dijous, 14 d’abril de 2011

llobarro amb puré cremós i xips de xirivia, suc de rostit i espàrrecs


En el darrer post parlava del puré de xirivies i de com m'he enamorat del seu sabor. Abans de fer els gotets, però, vaig preparar aquests gotets, perquè tenia clar que el seu gust lligaria molt bé amb el peix, i més encara amb l'afegit del suc de rostit de carn que tant m'agrada per contrastar amb fruits del mar.
La combinació d'un peix simplement marcat a la paella amb un fons o una salsa de carn és una de les aportacions de la cuina moderna que més m'agraden, i n'he fet d'altres vegades. Però gairebé diria que mai no m'havia agradat tant aquesta mena de 'mar i muntanya' com quan el vaig situar sobre la base d'un puré cremós de xirivia.
El mateix puré l'he fet servir també per acompanyar una ventresca de tonyina marcada a la planxa i amb un toc de salsa de soja, i fins i tot un pit de pollastre arrebossat, i en tots els casos ens va agradar molt.
Per fer el puré cremós de xirivia, vaig posar a bullir l'arrel, pelada i tallada petita, amb un pessic de sal, un raig de nata i un raig d'aigua, que el líquid a penes cobrís els elements sòlids, fins que la xirivia va ser tova. Aleshores, amb un cop de túrmix va estar la crema a punt per posar-la a la base d'un plat fons. Segons la quantitat de líquid, ens quedarà més o menys espès el puré-crema.
A sobre del puré hi vaig posar el filet de llobarro, salpebrat i marcat en una paella calenta amb una gota d'oli, començant per la banda de la pell fins que va quedar cruixent. A sobre, hi vaig posar unes xips de xirivia, fetes tallant rodanxes fines i passant-les per oli calent, i per completar el plat, un manat d'espàrrecs verds simplement passats per la planxa i amb una mica de sal gruixuda per sobre.

17 comentaris:

  1. Un plat digne d'un sopar especial Manel. Tens molt bon gust en la tria dels ingredients i la presentació. Seure i que et portin un plat així és tot un espectacle pels sentits!...(em vols de comensal?...ja,ja)Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Un plat d'estrella Manel!
    Quina passada!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  3. segur que devia estar boníssim!!!!!
    i el pa que hi vas sucar ?????

    ResponElimina
  4. Quina passada de plat !!! Aixó si que es sopar bé !!!
    Petons

    ResponElimina
  5. Quin luxe de plat, Manel. Com sempre la foto és molt bona. Per no parlar del llobarro, de quin pes era? Sembla bastant gran, no?
    Un petonet,
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Manel, un plato de 10, muy completo, sano y bien presentado! Un lujo!
    Saludos

    ResponElimina
  7. M'agrada molt el plat, trobo que és una forma original de mar-i-muntanyar que s'allunya del que normalment -com a mínim jo- entenc per aquestes combinacions de peix i carn.

    Ep, la presència és molt i molt bona també :)

    ResponElimina
  8. Un mar i muntanya una mica diferent al que estem acostumats, però que te de ser una delícia, tinc pendent de provar la crema de xirivies, i desprès d’aquest plat no tardaré gens
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Si senyor, un plat de luxe! Com diu la dita, 'donde caven dos caben tres'. Em vols a mi també? perquè noi, tot té una pinta!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  10. Un plat digne d'un restaurant de luxe!!!!
    No he provat mai la combinació de peix amb suc de rostit... però entenc perfectament que quedi molt bo. I clar, el toc del puré és la gràcia del plat ;)

    ResponElimina
  11. Ostres Manel, com t'ho curres!
    Una nova presentació original i exquisida!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Manel,
    No he provat mai el suc de la carn amb un peix, però suposo que amb el puré i el peix deu quedar molt bo. M'encanta aquest plat!!!! una abraçada

    ResponElimina
  13. Un plat fantàstic i saborós!!! Saps què, que m'has fet molta curiositat amb això del puré de xirivia i m'ha fet moltes ganes de preparar-ne. A veure si a Oreto li fa el pes. Salutacions

    ResponElimina
  14. Manel muy bien esta combinacion mar montaña pero la version tuya de hoy es de plato de restaurante de lujo
    molt be la foto
    miquel

    ResponElimina
  15. Noi! Quin goig que fa aquest plat. Ha d'estar molt bo amb aquest contrast del suc de rostit. I tant que està per sucar-hi pa! Salutacions

    ResponElimina
  16. el meu sogre em porta espàrrecs silvestres gairebé cada dia.
    Un plat perfecte.

    ResponElimina
  17. Aquest plat és perquè te'l serveixi un cambrer , tot mudat, en una taula amb unes bones estovalles de fil i una bona companyia, no et sembla?

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...