arròs amb rossinyols i galtes i el suc del seu rostit

 

el principal aliment del món (40)

Quan dies enrere vaig fer galtes de vedella rostides amb vi ranci, en vaig fer més del compte per poder provar aquesta carn melosa i tendra en altres plats, com un arròs, per exemple. Aquest és fet amb una tècnica similar a la del risotto, és a dir, no és un arròs de sofregit lent, sinó que el sabor li ve donat pel propi suc del rostit i el brou utilitzat. Sempre dic que una bona salsa no s'ha de llençar mai, i aquest és el millor exemple que puc donar.
Per preparar-lo, vaig posar ceba picada ben petita a sofregir en un cassó amb oli, fins que va quedar transparent, i aleshores hi vaig afegir els rossinyols. Vaig fer servir bolets congelats, que tenen una mida petita molt adequada per aquestes preparacions.
Un cop sofregits els bolets, hi vaig afegir l'arròs perquè es rossegés una mica abans d'abocar-hi una quantitat generosa de suc del rostit. Cal anar remenant perquè tots els grans quedin amarats del sabor concentrat de la salsa i aquesta no s'enganxi al fons del cassó, i quan comença a assecar-se, s'hi afegeix el brou calent que creguem que pot beure's l'arròs; si fem curt, no passa res, n'hi podem afegir tranquil·lament. Jo vaig fer servir un brou de carn, per accentuar el sabor del conjunt.
L'arròs el traiem del foc quan estigui cuit i un xic caldós. Partim per la meitat les galtes que ja tenim cuites i les filetegem per posar-les damunt l'arròs i salsem una mica per sobre i pel voltant. 
Per completar el plat, el vaig acompanyar amb unes xips de carxofa ben cruixents.