divendres, 29 d’abril del 2011

conill a la cassola en quaranta minuts


M'adono que fa dies que publico coses petites, coques, tapetes, aperitius, i encara que moltes d'aquestes preparacions es poden servir en plat gran i ració complerta, per un moment he tingut la sensació que m'havia encallat en un determinat format... sobretot perquè encara tinc altres coses del mateix estil per portar aquí i pot semblar massa. I pot fer pensar que a casa només mengem racions mini, i no és pas el cas. A costat dels entrants de petit format, segueixo cuinant a la cassola, plats amb fonament, els arrossos de sempre, els rostits, els menuts... Tant quan tinc temps com quan vaig amb pressa i faig alguna cosa per sortir del pas, com aquest conill, que malgrat la urgència va quedar prou bo.
Els dies que surto a entrenar entre setmana vaig una mica de cul, perquè al matí, a primera hora, encara fa fred, i em fa mandra agafar la bici fins que el sol escalfa una mica, i aleshores és tard i quan torno tinc el temps just per fer el dinar abans no arribin els meus fills de classe i no sigui la meva hora de marxar. Per això miro de deixar alguna cosa feta el dia abans, o al matí... o com a mínim, la deixo preparada al cap per arribar i posar-m'hi abans de treure'm el maillot i que vagi fent xup-xup mentre em dutxo. 
Dimecres va ser un dia d'aquests, vaig fer més quilòmetres dels previstos i vaig arribar passada la una, de manera que tenia menys de tres quarts per cuinar un conill sencer que havia posat a descongelar al matí i que, per sort, ja havia cuinat mentalment mentre pedalava.
Per preparar-lo, primer vaig tallar el conill (prefereixo fer-ho al meu gust, però a la carnisseria us ho faran, i al súper també el venen trossejat) i el vaig posar a rostir, salpebrat, en una cassola d'alumini amb oli i uns grans d'all sencers, perquè es daurés mentre tallava una ceba a la juliana, la tirava a la cassola i deixava que a foc ràpid s'anés fent tot plegat, netejava i tallava uns xampinyons, també cap a la cassola, uns minuts perquè tot plegat s'acabés d'enrossir, i un bon raig de conyac. Mentre l'alcohol s'evaporava, vaig ratllar un tomàquet i vaig afegir al rostit una cullerada de farina; un cop aquesta va estar ben escampada i cuita, hi vaig posar el tomàquet, sal i sucre (contra l'acidesa del tomàquet). Com que la quantitat de tomàquet no és massa gran i la cassola ampla, s'escampa i es cou ràpid, de manera que al cap de pocs minuts ja hi vaig poder posar brou (en tenia de verdures) fins a mig cobrir el conill i deixar que, mentre em dutxava i m'afaitava, s'anés fent, primer amb el foc fort, després més baix i amb la cassola tapada, fins que la carn va ser prou tova. 
També hi vaig posar una branqueta de farigola i una de romaní, i hi podria haver posat una picada si hagués tingut temps, però la veritat és que no la vaig trobar a faltar. A més, els quaranta minuts i escaig transcorreguts entre el moment de posar la cassola al foc i el de treure-la a la taula no donava per gaire més que per fer el que he explicat i bullir arròs per servir amb el conill, ben cobert amb la salseta.
Com que al final només vam ser l'Aleix i jo a dinar, en va quedar força, i l'endemà estava encara més bo.

10 comentaris:

  1. Aquesta salseta m'ha enamorat... ets el rei dels plats de cassola!!

    ResponElimina
  2. Quina salseta més maca. Aquí no em deixen fer conill, no els hi agrada a ningún. El teu sembla deliciós. Petons,
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  3. De barret!

    No deixa de tenir la seva gràcia poètica fer un conill a tota velocitat però ben fet.
    Espera, tindria gràcia si fos una llebre... bé, en tot cas te una pinta de muette :)

    ResponElimina
  4. Magnífic el conill a la cassola i molt interessant els 40 minuts invertits en la preparació.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Quina pinta te aquest conill Manel, tu fas com en Joan que no deixen que tallin res, al peix tampoc i te els dependents contentíssims.Petons

    ResponElimina
  6. Manel,
    Una foto que mostra clarament com de bo estava aquest conill. I encara el vau poder gaudir més al dia següent!!! Bon cap de setmana

    ResponElimina
  7. El conill, una carn un xic oblidada, però amb una textura fina i un gust especial. La salsa t'ha quedat contundent i fosca, com a tu t'agrada.
    Fa una mica de pena però un conillet , tendre i jove, partit per la meitat i a la brasa, amb un raig de bon oli , all i julivert, boníssim també.
    pobres conills!! són tant macos i suaus

    ResponElimina
  8. Només de veure aquest conill ja penses amb una bona llesca de pa per sucar-la tota sencera, quin suquet que et va quedar, la foto gairebé que transmet el gust. Aquestes cassoles de conill rostit són molt agraïdes de fer. Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Un plat de xup-xup... dels de sempre, i amb conill.. Encara en tens del que et va sobrar? Si és que si, pujo!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  10. Pel suquet espot veure que deu ser molt bo. A vegades quan més corres més bé queda.Les herbes i la carn de conill combinen de meravella.
    Bon plat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte