barqueta de pèsols amb bacallà confitat i oli de xoriç fumat

La mare em va portar dies enrere un joc de recipients petits per presentar aperitius, perquè sap que m'agrada tenir estris nous per presentar les meves petites creacions. Tenen una forma diferent, són com culleretes sense mànec, o com gotets més baixets: se'm va ocórrer dir-ne barquetes. I el primer que vaig fer, és clar, va ser pensar què hi podia posar a dins. Va sortir aquest puré de pèsols amb bacallà confitat i oli de xoriç fumat que vaig fer el primer dia que van venir a dinar els pares.
El puré de pèsols no té cap misteri (excepte un, que són de l'hort del pare): uns pèsols tendres, o congelats si no en teniu de frescos, bullits amb ben poca aigua i sal i, quan estan cuits, passats per la batedora, si cal amb un xic de brou de la cocció (o una mica d'oli) fins aconseguir un puré lleugerament cremós.
El bacallà el vaig tallar a tires i el vaig posar a confitar en un cassó cobert amb oli d'oliva: cal que no arribi mai a bullir perquè el peix no es fregeixi sinó que es confiti. En estar tallat, en pocs minuts va estar fet. També podem posar un gra d'all per perfumar l'oli, si ens agrada.

Verd dels pèsols i blanc del bacallà: ja sabeu que m'agrada que els plats tinguin color. Però en faltava un de més viu, i un oli vermell era l'ideal. A vegades n'he fet amb pebre vermell, però just el dia abans de fer el puré havia fet una prova per obtenir un altre oli vermell: en un cassó amb oli d'oliva calent, però sense arribar a bullir, hi vaig posar unes rodanxes de xoriç asturià fumat, i el vaig deixar uns minuts fregint molt molt suaument, de manera que l'embotit va transmetre a l'oli el gust i l'aroma fumat.
Com ja he dit altres vegades, un gotet, una tapeta, no és més que cuina en miniatura, i si és bo, servirà igualment per fer-ne un plat de ració si ens ve de gust. Crec que en aquest cas això s'acompleix, simplement augmentant la quantitat del puré (i fent-lo més cremós, per servir en un plat soper) i utilitzant una ració 'normal' de bacallà.