deu receptes per quedar bé amb un pot de cigrons

És l'hora de sopar i no teniu res pensat ni preparat, o teniu una vista inesperada i no sabeu què donar-li? Amb un pot de cigrons i quatre coses més podeu sortir del pas i quedar la mar de bé amb les receptes fàcils, nutritives i vistoses que explico avui a Gastronosfera.
La planta dels cigrons és de les més antigues que es cultiven, se n'han trobat de més de 7.000 anys d'antiguitat, però els egipcis antics no gaudien de la comoditat d'un invent, la conserva, que ens pot salvar un àpat amb el llegum més tòpic. No hi ha res més senzill i nutritiu que obrir un pot i preparar un plat de cigrons.
Els cigrons van ser un emblema del desarrollisme franquista i van ajudar a pal·liar la gana de la postguerra, potser per això algú els pot veure com un aliment poc modern, però la seva riquesa en proteïnes i hidrats d'absorció lenta i la baixa presència de greixos saturats el fan un ingredient imprescindible per a vegetarians, vegans i per qualsevol que necessiti una bona aportació d'energia, com els esportiste
s, sense renunciar al plaer de menjar.
És un dels productes més versàtils de la nostra cuina, amb un pot podem fer un entrant de moda com l'hummus, una amanida ideal per al tàper, una crema, un saltat ràpid o un plat de luxe afegint-hi unes cloïses o unes gambes, fins i tot podem preparar un pastís amb farina de cigrons.
És clar que el millor és comprar uns bons llegums secs i coure'ls nosaltres mateixos, però no sempre tenim temps per fer-ho o no hem pensat a posar els cigrons en remull el dia abans. En aquest casos, comptem amb uns aliats fiables i molt molt econòmics, els clàssics pots de cigrons, que al nostre país tenen una gran qualitat i uns preus molt assequibles, poc més de mig euro els més barats.

farcellets de col amb salsa oriental

És hivern, i les verdures de temporada en aquesta època són poques. I malgrat que avui disposem de tota mena de productes tot l'any, ja sigui frescos, en conserva o congelats, és bo cuinar amb aquells que tenim més a prop i són d'estricta temporada. I la col és la més típica verdura d'hivern.
M'encanta cuinar amb col, no només de la manera tradicional, que és bullida, sola o amb patates, i menjada sencera o aixafada (trinxat), sinó que m'agrada molt saltar-la. Deu ser perquè m'agrada agafar la paella pel mànec i fer-hi ballar els ingredients més diversos, i la col és molt agraïda. Tallada en juliana fina, saltada només amb oli i un gra d'all, és un acompanyament ideal per a molts plats, com uns braons rostits i laminats.
També m'agrada molt fer farcellets de col, que tradicionalment es farceixen de carn picada o acompanyen grans plats de caça com les perdius.
He farcit els farcellets de moltes coses, de botifarra negra, ceba i pinyons o de braons rostits i bolets. Però em venia de gust fer els tradicionals, farcits de la mateixa col, com els que acompanyen les perdius. Això sí, amb el meu toc personal i amb una salsa molt diferent a la de l'estofat de caça: una salsa oriental, agredolça picant, la salsa sriracha, que dóna a la col un sabor original i, pel meu gust, molt bo.

La recepta

Agafem una col d'hivern i en separem les fulles exteriors, en traiem el nervi més gruixut i les escaldem en aigua bullint amb sal, durant un parell de minuts. Escorrem les fulles, les refredem amb aigua freda i les posem sobre paper absorbent perquè quedin ben seques.
Mentrestant, tallem a la juliana la resta de la col (amb mitja o una mica més en tenim prou per a quatre persones) descartant el nervi central més gruixut.
Piquem petit un parell d'alls i tallem a daus petits una mica de greix de pernil o de cansalada. 
En una paella ampla o un wok hi posem un raig d'oli i el greix de pernil perquè es desfaci, hi tirem l'all picat i, de seguida, la coll, i comencem a saltar-la, a foc viu, durant uns minuts, que perdi la duresa però conservant-ne una mica perquè el resultat sigui una mica cruixent. A mitja cocció, hi posem una mica d'aigua, fins que la col se la begui, ajudarà a estovar-la en pocs minuts. Salpebrem.
Estirem les fulles grosses, posem al centre una bona cullerada de la col saltada i tanquem els farcellets.
A la mateixa paella hi posem un parell o tres de cullerades de salsa sriracha i un raget d'aigua, barregem bé, hi afegim els farcellets i portem al foc.
Deixem escalfar i coure amb la paella tapada durant cinc minuts, girant els farcellets a mitja cocció, i els servim calents o tebis, regats amb la salsa per sobre.

cuinar no és una llauna

Menjar bé ens preocupa cada vegada més i es valora tot allò que porta l'etiqueta de sa, fresc i natural, però quan ens falta temps per comprar o passar molta estona a la cuina, les conserves ens ajuden a preparar àpats ràpids, sans i bons, fins i tot de luxe.

Un àpat amb productes en conserva no té per què ser una llauna, al contrari: sense que potser en siguem del tot conscients, la nostra dieta és plena de productes en conserva, des de la melmelada de l'esmorzar a la tonyina de l'amanida del sopar, passant per les olives, anxoves i escopinyes del vermut i les mongetes i el tomàquet triturat del dinar, o el caviar dels àpats de luxe.
Evidentment, a l'hora de planificar la nostra alimentació hi han de tenir un pes molt important els productes frescos (fruita, verdura, carn, perix...), però acabem de veure que les conserves són una ajuda sovint indispensable a la cuina de casa, i a vegades, per sortir d'un compromís, en tenim prou amb unes llaunes i uns pots de conserves per muntar un bon àpat per a la família o per a unes visites inesperades.

Al web Gastronosfera en parlo i ofereixo 10 receptes per sortir del pas i fins i tot per quedar molt bé amb productes en conserva i alguna coseta més, el podeu llegir aquí.