ara que tinc vint anys...

L'Aleix ja té 20 anys, els ha fet avui i ho hem celebrat amb a casa amb un dinar familiar i una tarta sacher que li vam preparar la Lara i jo ahir seguit la recepta de la Mercè, que sempre és una garantia que sortirà bé.
El meu fill gran té molta gana, i amb l'edat, li han començat a agradar coses que de petit no volia: peix, marisc, verdures com la carxofa... en fi, les típiques coses que la canalla no volen i diuen que quan siguin grans no en tornaran a menjar. I quan es fan grans, lògicament no se'n recorden i la majoria d'aquelles coses els agraden, fins i tot molt.
Ja he explicat alguna vegada que des de fa un temps, l'Aleix s'ha convertit en ocasional seguidor i crític d'aquest bloc, i també cuina. L'altre dia em va tallar els cabells un amic seu que és perruquer, i una de les primeres coses que em va explicar (i elogiar) és la paella que els havia fet a casa seva per a tota la colla. A veure si aquesta serà la manera de treure'm l'etiqueta de 'king rice': abdicant en el meu fill!!
Ho explico perquè en aquestes condicions em va costar una mica pensar el menú que prepararia; quan li vaig demanar què s'estimava més, em fa dir que fes el que volgués. Al final, he optat per uns entrants variats que pensava que li agradarien, clàssics amb alguna novetat que ja tindrà un post en el seu moment (ja estava fet abans de posar-me a la cuina). De segon, em venia especialment de gust cuinar galta de vedella, perquè gairebé diria que és la meva carn preferida, i fins ara em costava de trobar-ne a les botigues, però a Moià, el poble del costat, ho vaig preguntar per casualitat en una carnisseria i resulta que en tenen habitualment, de manera que en podré gaudir sovint. Us ho explico en el pròxim post.
Però és clar que en un aniversari, el pastís és l'estrella, i l'Aleix va estar molt content amb aquest, com la seva mare, perquè a tots dos els agrada molt la xocolata, i la Lara i jo ens ho vam passar molt bé fent-lo (i també ens agrada, és clar). Què més es pot demanar?


Per molts anys, Aleix! Espero poder seguir cuinant per tu i compartint molts i molts aniversari més. 
Et deixo una cançó una mica antiga que segurament no has sentit mai, però que si l'escoltes estic segur que t'agradarà. Potser et passarà com amb el menjar, que de primer no t'agradarà gaire, però amb el temps estic segur que t'emocionarà com a mi.