un cassó i fregim breument les cues de les gambes salpebrades, volta i volta; en el mateix oli, posem a enrossir la costella (jo vaig fer servir només la carn, sense l'os), i quan es rossa, hi afegim les carxofetes sense descongelar, les deixem fer una mica sense parar de remenar i hi afegim farina, la remenem bé també perquè perdi el gust de cru i hi aboquem una part del brou de gambes, no massa, just per ajudar a coure la costella i la carxofa i deixar una salseta que quedarà espessa gràcies a la farina. En pocs minuts, les minicarxofes estan toves, aleshores hi afegim les cues de gambes, deixem coure un minut més i ja podem servir.