dimecres, 19 d’octubre de 2011

crema de llenties especiada amb bacallà cru i oli de pebre vermell



anem al gra (15)

Diumenge venien els meus pares a dinar, i tenia ganes de cuinar. Tenia clar què volia fer de segon, però de primer no sabia què triar. A sobre del marbre hi tenia una bossa de llenties pardines per coure, i vaig pensar que ja improvisaria alguna cosa amb aquest llegum. 
O sigui que vaig posar les llenties a coure: aigua freda, una pastanaga pelada, una ceba amb un clau d'espècie clavat, una fulla de llorer, un tros de porro, un tomàquet. Bullir a foc baix, salar al final i escórrer. Vaig posar les llenties al vas de la batedora amb el porro, la meitat de la ceba i la meitat de la pastanaga, un got del suc de la cocció i un raig de nata líquida. Vaig triturar bé, fins que va quedar ben fi, hi vaig afegir una mica de líquid perquè tingués la textura que volia, i ho vaig acabar de condimentar amb un pols de pebre vermell dolç, un altre de curri i, finalment, una mica de comí, però poc, que dóna molt de gust i cal anar amb compte amb aquesta espècie.
Mentre coïa les llenties, havia decidit que faria la crema, però em faltava triat amb què l'acompanyaria. Em sonava que amb foie és molt bona, i ja en tenia una llauna de micuit a punt d'encetar quan vaig recordar que tenia bacallà dessalant-se a la nevera.  Per què no?
Vaig servir la crema en un plat fons, i a sobre hi vaig posar el bacallà, dessalat al punt, tallat en trossos llargs i després a làmines. El darrer toc li vaig donar amb un oli de pebre vermell que vaig fer posant un all en una paella amb oli d'oliva suau, fins que va estar daurat, aleshores vaig treure la parella del foc i hi vaig posar pebre vermell dolç, amb generositat, i pebre vermell picant, amb gasiveria.
Un parell de trossos d'all enrossits i unes gotes d'aquest oli a sobre del bacallà, i cap a taula. El plat va agradar molt, perquè és molt bo, i tampoc no dóna tanta feina, oi?
Va quedar crema per un altre dia, i van quedar llenties escorregudes per fer una amanida com aquesta, que al meu fill gran li encanta. Un és un plat per dies tapats com diumenge, l'altre és adequat per aquests dies que encara llueix el sol i  a migdia les temperatures encara pugen.

20 comentaris:

  1. Una recepta molt origianl si senyora !!! Ha d'estar boníssima així especiada i amb el bacallà !!! Mai hohagués pensat jo, però francament ha d'estar boníssim aquest plat.
    A mi les llenties en amanida, també m'agraden molt, i al gran dels meus peques també.
    Petonets

    ResponElimina
  2. Boníssim i molt original! Es un plat molt complet, solc menjar llegums molt sovint, i aquesta es una bona manera de preparar-les.

    Petons!

    ResponElimina
  3. Deliciós plat ... M'encanta aquesta barreja i amb el bacallà així m'imagino el gust que ha de tenir ...
    salutacions

    ResponElimina
  4. Alerta Manel, que estàs ja fa molt de temps en el terreny de la cuina d'autor :DDD

    Ep, a mi m'encanta!!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Les llenties són bones i molt nutritives. En crema encara no les he provat mai, així com sí que ho he fet amb altres verdures. M'has despertat la curiositat, ho provaré de fer!!! 1 abraçada.

    ResponElimina
  6. Aquesta cremeta ja fa venir fred eh. La crema de llenties és fñinissima i deliciosa, i amb aquests entrebancs de bacallà ha d'estar de mort!
    Petó!

    ResponElimina
  7. has hecho de unas humildes lentejas pardinas un plato de lujo para un domingo familiar y quedar como un perfecto anfitrion y la amanida de tu hijo tambien me gusta asi y con el molde queda muy festiva tambien

    ResponElimina
  8. Manel com sempre hem trec el barret ... bonisssim i per fer de festa !!

    petonets

    ResponElimina
  9. A casa només m'agraden a mi les llenties, així que quan vaig a casa la mare en lloc de fer-me quí sap què, em fa un bon plat de llenties.
    Aquest teu és molt original.

