dilluns, 3 d’octubre de 2011

llom de lluç amb camisa de patata al vapor de farigola, amb crema de tomàquet


Tornem-hi amb els jocs de paraules! No sabia si posar aquest nom tan 'pijo' a aquest plat, o dir-ne simplement lluç amb patates, tomàquet i ceba. Dit així, suposo que el lector esperaria trobar un peix fet al forn amb la típica base de patates, tomàquet i ceba, i se sorprendria en veure la foto perquè no respondria a la seva idea.
Però vet aquí que no costa gaire dir el mateix amb paraules diferents, posar-hi una mica d'imaginació a l'hora de batejar el plat com n'hi he posat a l'hora de concebre'l. Per tant, aquí tenim un llom de lluç fresc amb camisa de patates cuit al vapor de farigola i acompanyat amb una crema de tomàquet i ceba cruixent. Un conjunt que funciona, tant en la versió original clàssica com en aquesta revisada en el concepte, l'estètica i la realització.
Tant a l'Aleix com a mi ens va agradar molt. De fet, ell no hi era a l'hora de dinar, però li vaig deixar el plat de la fotografia per sopar, ben tapat, a punt d'escalfar, i em va fer molta gràcia que, quan va arribar, hi va fer una fotografia i la va penjar al seu facebook presumint de la sort de tenir un pare afeccionat a la cuina.



No és difícil de fer, però sí una mica laboriós, aquest plat. El més entretingut és fer la camisa, però només cal paciència. La idea me la va donar un llobarro que es va menjar el meu fill a Itàlia, que duia a sobre patates tallades molt fines, i estava fet al forn.
Jo vaig decidir embolicar tot el lluç i vaig tallar les patates amb la mandolina molt molt molt fines, gairebé transparents. En vaig posar una fila de la llargada de cada filet, i dues files més mig superposades a la primera, de manera que, en posar el peix al mig, podia embolicar amb els extrems de les làmines de patata els costats del peix. Finalment, una darrera fila per sobre del peix per 'tancar' el paquet. El lluç estava salpebrat i untat amb un raget d'oli perquè les patates s'hi enganxessin bé.
Vaig coure els filets a la vaporera, posada a sobre d'una olla amb aigua bullint amb unes branquetes de farigola, i amb vuit o deu minuts van estar fets.
Mentrestant, vaig preparar la crema de tomàquet, una mena de salmorejo fet a la meva manera amb un parell de tomàquets sense pell, mig gra d'all sense cor, sal i un raig ben generós d'oli. Tot posat al vas de la batedora per triturar-ho bé. Aleshores hi vaig posar un parell de llesques de barreta seques, vaig esperar uns minuts que el pa s'estovés, i vaig engegar de nou la batedora, ara a màxima velocitat perquè, d'aquesta manera, no només es tritura el conjunt, sinó que la velocitat i el temps (s'ha de deixar fer uns quants minuts) fan 'muntar' l'oli i el conjunt agafa la cremositat que es pot veure a la foto.
El muntatge final es fa amb una cullerada de crema de tomàquet, el peix a sobre, una fila de ceba fregida (de la que venen a l'Ikea) i unes gotes d'oli de julivert.
La patata estava tallada tan fina que es va enganxar totalment al peix i gairebé ni es veu; el seu sabor es percep però molt lleument, de manera que un altre dia la tallaré una mica més gruixuda, com per fer patates xips o un pèl més gruixudes, però no massa, perquè tampoc no prenguin protagonisme al peix, que és el rei del plat (amb el permís del tomàquet, boníssim!).

17 comentaris:

  1. Caram, amb aquest nom que li has posar el plat ha de ser bo per força! No m'estranya que el teu fill estigui tan orgullós de tenir un pare com tu ;)
    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
  2. Qin lluç mes elegant, fins i tot porta camisa.....jajaja.
    Te que estar molt bo.
    I la salseta per sucari força pa.
    Una abraçada
    Isabel

    ResponElimina
  3. El menys important és el nom, si la matèria és bona i esta ben cuinada.... té una pinta espectacular!
    Núria

    ResponElimina
  4. Me ha encantado la presentación que has hecho del plato, y por supuesto que imagino que el conjunto tiene que estar delicioso. Me quedo por tu cocina. Un saludo.

    ResponElimina
  5. Manel un plato muy bien presentado y muy bueno. La verdad conforme iba leyendo como hacías el envoltorio de la patata me decía (pues no se ve la patata y volvía a ver la foto ¡¡¡), hasta que al final explicas que era muy fina y se ha quedado pegada a la piel. Tomo nota de la idea por si al final me da por hacerlo.
    Bona setmana

    ResponElimina
  6. Aquest cap de setmana, comentàvem amb un amic que els lloms de lluç congelats acostumen a ser insípids. Avui, obrint el teu blog, canvio d'opinió. Quina bona pinta. Si fas venir ganes de comprar-me una mandolina i tot! I, salvant les diferències, aquesta salsa de tomàquet "romescada" té un color excel·lent. No m'estranya que el teu fill estigui tan content de tu!

    ResponElimina
  7. Manel, no t'han trucat de cap tres estrelles per oferir-te una plaça de cuiner?? No m'estranya que el teu fill en presumeixi de tu! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  8. No m'estranya que ho pengés al Facebook; tandebó la meva mare em deixés plats preparats com aquest!!! :O jajaj

    Té una pinta boníiiissima, i amb la crema de tomàquet ha de combinar a la perfecció. Molt original, sí senyor! :)

    Petons!

    ResponElimina
  9. Tu presumint de filla pel face i el teu fill presumint de pare ;-) això si que és una família ben avinguda!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  10. Els que només tenim 10 kb de memòria per a enmagatzemar els títols al nostre caparró hem donat un stack buffer overflow!! Pim pam pum i ja no recordo de que era la camisa. :-P

    Conyes a banda, aquesta mena de escates que li has posat al peix son curioses però si com bé dius quasi no es noten i no donen sabor aleshores jo personalment no m'hi veig invertint-hi el temps. Altra cosa és la solució de fer-les més gruixudetes i convertir el lluç en un dragonet. Aquí ja m'agrada més :-)

    Ara que l'Aleix té sort em sembla indiscutible. O sea!!

    ResponElimina
  11. el nom si es pijo, peró el plat s'ho mereix

    petonets

    ResponElimina
  12. I és que arribar a casa tard, cansat i sense ganes de fer-te el sopar i trobar-te amb aquest plat preparat no té preu!
    A més de la bona pinta q fa, puc corroborar que estava boníssim, tant el peix com la crema. Gràcies pare!

    ResponElimina
  13. Realment una manera deliciosa de preparar el lluç, un plat ben sa. M'ha agradat molt la recepta, moltes gràcies per compartir-la.
    Petonets

    ResponElimina
  14. I tu ben estarrufat per la foto al Facebook del fill. Fantàstic :-)

    ResponElimina
  15. M'agrada...! Qui diu que el lluç és avorrit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. el lluç, decididament, és avorrit, excepte que el casis amb un altre ingredient que li doni vida, aleshores fins i tot pot ser bo, i té una carn molt amorosa...

      Elimina
    2. jajajjajajajajajajj

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...