dissabte, 8 d’octubre de 2011

estofat de carbassa


Dies enrere, a Sant Feliu de Codines, molt a prop de Castellterçol, feien la fira de la carbassa, que cada any aplega una bona quantitat de gent (per sort per a ells, però no per als que utilitzem la carretera, que encara passa pel mig del poble i es col·lapsa cada vegada que hi ha un esdeveniment al poble).
I és que estem en plena època de recol·lecció de carbasses, un fruit de la terra ben estrany que adopta mil i una formes. Per això sempre tinc a casa algunes carbasses de l'hort del pare, per fer bonic a sobre d'algun prestatge. Per sort, es conserven molt bé, i les puc tenir com a decoració una bona temporada abans de cuinar-les.
Aquesta setmana he encetat la carbassa grossa de la foto, i em vaig plantejar donar-li sortides no habituals (fora de la típica crema, vull dir) com ja he fet altres vegades (vegeu aquest plat de salmó en salsa de cítrics amb daus de carbassa, per exemple). D'aquí va sortir aquest estofat, en el qual la carbassa a daus grossos substitueix la carn que se sol fer servir en aquestes preparacions. No conec gaire la cuina vegetariana, i segurament això ja està inventat, però us explico com ho vaig fer per si teniu ganes de provar-ho, perquè el resultat és força bo i ha estat el meu dinar d'avui després d'un intens matí ciclista, primer amb força fred i al final amb sol.
La carbassa (mitja, per a dues o tres racions) l'he tallat a daus grossos, com si fossin els daus de carn que fem servir habitualment, i els he posat a enrossir en una cassola baixa amb oli, fins que han quedat una mica torrats per totes bandes. Mentrestant, he tallat un pebrot verd, mig de vermell i mitja ceba grossa en daus més petits que la carbassa, i els he afegit a la cassola quan aquesta ja era rossa. He seguit remenant a foc fort mentre picava un all ben petit i l'he afegit a la cassola, li he donat dues voltes i hi he tirat un raig de vi blanc. 
Quan l'alcohol s'ha evaporat, hi he afegit dos tomàquets madurs ratllats, he salpebrat bé les verdures, hi he afegit una mica de sucre perquè el tomàquet era força àcid i he deixat fer el sofregit durant uns minuts abans d'abaixar el foc, afegir-hi un bon grapat de favetes congelades i un cullerot de brou (de pollastre, en aquest cas, perquè no en tenia de verdures).
Com que ara teòricament és temporada de bolets, també n'hi he posat, però eren congelats, és clar, que de frescos no se'n veu ni un per aquí; uns ceps a trossos que he saltat un parell de minuts en una paella i he afegit després a la cassola.
Ja només calia esperar que la carbassa i la resta de verdures estigussin cuites, i abans de treure-ho del foc hi he afegit una branca de farigola ben maca perquè em perfumés l'estofat.

12 comentaris:

  1. poques vegades en cuino de carabassa, alguna cremeta i per a algunes postres, però res més! Però m'has deixat impressionada amb aquest estofat, encara m'animaré i te'l copiaré. Avui ens hagués anat bé, hem fet la ruta dels nou llacs, al peu del Carlit i em passat un freeeeed... està tot blanquet i amb un vent horrorós, ja t'ho pots imaginar!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Molt bo!!!! jo fa poc que he descobert la carabassa i m'encanta cuinar amb ella. Aquest plat segur que cau un dia d'aquests!
    Petonets

    ResponElimina
  3. Jo soc molt fan de la carbassa, i això que la he descobert fa un parell d'anys. De fet, suposo que tinc el fervor del convers :)

    ResponElimina
  4. quina idea més original!! nosaltres ens la mengem com a sopa o cremes, pero aixi mai se'ns hagues ocorregut!!

    ResponElimina
  5. Quina carbassa!! Les d' aquesta mena solen ser petites.. aquesta és molt gran. Aquest estofat m' encanta, ha de ser taaaan bo...

    ResponElimina
  6. aquesta recepta la vaig descobrir l'any passat... i amb una mica de costella de porc ;)

    petonets i bona setmana !!

    ResponElimina
  7. Que bo i molt de temporada. Petons!

    Ana de: 5 sentidos ne la cocina

    ResponElimina
  8. Oh, quina pinta!!! Jo, que sóc diríem 90% vegetariana, sí que l'he feta així estofada alguna vegada (però no queda tan bonica, això segur). I algun cop he fet una mena d'estofat taronja amb pastanaga, moniato i carbassa. Per a mi l'única pega de la carbassa és que em costa tant tallar-la i pelar-la...

    ResponElimina
  9. elsfogons, a mi sí que m'encanta que us agradi!

    dolça, m'imagino com devia estar la muntanya, nosaltres vam sortir amb bici i les primeres hores també vam passar molt de fred i veiem els cims del pirineu ben blanquets.

    òscar, jo tampoc no fa molt que la cuino, vull dir que faig més coses que una crema, i la veritat és que se'n pot treure força profit.

    anirac, ja ho saps, per variar una mica, estofada, o com a acompanyament fregida com si fossin unes patates tallades a dauets.

    anna, tens raó, solen ser petites, però al pare sempre n'hi surten algunes de bona mida.

    isabel, tens raó, acompanyant una carn seria ben bo, però la idea era fer un plat estrictament vegetarià on la carbassa substituïs la carn. ostres,si has vist una recepta igual, digues-me on, que em faria gràcia veure-la perquè seria una bona coincidència.

    anna, tens raó, a la tardor és la millor pepoca per a la carbassa, ecara que aquest any no faci gaire tardor :-(

    epolenep, devia ser bo i maco l'estofat taronja, jo també vaig fer un dia un plat que li vaig posar el nom de taronja, però com que no sóc tan vegetarià com tu, també portava salmó...
    és cert que el pitjor de la carbassa és pelar-la, al final has d'acabar fent trossos petits perquè sinó és poc manejable.

    apeucoix, doncs si és maca la deixes unes quantes setmanes sobre un prestatge que faci bonic, i després, cap a la cassola.

    ResponElimina
  10. Que bona la carbassa.
    Val la pena que li tregen partit, ja que te un munt de propietats, sobre tot per els nens i persones grans.
    Mol bo aquest estofadet!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...