dimecres, 6 de maig del 2009

rap a la romana amb salsa de 'piquillos'

Per què quan passem un peix, una carn, o una verdura, per farina primer, i per ou després, és a dir, quan l'arrebossem amb aquests dos ingredients, diem que l'hem preparat a la romana? No ho sé pas, però en algun lloc vaig llegir que a Roma no saben pas què és aquest arrebossat, igual que la salsa bolonyesa sembla que no ve de la ciutat italiana del mateix nom, ni l'escalopa a la milanesa és originària d'aquesta capital del nord d'Itàlia.
El cert és que un bon arrebossat a la romana generalment agradat tothom, i és una bona manera de fer menjar peix els nens, per exemple. A casa, la meva mare sempre el feia barrejant en un plat fondo la farina i l'ou, i hi afegia un raig de sifó, que introduïa aire a la barreja i feia l'arrebossat més flonjo. És una de les coses que sempre he vist fer a casa i jo no he fet gairebé mai, no em pregunteu perquè. Potser perquè és més ràpid simplement passar el peix primer per la farina i després per l'ou batut.
Així és com vaig fer ahir aquest rap, arrebossat a la romana i amb una salseta de pebrots de 'piquillo' que hi casava la mar de bé.
Per a la salsa, per quatre persones, vaig tallar un all a làmines i les vaig posar a fregir en una paella amb oli d'oliva; abans que es torressin, hi vaig afegir tres pebrots macos tallats a tires i els vaig deixar fregir cinc minuts, hi vaig tirar dues cullerades de tomàquet triturat, sal i sucre, i en deu o quinze minuts va estar tot fet. Només faltava triturar la salsa i ja va estar a punt per servir.

13 comentaris:

  1. M'encanta el rap, i amb aquest arrebossat i la salsa, ha d'estar boníssim!!M'en alegro que tornis a compartir receptes...

    Petonets
    Núria

    ResponElimina
  2. Quina satisfacció, que d' uns ingredients tan senzills, en surti un segon plat tan formós com aquest!

    Una delícia Manel!
    Un petó! Beth

    ResponElimina
  3. Manel.
    A mi al peix de totes les maneres i aixo que expliques que feia la teva mare, jo ho recordo de la meva avia i la meva mare no ho ha fet mai ¿Per que sera? tambe deu voler anar rapida.jajajja.
    M'alegra veure que publiques, espero que estiguis mes animat.
    Tere

    ResponElimina
  4. De fet es com ens agrada més el peix. Espero que tot vagi bé Manel.

    ResponElimina
  5. Si la veritat que pels petits l'arrebossat és fantàstic ... jo també ho faig com tu ou i farina ... i queda molt bó ..
    Petonets i una forta abraçada
    mar

    ResponElimina
  6. Com estas,Manel?
    Espero que molt bé, i amb un arrebosat aixi qualsevol no menja peix,eh?
    Anims!!!!

    ResponElimina
  7. Vec que els entreteniments per recuperar les ganes de cuinar han fet el seu efecte! Sobretot que les ganes de cuinar no decaiguin!
    Ptnts i ànims

    ResponElimina
  8. Manel hola!
    Una combinació deliciosa! Si senyor, m'agrada!
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Jo sóc de les que fan l'arrebossat amb la farina en un plat i l'ou en un altre. I no estic d'acord que sigui més ràpida aquesta manera de fer-lo, al contrari, trigues més, perquè has de repetir el mateix procediment amb tots els talls.
    També he publicat avui una recepta de rap, però sigui com sigui, el rap sempre és bo. I això que molts el consideren sonso!

    ResponElimina
  10. Quan més senzill es cuina el pex millor que millor. A mi així arrebosadet o només enfarinat i fregit és com més m'agrada.
    un plat boníssim!!!

    ResponElimina
  11. Manel,
    Reconec que quan era petit, l'arrebossat era l'única manera que menjès peix... i carn. Una abraçada

    ResponElimina
  12. Potser la gent gran tenia més costum de fer servir el sifó o les paperines de bicarbonat i per això feia aquests arrebossats més elaborats.. Espero que la mare hagi millorat i tot vagi anant millor.

    ResponElimina
  13. Tens raó Manel, ningú sap dir que no a un arrebossat com aquest. A més amb aquesta salseta, això ha d'estar.... Salut!!!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte