|
Josep Pascual, davant els fruits del seu treball |
Mais il est bien court le temps des cerises
Pendants de corail qu'on cueille en rêvant
(Però és ben curt el temps de les cireres
Arracades de corall que es cullen somiant)
El temps de les cireres m'evoca, inevitablement, la magnífica novel·la de Montserrat Roig que porta aquest títol, que va treure d'una cançó revolucionària francesa del segle XIX que és, alhora, una bonica cançó d'amor, de la qual he extret aquesta cita.
És ben curt el temps de les cireres, com és ben curt el temps en què juguem a penjar-nos-les a les orelles com si fossin arracades, i val la pena aprofitar-los tots dos.
La nostra encara curta vida a Castellar del Vallès ha anat paral·lela, d'alguna manera, a un cirerer davant el qual ens parem sovint quan anem o tornem de comprar i que hem vist florir, preciós, i hem vist com les seves flors mutaven en fruits que ara veiem madurar i endolcir, preparant-se per ser collits.
Ens agraden molt, les cireres, i per això, dies enrere vam viure una de les millor experiències que hem tingut fins ara com a gastroblocaires, gràcies a la invitació del Consorci de Turisme i el Parc Agrari del Baix Llobregat, que ens va descobrir, una vegada més, la riquesa d'aquesta zona, en aquest cas les magnífiques cireres que produeixen.
Potser no tant conegudes com les carxofes o els espàrrecs que es cultiven en terrenys del Delta, les cireres del Baix Llobregat constitueixen un autèntic tresor que vam quedar impressionats de descobrir ben a prop de la conurbació metropolitana, i alhora ben lluny, perquè quan deixes l'autopista i t'endinses ben pocs quilòmetres cap a Santa Coloma de Cervelló i arribes a una finca agrícola, com Can Colomer, on estàvem citats, és ben bé com si canviessis de país i de món. Només girant el cos 180 graus deixes endarrere les carreteres, els cotxes, l'aglomeració urbana, i només veus camp i arbres carregats de fruits vermells.
De la mà de Josep Pascual, membre d'una família que fa 500 anys que cultiva aquesta finca, vam aprendre un munt de coses sobre les cireres, aquest fruit delicat que alegra les nostres taules aproximadament entre maig i juliol.
D'espècies de cirera n'hi ha centenars, que amb paciència i coneixements es poden distingir per forma, color, calibre i gust, tot i que, a diferència d'altres fruites, a la botiga poques vegades se'ns presenten amb el nom de la varietat, i molt sovint es venen barrejades, per això trobem tantes diferències entre una i altra en menjar-les.
Les primeres cireres d'aquest any, les que es van collir al mes de maig, eren un xic aigualides a causa de la gran quantitat de pluja caiguda als darrers mesos, segons ens va explicar Pascual, i les varietats més grosses de la seva explotació apareixien tristament esberlades perquè, amb l'aigua, s'havien inflat fins a trencar la fina pell que les recobreix.
Aquestes cireres, boníssimes, les llencen, perquè quan es cullen, de seguida es fan fongs a les escletxes i no es poden comercialitzar, malgrat que menjades tot just collides són igual de bones, com vam poder comprovar. La majoria de varietats, excepte la picota i algunes altres, tampoc no es poden comercialitzar sense peduncle perquè si el perdentenen el mateix problema.
La mà d'obra per collir-les és el que més encareix el preu de les cireres, ja que representa entre el 60 i el 70% del seu cost perquè la recol·lecció es fa sempre a mà; per això poden els arbres de manera que les branques més altes no creixin més enllà del punt on pot arribar una persona de talla normal sense enfilar-se en una escala, com se sol fer amb els cirerers que tenim a casa.
Després de visitar els camps de Can Colomer i collir cireres burlet, odile, early bigi, van, summit i altres varietats que ni recordo, a la mateixa finca, davant la casa pairal, el cuiner Gerard Solís, autor del llibre "Bojos per les cireres", ens va preparar un 'vodka gin amb cireres', deliciós combinat amb vodka, tònica, cireres, kirsch i un tronc de canyella, i la Cristina Roig ens va guiar en un tast de quatre varietats de cireres per aprendre a distingir-les pel color, la forma, la mida i, és clar, el gust.
La jornada va acabar a la impressionant cripta de la Colònia Güell, obra de Gaudí, on una vintena de restaurants ens van oferir les seves creacions, dolces i salades, amb aquesta fruita, com la brandada de bacallà amb cireres, del restaurant Casa nostra; la torrada amb seitó i 'mojo picón' de cirera de l'Ona nuit; la rajada en escabetx de cirera farcida de moixernons de l'Amarena; el 'ceviche' amb cireresde Major Trenta-Sis; el llom de bacallà amb dues textures de cireres i all i oli negre d'El Castell Hotel Restaurant o la 'torrija' amb cirera de Sant Climent d'El Elefante.
Durant aquests mesos de maig i juny, Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, el Papiol i Torrelles de Llobregat han celebrat les seves festes de la cirera, les últimes aquest cap de setmana passat, i totes aquestes iniciatives formen part de les campanyes que impulsen el consell comarcal i els ajuntaments per promocionar, d'una banda, l'agricultura del Baix Llobregat, i de l'altra, els seus atractius turístics, sovint eclipsats per la presència massa propera i a vegades aclaparadora de Barcelona.
De la seva banda, els restaurants hi col·laboren amb la campanya "Els sabors de l'horta", en la qual donen especial protagonisme en les seves cartes als productes de la comarca.