dilluns, 4 d’abril del 2011

galta de vedella rostida amb vi ranci


Divendres, pel dinar d'aniversari de l'Aleix, de segon vaig fer galtes de vedella. Feia molt de temps que no els en feia, perquè a la meva carnisseria normalment no en tenen, però he descobert un lloc proper on sempre en venen i a partir d'ara podré gaudir més sovint d'aquesta autèntica delícia.
Sens dubte, és la part més melosa de la vedella, després de ser sotmesa a una llarga cocció: gairebé se't desfà a la boca i té la textura que més m'agrada. Però no sabia com reaccionarien els de casa, i la veritat és que també els va encantar. Si no n'hagués trobat, hauria fet filet amb salsa d'oporto per als grans i amb salsa roquefort per als nens, però per a mi no hauria estat ni la meitat de bo que aquestes galtes.
Com ja he explicat a vegades, simplificant els rostits es poden dividir en dos grans grups: els que porten tomàquet i els que no, i jo normalment els faig sense. Simplement enrossint la carn, amb cebes i alls, un afegitó alcohòlic, herbes i un xic d'aigua si cal, sigui la carn que sigui, s'aconsegueix un rostit potent, amb el sabor del producte que tractem en primer pla, gairebé sense emmascarar-la.
En aquest cas, però, com que les galtes de vedella necessiten més cocció que un pollastre o unes galtes de porc, per exemple, vaig optar per fer el rostit un xic diferent. En una cassola amb oli, vaig posar a rostir les sis peces, ben polides per tots cantons i salpebrades, i quan van ser rosses, les vaig reservar a banda.
En el mateix oli, vaig posar a sofregir ceba abundant, dues de mida mitjana, tallada en juliana i una dotzena de grans d'all, i després hi vaig posar dos tomàquets tallats petits. Quan tot plegat va estar sofregit, cinc o deu minuts després, hi vaig posar una cullerada de farina i un got de vi ranci, vaig deixar que s'evaporés una mica l'alcohol i hi vaig afegir un parell de gots de brou de carn, una fulla de llorer i una branqueta de romaní. 

És el moment de tornar a posar les galtes a la cassola, tapar-la, abaixar el foc i deixar que vagin coent, girant-les de tant en tant. Si volem una salsa ben concentrada, no hi hem de posar molt brou: que arribi més o menys a la meitat de les galtes, que sempre serem a temps d'afegir-n'hi si cal, però com que la cocció és a foc suau i amb la cassola tapada, no hi ha massa evaporació i serà suficient.
Les vaig tenir al foc unes tres hores, les vaig treure i vaig passar tota la bresa de verdures i el suc per un colador xinès, pressionant al màxim per treure'n tota l'essència. Un altre cop a la cassola les galtes amb la salsa i reservar-ho fins poc abans de menjar.
A banda, vaig pelar unes patatones xiques i les vaig fregir en oli abundant, fins que es van començar a enrossir, les vaig escórrer bé i les vaig reservar. Una estona abans de menjar, vaig posar de nou la cassola al foc i hi vaig afegir les patates, que s'anés escalfant el conjunt mentre menjàvem el primer plat. 
Aquest cop, vaig completar el plat amb unes favetes mini simplement bullides cinc minuts, no necessiten res més que un xic de salsa per sobre.

43 comentaris:

  1. Em passa com a tu, les galtes són una de les meves carns preferides... i en menjo poques vegades! M'has fet entrar salivera, t'han quedat espectaculars!

    ResponElimina
  2. Nosaltres van dinar galtes el dissabte, ens encanten peró eran de porc, haig de buscar les de vedella... Amb el xic de ví ranci han d'estar boníssimes!!
    Petons,

    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  3. a mi també m'agraden molt les galtes! i així han d'estar delicioses...m'agrada molt la manera de cuinar les patates d'acompanyament...

    ResponElimina
  4. Un plato esquisito, y muy bien acompañado!

    ResponElimina
  5. Quin tall de carn més abellidor, es veu tan melós!!! no l´he comprat mai però em penso que el faré...i felicitats a l´Aleix i al cuiner!!

    ResponElimina
  6. Bon dia!
    No les he tastat mai de vedella, però segur que m'agradarien i amb els acompanyaments ha quedat un plat ben complet i bo! Bona setmana

    ResponElimina
  7. Brutal,me encanta esta carne y no soy fans de ellas.
    Te quedó bárbaro.

    Un saludo

    ResponElimina
  8. M'encanten les galtes... De vedella i de porc!

