coca freda d'espinacs, bonítol, tomàquet i olivada

a sobre del pa (18)

La coca d'avui potser no és una coca, perquè, segons el diccionari, una coca és una "massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn". Per tant, només té de coca la primera part, la massa de farina cuita al forn, perquè la resta d'ingredients són crus. Però em sembla que per entendre'ns ja va bé utilitzar aquest nom encara que no sigui exacte.
Ja vaig dir en un apunt anterior que el cap de setmana passat se m'havien acudit diverses coques per presentar en porció individual i de mida petita, d'aquell que permet que en uns entrants en puguis menjar tres o quatre i així provar diferents propostes.

La base, en aquest cas, és una mica diferent, ja que vaig fer servir pa de motlle, torrat i sense molla, tallat en rectangles. En aquest cas, sobre la base hi vaig posar sal i un raig d'oli, i al damunt, unes fulles d'espinacs tendres; a sobre, unes tires de bonítol en conserva, i finalment, una capa de tomàquet 'concassé', és a dir, sense pell ni llavors i tallat a dauets petits. El vaig salar i per sobre el vaig amanir amb olivada diluïda amb oli d'oliva. El cebollí del guarniment és opcional, però a banda de donar color a la coqueta, també aporta un gust de ceba agradable al paladar.
Per aquesta recepta, va bé el bonítol o la tonyina conservada en oli en pots de vidre, ja que ve en trossos sencers que es poden tallar per fer aquesta preparació.
És clar que aquesta coca pot tenir una versió calenta exactament amb els mateixos ingredients, amb els espinacs passats per la paella, el bonítol (o tonyina, o verat) fresc i també lleugerament fregit, igual que el tomàquet, i posat tot plegat un moment sota el gratinador abans de servir.