    ResponElimina
  10. Caram, amb pardines... no t'estàs de res ;)
    Els teus pares segur que van quedar molt contents. I què els vas fer de segon? :)
    Ja saps que a mi el bacallà no m'entusiasme, però la mateixa crema amb uns encenalls de pernil ibèric te la compro ara mateix!

    ResponElimina
  11. Aquesta crema està tan ben decorada que gairebé sembla un pastís!
    Cada vegada més les teves receptes són d'etiqueta!
    Petons

    ResponElimina
  12. M'encanta la presentació. Segur que als teus pares els va encantar

    ResponElimina
  13. Aquestes improvitzacions són senzillament un toc oportú de genialitat!. Un plat complet i saníssim.A reveure.

    ResponElimina
  14. Has demostrar com un plat senzill pot ser de luxe, amb imaginació i un parell de bons productes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Llenties amb espècies, bacallà cru?? Que bé que sona!! I amb el fred que fa avui... me'n menjaria dos plats!! jaja

    Un petonet :)

    ResponElimina
  16. OOHH ^^ Q boo! tomayaaa ja tinc sopar pels convidats d'aquesta nait!! oleee

    el q no m'ha quedat clar és si la crema és freda, tébia o calenta..

    Àfrikaa

    ResponElimina
  17. Acabo de veure l'Otoniel per la tele, cuinant un pollastre amb fulla de plàtan i arròs. Feia moooolt bona pinta i encara ha de cuinar alguns altres plats maies...

    Per cert, aquesta crema de llenties té una pinta tremenda. Jo m'hi vaig aficionar a Egipte però mai n'he fet a casa. Me n'has fet venir ganes!

    Petons!
    Anna

    ResponElimina
  18. amb crema no però tinc un guisat al blog de llenties amb bacalla`, el vaig veure amb una revista de cuina i al principi vaig pensar...no sé no sé, pero la vaig fer i ens va agradar

    ResponElimina
  19. lily, si us agrada l'amanida de llenties, prova la crema i ja em diràs.

    inexperta, tens raó, i a més una manera diferent, que passa molt fàcil.

    donibaneko, és bo el bacallà, oi? i lliga amb moltes coses.

    òscar, ep! em poso alerta, que això és terreny perillós :-)

    marina, ja em diràs què et sembla, la crema és una manera diferent de menjar llenties, i amb les espècies i el bacallà, queda un plat molt complert.

    anirac, no ho havia pensat, però pot anar bé, sí.

    acabatdefer, veig que tu sí que has tastat la crema, prova-la un dia especiada com aquesta, i amb uns bons entrebancs.

    miquel, és veritat, les llenties amb el bacallà queden més de diumenge hehehe

    isabel, gràcies, però tapa't que ja comença a refrescar!

    tumateixa, ai, les mares, què faríem sense?

    gemma, el segon arriba demà :-) i per substituir el bacallà, el pernil segur que és molt bo, i uns dauets de foie gras, també, o uns bolets saltats, si se'n fessis.

    ella y el abanico, deu ser la margarida, oi? tens una visió molt pastissera :-)

    a peu coix, sí que els va agradar, sí, i a més és fàcil de menjar, i sense feina.

    mercè, sa i natural, sí, només porta el que es veu.

    sión, les humils llenties, com deia el miquel, amb un bon vestit :-)

    anna, sona bé, sí, i entra encara més bé!

    àfrikaa, millor tèbia o calenta, que freda espessa massa.
    espero un informe de què els ha semblat als convidats, i a tu, és clar.

    anna, l'otoniel és un tipus molt trempat, quan supera la timidesa inicial, i fa molta gràcia com s'explica.
    no sabia que a egipte feien crema de llenties, ja me'n informaré.

    lídia, vaig a mirar el teu guisat, que promet.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...