    ResponElimina
  9. El vi ranci és genial per posar als rostits i si és de Gratallops encara millor!

    ResponElimina
  10. Reitero: mai he tastat les galtes...Com m'agradaria "iniciar-me" amb un plat tan ben preparat i presentat com el teu... Tens molt de gust Manel!a reveure.

    ResponElimina
  11. Que en fa de temps que no menjo galtes. S'han de desfer a la boca. Segur que boníssimes!

    ResponElimina
  12. Aquesta recepta és d'aquelles llargues llargues llargues però que el resultat recompensa de sobres el temps dedicat, oi? Per la foto sola ja es nota que et van quedar meloses i molt tendres.

    ResponElimina
  13. Mestre!
    jo sóc de la mateixa tradició que tu: el rostit sense tomàquet! Ara bé, estic amb tu que per donar un punt de molesitat i fer una bona salsa, un tomàquet madur ben picolat queda estupendu!

    Prenc nota de la recepta: no tinc herència familiar en aquest plat i no se m'acut millor font per treure'n una que el teu bloc!

    Salut!

    ResponElimina
  14. Jo amb això del tomàquet pel rostit no sóc massa fidel , de vegades si, de vegades no, però sempre que n´hi poso ha de ser un tomacó o un petit canari, de vegades m´hi agrada.
    En quan a la galta de vedella tot i que no tinc problema per trobar-ne tinc costum de fer-les de porc, les de vedella les deixo per la mare que les fa brodades , boníssimes, com les teves que han quedat espectaculars, es veuen amoroses amb un suquet perfecte de color i de textura, per sucar-hi pa,i el guarniment perfecte.
    Que més puc dir,si no felicitar-te per un plat digne dels millor restaurant.
    unan abraçada.

    ResponElimina
  15. me gustan las galtas y estaS tuyas de hoy estan muy buenas y el toque del vino rancio le debe de quedar muy bien.Me gusta la foto con este pLATO Y EN CONJUNTO SE BEBE MUY BIEN
    UNA ABRAÇADA
    MIQUEL

    ResponElimina
  16. Fa uns mesos vaig preparar una llengua de bou que va agradar a grans i petits de casa. Pero encara mai no he provat de fer les galtes de vedella. Les de les fotos tenen una pinta genial. Em sembla que en quan en trobi en compro i ho provo. Es una llàstima que totes aquestes parts de la vedella o del porc es troben cada cop menys i tendeixen a desapareixer. Heu provat mai de trobar una cresta de gall?

    ResponElimina
  17. Jo com tu, el rostit sense tomàquet. I aquestes galts després d'una llarga cocció havien d'estar sublims!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  18. ya ves que hemos coincidido con tema galtes...las mias de porc por eso. Chico, cada día voy diversificando más las carnes proque estaba un poco cansada de las mismas siempre y las piezas de secreto y presa son tb interesantes. Seguirémos investigando. Pintaza las galtes que os habéis metido entre pecho y espalda! petonet

    ResponElimina
  19. Les galtes de vedella, es un plat amb el que quedes sempre la mar de bé, llàstima que costi tan de trobar-les, encara que per sort teva, aquet no es el cas. Felicitats a l’Aleix.
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Receptes se'n veuen moltes i gaire be sempre diem aixo es la prpera cosa que preparo. Gaire be sempre tot acaba en bones intencions. Pero aquest cop si. Aquest cop les galtes les preparo abans no acabi la setmana!

    ResponElimina
  21. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  22. Quins bons suggeriments Manel! Moltes gràcies.
    A mi m'agraden molt les galtes de porc, que a més, no tinc problema per trobar-les. Les de vedella, en canvi, no en veig mai. Val la pena buscar-les i fer el rostit amb aquestes? em sembla que no les he provat mai.

    ResponElimina
  23. montse, a mi també m'agraden molt les galtes de porc, però és una cosa que mengem molt sovint. les de vedella tenen una elaboració més llarga i el resultat també és molt millor, pel meu gust no les canviaria pas pel millor filet. encara que no es vegin normalment, si les demanes a la carnisseria segur que en tenen o les poden portar, solen ser grosses i cadascuna val per a dues persones. fa poc en vaig tornar a fer amb vi negre i t'asseguro que és un plat ideal per a qualsevol festa.

    ResponElimina
  24. A nosaltres també ens agraden molt, avui n'estic rostin i les faig de la mateixa manera però hi afagire unes trompetes de la mort...delicioses!!!

    ResponElimina
  25. bilgisayar
    mouse
    adam
    test
    mouse

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte