11 de març de 2008
Fa ben poc que he començat a visitar blocs relacionats amb el món de la cuina, i el que més m'ha cridat l'atenció és la constatació que dóna nom a aquest bloc que avui enceto: la generositat de les persones que posen els seus coneixements al servei dels altres sense esperar res més a canvi que un missatge amable o elogiós. Segurament hi ha dosis de vanitat i gent que busca que l'afalaguin, hi haurà qui posarà fotos que no són seves per fer veure el que no és, però el que he anat veient fins ara és gent que cuina, que ho fa molt bé, i que intercanvia amb els altres les seves experiències.
Per a mi, cuinar no pot ser més que un acte de generositat, cuinar només té sentit si el que es vol és fer un regal a un altre. No parlo de l’obligació d’alimentar-se cada dia, parlo de cuinar amb majúscules i això és una cosa que no té gaire sentit si no es fa per als altres. La cuina és efímera, dura el que dura, i d’una obra mestra només en queda una sensació, un sentiment, un moment de felicitat. Segurament hi ha qui cuina només per a ell, com hi deu haver qui pinta quadres o fa pel•lícules per gaudir-ne en solitari, però jo crec que sense públic no hi pot haver ni art ni espectacle.
La xarxa permet que allò que ha fet gaudir dues, quatre, deu persones, tingui una difusió més àmplia i serveixi perquè altres persones puguin sentir el mateix plaer o similar.
No pretenc, doncs, més que fer com altres blocaires i explicar què faig, què es cou a casa, tot i que és probable que no me’n pugui estar i entre les receptes hi deixi caure alguna experiència gastronòmica, algun consell, o fins i tot alguna reflexió més general sobre política o sobre altres coses que em preocupin.
Espero que a algú li pugui interessar, és l’única cosa a la qual aspiro.
