conill a la cassola en quaranta minuts

M'adono que fa dies que publico coses petites, coques, tapetes, aperitius, i encara que moltes d'aquestes preparacions es poden servir en plat gran i ració complerta, per un moment he tingut la sensació que m'havia encallat en un determinat format... sobretot perquè encara tinc altres coses del mateix estil per portar aquí i pot semblar massa. I pot fer pensar que a casa només mengem racions mini, i no és pas el cas. A costat dels entrants de petit format, segueixo cuinant a la cassola, plats amb fonament, els arrossos de sempre, els rostits, els menuts... Tant quan tinc temps com quan vaig amb pressa i faig alguna cosa per sortir del pas, com aquest conill, que malgrat la urgència va quedar prou bo.
Els dies que surto a entrenar entre setmana vaig una mica de cul, perquè al matí, a primera hora, encara fa fred, i em fa mandra agafar la bici fins que el sol escalfa una mica, i aleshores és tard i quan torno tinc el temps just per fer el dinar abans no arribin els meus fills de classe i no sigui la meva hora de marxar. Per això miro de deixar alguna cosa feta el dia abans, o al matí... o com a mínim, la deixo preparada al cap per arribar i posar-m'hi abans de treure'm el maillot i que vagi fent xup-xup mentre em dutxo. 
Dimecres va ser un dia d'aquests, vaig fer més quilòmetres dels previstos i vaig arribar passada la una, de manera que tenia menys de tres quarts per cuinar un conill sencer que havia posat a descongelar al matí i que, per sort, ja havia cuinat mentalment mentre pedalava.
Per preparar-lo, primer vaig tallar el conill (prefereixo fer-ho al meu gust, però a la carnisseria us ho faran, i al súper també el venen trossejat) i el vaig posar a rostir, salpebrat, en una cassola d'alumini amb oli i uns grans d'all sencers, perquè es daurés mentre tallava una ceba a la juliana, la tirava a la cassola i deixava que a foc ràpid s'anés fent tot plegat, netejava i tallava uns xampinyons, també cap a la cassola, uns minuts perquè tot plegat s'acabés d'enrossir, i un bon raig de conyac. Mentre l'alcohol s'evaporava, vaig ratllar un tomàquet i vaig afegir al rostit una cullerada de farina; un cop aquesta va estar ben escampada i cuita, hi vaig posar el tomàquet, sal i sucre (contra l'acidesa del tomàquet). Com que la quantitat de tomàquet no és massa gran i la cassola ampla, s'escampa i es cou ràpid, de manera que al cap de pocs minuts ja hi vaig poder posar brou (en tenia de verdures) fins a mig cobrir el conill i deixar que, mentre em dutxava i m'afaitava, s'anés fent, primer amb el foc fort, després més baix i amb la cassola tapada, fins que la carn va ser prou tova. 
També hi vaig posar una branqueta de farigola i una de romaní, i hi podria haver posat una picada si hagués tingut temps, però la veritat és que no la vaig trobar a faltar. A més, els quaranta minuts i escaig transcorreguts entre el moment de posar la cassola al foc i el de treure-la a la taula no donava per gaire més que per fer el que he explicat i bullir arròs per servir amb el conill, ben cobert amb la salseta.
Com que al final només vam ser l'Aleix i jo a dinar, en va quedar força, i l'endemà estava encara més bo.