dissabte, 9 de maig de 2009

la cuina dels menuts (9)


llengua (de porc) rostida amb herbes i escalunyes

L'altre dia vaig sentir explicar a en Santi Santamaria que quan ofereix lletons ('mollejas', en castellà) als clients del seu restaurant de luxe, generalment arrufen el nas, però si en canvi els proposa un 'ris de veau', que és el mateix, però en francès, diuen de seguida que sí perquè és un plat d'alta cuina francesa.
Ho explico perquè és el mateix que he dit moltes vegades aquí, que quan parlem de menjar menuts molta gent es fa enrere, i a la majoria dels que no volen ni sentir parlar del fetge, el 'foie gras' (el fetge gras dels francesos) els sembla deliciós.
Tot plegat és per introduir aquest plat de llengua, una altra proposta d'aquesta secció de la cuina dels menuts, que no és la cuina dels nens sinó la 'casquería' dels castellans.
La llengua és generalment una de les parts més saboroses dels animals, és un muscle que té una textura i un sabor notables. Dels animals petits generalment no s'aprofita, però us convido, si en teniu ocasió, a tastar la llengua de conill si un dia en cuineu un de confiança i el rostiu amb el cap i tot. Són més populars a la cuina, però, la llengua de vedella, tot i que cada vegada costa més trobar-ne, i la llengua de porc; la primera és una peça gran que costa de coure però que podeu aconseguir ja cuita si ho demaneu al vostre carnisser, mentre que la segona es troba fàcilment als supermercats. Encara que no la veiem, és un ingredient essencial per fer un bon bisbe (o bull) i altres embotits que segur que heu tastat i us agraden.
A vegades compro llengües de porc (les solen vendre envasades de dues en dues) i me les menjo jo sol, o en dono al meu pare, perquè a casa, com a molta gent, només els agrada si els enganyo, és a dir, si no els dic què és. Aleshores la troben ben bona, però si saben que és llengua... en gaudeixo jo sol. En qualsevol cas, us aconsellaria, si no ho heu fet mai, que la proveu sense prejudicis perquè estic segur que aleshores m'agraireu el consell.
La llengua es pot preparar de moltes maneres, però com més m'agrada a mi és simplement rostida, en una cassola no gaire gran, amb oli (o millor amb llard, si no teniu problemes de colesterol ni de pes), un grapat d'alls i una ceba tallada a quarts, salpebrada, i quan és tot ben ros, hi tireu un raig de conyac, de vi ranci o de xerès, abaixeu el foc, tapeu, i deixeu coure una hora o una hora i quart, afegint-hi si cal una mica d'aigua, si es queda sense líquid. La talleu de biaix perquè quedin uns talls macos, hi tireu per sobre el suc de la cocció, afegint-hi una mica d'aigua si ha quedat molt espès i passant-ho tot per un colador xinès, i ja la podeu servir. En aquest cas, en lloc de ceba, hi vaig posar unes escalunyes que vaig rostir amb la llengua però les vaig treure de la cassola una estona abans perquè no es desfessin, i a mitja cocció hi vaig tirar una branqueta de farigola i una de romaní, que li van donar un gust i un aroma de bosc deliciosos.

11 comentaris:

  1. Ai Manel, segur que deu ser boníssima, però jo només de saber que és llengua ja em fa venir esgarrifances. Què hi farem! Jo m'ho dec perdre!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. No l'he probat mai...xo com bé dius...bé m'agrada el foie...així que per no fer un lleig el probaria! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. Manel, t'haig de dir que de porc no l'he tastada mai, ara de corder i de vedella si. Puc dir que ben feta aquesta carn pot arribar a ser molt més bona que una altra part de l'animal. LA llengua és uan de les parts amb menys greix i si més proteïna. Jo, tal i com ho has fet tu, renonec que ha d'estar molt bona. Salut!!!!!

    ResponElimina
  4. Molt bona la idea de fer aquest plat!! la gent ens tenim que acostumar a menjar de tot i de tots preus, i que més bo que una llengua de porc o uns colls de pollastre etc....
    Els menuts de pollastre amb una salseta feta amb fetge del mateix pollastre...és una delicia!!
    Molt bé Manel.

    ResponElimina
  5. Hola, Manel, la questió es que a casa meva se le mengen per que no els dic el que és, jo les faig de vedella, i les meves filles , ho coneixen per aquella carn fina, que no te greixos, jaja, l´han menjat sempre, i de moment no els hi dic el que és ja que repeteixen si en sobre per sopar,

    La teva ha quedat estupenda, jo els hi faig tallada com tu al bieg i molt fineta, i no deixen el rastre.

    Molt bona explicació i la de conill
    uhmmmmmm, que bona, tens raó i tots el menuts m´agraden. petons.

    ResponElimina
  6. Si ho cuines tu, Manel, mengem el que faci falta. Muac.

    ResponElimina
  7. No n' hem menjat mai així. Nosaltres quan fem la matança del porc, posem la llengua en el bull. O a vegades la fem bullir a la caldera i la menjem amb all i julivert. Així ha de ser molt bona, però jo no n' he vist d' aquestes envasades.

    ResponElimina
  8. A Manel, em sap greu el de la teva mare, però com pots veure jo tampoc entro gaire pel blog doncs tampoc estic passant per uns bons moments. Celebro veure que tornas a publicar i espero que tot es solucioni ben aviat. Per qualsevol cosa ja ho saps.

    No he provat mai la llengua de porc, sí la de vedella i la veritat es que em va agradar, serà questiò de provar aquesta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Manel, i jo que amb aquestes coses sóc llepafils, però bé que sé que em perdo un bon plat!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  10. Manel.
    Jo he probat la de vedella, la de porc no. A mi m'agradan el menuts, pero a casa si els poso llengua segur que com tu dius no s'ho mengen.
    Al meu marit tampoc, per una experiencia triste i desagradable. Desde llavors que no en vol ni senti parlar.
    Aixi com l'has fet ha d'estar bonisima.
    Manel molts d'anims.

    ResponElimina
  11. dolça, no pateixis, que per sort el món està ple de coses que segur que t'agraden i tots ens en perdem, a vegades simplement per desconeixement.

    eva, estic segur que t'agradaria, especialment la llengua de vedella, és una carn molt melosa, sense gens de greix, perquè és tot muscle.

    olles, sort que surt algú que sí que li agrada la llengua, pensava que em quedaria sol!

    dolors, ja som tres, com li deia a l'olles, pensava que no trobaria companys de viatges per a la cuina dels menuts.

    mome, és veritat que la llengua de vedella, en ser més gran, es talla fina i sembla un tall de qualsevol altre lloc de la vedella, i és això que dius, si no se sap, tothom nota que és una carn magra i melosa.

    amics vermells, el dia que vulgueu podem agafar les sargantanes que tinc d'okupes al terrat i us les cuino :)))

    anna, jo també menjo el que aquí anomenem 'carn de la caldera' (en vaig fer un post), amb llengua, ronyó, etc., que em preparen a la carnisseria, però a molts supermercats també trobo la llengua crua.

    xaro, moltes gràcies, espero que això teu no sigui res, i que passi aviat.
    ja em pensava que no t'agradaria aquest plat, perquè alguna altra vegada que he fet menuts, ja m'ho has dit, espero que quan tornis trobis coses més interessants.

    beth, ja has vist que no ets pas l'única, i no passa pas res, espero però que segueixis venint :)

    tere, hi ha altres comentaris que expliquen que la posen 'd'incògnit', però és clar que si el joan va tenir una mala experiència, no pots pas intentar enganyar-lo.
    sort que hi ha moltes altres coses per preparar, com les teves magnífiques melmelades i pastissos.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...