dimecres, 14 de febrer del 2018

maionesa de romaní


Com dèiem ahir... i aviat farà un any! Efectivament, no escric gaire al blog, però no us tornaré a atabalar amb allò de si Instagram està matant els blogs. Efectivament, segueixo cuinant, no tant com voldria, i ho ensenyo al compte del blog a Instagram; també escric regularment al web Gastronosfera, cada mes omplo la secció 'El menjador' al setmanari de Castellar del Vallès L'Actual, de tant en tant faig crítica de restaurants al suplement Què fem? de La Vanguardia, i encara alguna altra col·laboració gastronómica.
Vull dir que no és només l'Instagram el que em manté una mica allunyat del blog, sinó totes aquestes feines (que faig al marge de la meva feina oficial) i altres factors personals que no cal detallar.
Sí que sento, però, de tant en tant ganes d'explicar-vos coses que vaig fent, coses d'alguna manera excepcionals, com la maionesa que dóna títol a aquest article. Quan dic excepcional no és que m'estigui posant medalles, vull dir que per alguna raó m'han agradat molt i m'han fet venir ganes d'explicar-vos-la.
Fa encara no un mes vaig publicar un article sobre una gran salsa, la maionesa, amb unes quantes idees per donar-li un toc diferent, ara que estan de moda les maioneses de sabors diferents. El trobareu aquí, si teniu una estona per llegir.
Reconec que vaig escriure les receptes sense una base empírica, vull dir que no totes les he fet a casa, simplement em vaig documentar i hi vaig posar imaginació per imaginar alguns gustos que es poden donar a la maionesa i canviar-ne molt el sabor.
Aquesta setmana n'he fet una que em sap greu no haver inclòs en l'article, perquè el resultat m'ha agradat molt, i està fet amb una tècnica que no explico a l'article. Us ho explicaré a vosaltres.
Se'm va ocórrer de fer una maionesa amb gust de romaní per acompanyar una carn a la qual volia donar un gust boscà. I simplement vaig posar en un cassó petit l'oli amb el qual faria la maionesa, un oli d'oliva suau, i el vaig posar al foc amb una branca de romaní florit i un gra d'all pelat a dins. 
El foc ha de ser suau, perquè no es tracta de fregir el romaní, sinó d'escalfar l'oli perquè així absorbeixi el potent aroma i sabor d'aquesta herba. En qualsevol cas, l'oli no ha d'arribar a bullir, i quan comença a fer bombolles l'enretirem i deixem que infusioni una estona, fins que estigui fred, amb l'all i el romaní a dintre.
Aleshores traiem la branca de romaní i aboquem l'oli i l'all al vas del túrmix, hi afegim un ou i unes gotes de llimona i preparem la maionesa com sempre, posant en marxa la batedora amb l'hèlix al fons del pot fins que la salsa comença a muntar. Hi afegim també una mica de sal i ja tenim a punt aquesta salsa que us sorprendrà pel seu sabor i que he provat ja amb carns i verdures i penso que també m'acompanyarà bé un peix blau, per exemple.
Salut, i fins aviat!