dimarts, 18 d’octubre de 2011

més enllà dels 'burritos' i les 'fajitas'

Sovint sentim a dir que aquí tenim els millors cuiners del món, que arreu ens copien, que la nostra cuina és la millor. Per a mi ho és, però només perquè és la meva, mai no m'atreviria a dir-ho amb aquesta contundència per un altre motiu. Sobretot perquè quan viatges descobreixes que arreu es cuina i que hi ha tradicions mil·lenàries que ja ens passaven la mà per la cara quan aquí encara ens menjàvem la carn crua com aquell qui diu.
I no em refereixo pas a la cuina francesa, que ells sempre s'han considerat els millors, ni a la italiana, tan estesa arreu gràcies a la seva pizza, em refereixo a cuines molt més llunyanes de cultures molt més antigues a les quals, sense saber-ho, devem molt bona part del que són. És impressionant la cuina de la Xina, considerada per molts la més rica del planeta, i la mexicana, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, i que és molt més que els 'burritos' i les 'fajitas' que ens donen als restaurants suposadament mexicans d'aquí.


Ho vaig poder comprovar novament ahir al restaurant Filigrana de l'hotel Plaza de la plaça Espanya de Barcelona, del qual ja vaig parlar aquí, un restaurant que segurament no aspira a estar en el top ten de la ciutat, però que ofereix una cuina honesta i inquieta que, de tant en tant, ofereix novetats i sorpreses com les jornades gastronòmiques de la cuina maia que està celebrant actualment i fins al 23 d'octubre.
La idea, com ens va explicar ahir la Núria, la directora del restaurant, en una trobada amb un grupet de blocaires, és aprofitar que la cadena hotelera té establiments a la Rivera Maia mexicana per portar el xef executiu d'un dels seus restaurants perquè cuini tres menús amb plats originaris de la regió del Yucatán.
El xef és Otoniel Ek, que en menys de dues hores ens va explicar les bases de la cuina de la seva regió d'origen, una cuina humil en alguns aspectes, ja que es basa molt en el blat de moro, però tan rica i sorprenent que és capaç d'utilitzar aquest producte fins i tot per fer unes postres boníssimes, una espècie de púding de nom molt curiós, "niño envuelto", i que em va semblar una delícia amb el seu cor de xocolata i acompanyat amb una salsa de flors de Jamaica.
El que ells anomenen 'elote' o panotxa de blat de moro serveix no només per fer la farina amb la qual elaboren les típiques 'tortillas', és tan bàsic que fins i tot un cop aprofitat el gra, assequen l'os o part central i el fan servir per fer foc per cuinar.
El blat de moro és en aquella regió com l'arròs a l'orient o el blat aquí, la seva base alimentària, ja sigui sola o amb l'acompanyament que permeti la butxaca de cadascú.
Otoniel Ek ens va fer una petita demostració de les meravelles d'aquella cuina, i ens va explicar des del secret de plats simples i coneguts com el guacamole (alvocats, suc de llimona, tomàquet, ceba picada, sal i, sobretot, el que no posem aquí, coriandre i bitxo) o la salsa mexicana (tomàquet, ceba, suc de llimona, coriandre, bitxo i sal).
El bitxo o 'chile', com en diuen ells, és sempre present en aquesta cuina, en major o menor quantitat i utilitzant una infinitat de pebrots més o menys picants, amb el 'chile habanero' al capdamunt de les coses que mai no ens hem de posar a la boca si volem sobreviure.
Però, com ens va dir Otaniel, "si la comida no pica no es comida". "Y si no hay tortilla y no hay frijol, no es comida", va afegir. La base de la cuina mexicana, però no només això. És també el 'ceviche' o peix cru marinat amb llima o llimona, tomàquet, ceba, coriandre i bitxo; és l'ús de molta verdura i d'infinitat d'herbes i espècies, i molta fruita, que serveix no només per a consumir fresca, també per elaborar salses, com la de flor de Jamaica que he dit abans, o la de tamarinde, de taronja, salses agredolces emparentades amb la cuina oriental, que acompanyen però també marinen carns i peixos, com les flors i les llavors de carbassa, les fulles de cactus i mil i un ingredients que aquí desconeixem totalment.
El Filigrama ofereix tres menús diferents per escollir, més o menys picants, uns més quotidians, uns altres, més de dies de festa, tots formats per cinc plats i al preu de 25 euros  inclosa una margarida de benvinguda. La meva, amb mango, estava molt bona!

13 comentaris:

  1. Ja vam rebre la invitació (moltes gràcies!!) però ens va ser impossible venir amb els nostres horaris, i mira que ho tenim a tocar de casa!
    Sembla que ens vam perdre una xerrada d'allò més interessant!

    ResponElimina
  2. jo també ho tinc a tocar de casa !! però no vaig rebre invitació jejeje .
    Una sorpresa el restaurant no el coneixia

    petonets

    ResponElimina
  3. He he he... ja estava esperant la teva crònica. Hi va haver un moment, ahir al vespre, mentre fèiem la degustació de la conserva amb els meus alumnes, que vaig pensar que vosaltres estarieu provant aquestes delícies. Realment, fantàstic resum... almenys, vist des d'on sóc ara. I m'ha fet com una mica de cosa, això del "niño envuelto"... uiuiu!

    ResponElimina
  4. Ostres el que em vaig perdre... jo també vaig rebre l'invitació però a aquella hora tenia classe :( m'hauria agradat poder venir, però de moment em quedo amb aquesta crònica que ja és molt! a veure si a la propera pot ser... :)

    ResponElimina
  5. Vaig rebre la invitació el mateix dia i no em vaig poder organitzar per venir, però m'hagués agradat. Conèixer cuines del món em sembla molt interessant, tot i que he de confessar que ni el picant ni el peix marinat són sants de la meva devoció. De totes maneres, es nota que vau aprendre molt sobre la cuina maia i aquests menús degustació tenen bona pinta (sobretot si hi ha alternatives més suaus per als qui no ens agrada el picant!)

    Moltes gràcies per la crònica!
    Anna

    ResponElimina
  6. Ja veig que em vaig perdre una bona classe! Quin greu no haver pogut venir, els dilluns a la tarda treballo :(
    La cuina mexicana m'agrada perquè cuinen molt amb verdures. I si pica al punt just queda molt gustosa.

    ResponElimina
  7. fueron dos horas muy bien aprovechadas y me encanto el taller y la degustacion muy buena.
    Me ha encando tu resumen del evento
    y como a mi las palabras no me salen tan bien como a ti ni por asomo,voy a publicar una entrada y los reenvio a que vean tu estupenda cronica.

    ResponElimina
  8. Veus? Si es que no es pot arribar a tot :(

    Ara que si hi va un amic periodista aleshores tens gran crònica garantida i ja fa menys 'pupa' :)

    ResponElimina
  9. Caram, visc al costat de l'hotel I sempre que paso, veig el restaurant i encara que no hi he anat mai, sempre penso que fa molt bona pinta.Ara ja no tinc excusa.
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Varen ser dues hores molt ben aprofitades, vaig aprendre i provar tastets de algunes receptes i productes d’una cuina que desconeixia totalment. Una crònica fantàstica com totes les teves
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. ññaaammm ándeleee pa el Hotel Plaza hay q ir con una media y un calcetíiin!!... al final m'hauré de fer blocaire x no perdre'm aquestes experiéncies tan interessants!! De vegades les cuines dels hotels passen ben desapercebudes, prometo visitar aquest veí tant interessant d'aqui no gaire ( i el preu m'encanta, els menús són x dinar o sopar??)

    Àfrikaa

    ResponElimina
  12. per cert q adoro el Cevitxe... ja estic esperant a veure aquest sopar quins fruits dona al teu gastro.bloc

    Àfrikaa

    ResponElimina
  13. els fogons, va ser una llàstima, perquè ens hauríem pogut conèixer!

    isabel, probablement hauries pogut venir però no vaig poder contactar amb tu perquè no tens el correu al bloc, estaria bé que li posessis per aquests casos.

    marina, em va saber greu que no poguessis venir. i això del niño envuelto... imagina't quan a la cuina fan la comanda i criden: 'pon los niños al horno'!

    beth, llàstima, ens hauríem vist dos cops en ben pocs dies :-)

    anna, el picant, amb moderació, com ens el van servir, crec que t'hauria agradat, però a banda d'això, la cuina mexicana és molt més que picant.

    gemma, ostres, veig que molts us vau perdre la trobada, m'hauria agradat veure't.

    miquel, moltes gràcies per recomanar-me al teu bloc!

    òscar, tu ja vas tenir un dia prou complert, no?

    gemma, et dic el mateix que la isabel, és bo tenir un correu de contacte al bloc per coses com aquesta, avisar-te en casos així, perquè jo recordava que ets de sants, però no tinc el teu correu :-(

    sion, gràcies, encara ens hi hauríem quedat dues hores més, oi?

    àfrikaa, el ceviche no és el meu plat preferit, l'acidesa de la llima o la llimona trobo que mata el gust del peix, però la veritat és que aquest estava força bo, i amb mango, potser més i tot.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...