pastapizza

Em sembla que en algun post ja havia parlat de l'afició del meu fill gran per la cuina (que no sé de qui deu haver heretat...), i fins i tot havia fet servir per  aquest blog almenys una recepta seva de salsa per a espaguetis. 
L'Aleix sovint m'envia per whatsapp fotos de plats que es cuina per a ell o per a ell i la seva germana, o a vegades per als seus amics; sovint també em demana consell per elaborar una recepta concreta, però generalment cuina segons la seva intuïció i va fent receptes noves.
Aquesta d'avui n'és una, i la porto aquí perquè m'ha semblat una bona idea i sé que el resultat va ser reeixit: m'ho va confirmar la germana de l'artista, que també té el morro fi, i ja es veu prou amb la foto que em va enviar.
Aquest cop, el missatge per wathsapp va arribar al grup que tenim ells dos, la meva companya i jo: Cansats de no saber si menjar pizza o pasta??? Us ofereixo una solució!!! De seguida, en veure la foto, em va venir un nom al cap: pastapizza, potser influït perquè a vegades he fet una truitapizza i tinc tendència a ajuntar paraules per definir elaboracions noves que n'ajunten dues de conegudes: donuquetes, truquetes, mandonguetes...

la recepta

La preparació d'aquesta pastapizza no és pas complicada, us l'explico com me l'ha explicat l'Aleix:
Bullim la pasta (ell va fer servir tallarines, però també es podria fer amb espaguetis), la deixem refredar i la barregem amb ou batut (si ho féssim en calent, ens quallaria l'ou i quedaria com una truita), sal, pebre i orenga abundant.
Aboquem la barreja en una paella calenta amb molt poc oli per torrar la base de la pasta, aplanem bé la superfície (per exemple, amb una cullera) i hi escampem per sobre salsa de tomàquet, com si féssim una pizza normal, i després el formatge i els ingredients que més ens agradin. L'Aleix hi va posar formatge emmental, tonyina i bacó.
La pizza ja és a punt per entrar al forn, amb el gratinador encès, perquè fongui el formatge i torri les llesques de bacó.
Com que no tinc la seva edat, jo esperaré a fer-me aquest plat el dia abans d'una sortida amb bici llarga per assegurar-me que ho cremaré tot!

fricandó de bacallà amb camagrocs i carxofes

El bacallà i les carxofes lliguen molt i molt bé, i els he casat unes quantes vegades (per exemple, en aquesta truita oberta, o amb salsa de pebrots verds); fa uns quants diumenges hi vaig tornar.
Dinava a casa els pares, i, com sempre, tenia ganes de cuinar-los alguna cosa bona, però en aquesta ocasió no vaig poder triar gaire: la mare havia posat bacallà a dessalar i em va dir que havia comprat també carxofes, unes flors grosses i formoses, de manera que gairebé no podia fer una altra cosa que bacallà amb carxofes. Trastejant amb el mòbil vaig veure un plat de fricandó no sé on, i com que uns bolets secs no falten mai a casa, em vaig plantejar adaptar aquest plat de carn tan tradicional i fer-lo amb peix.

la recepta

L'elaboració és molt similar a la que fem tradicionalment amb vedella (llata, jarret...), però tenint en compte que la cocció del peix serà molt més breu que la de la carn. 
Una estona abans de posar-nos a cuinar, posem els camagrocs deshidratats en remull, millor en aigua calenta, perquè el procés és més ràpid. Si n'és temporada, farem servir bolets frescos, és clar!
Per a l'elaboració del plat procedirem com si féssim un fricandó de vedella, és a dir, primer enfarinem el bacallà (millor si els talls són prims), el fregim en una cassola amb oli i el reservem. En el mateix oli hi fregim ceba ben picada, i mentre es va coent, pelem les carxofes, en fem vuit talls de cada una i els afegim a la cassola amb la ceba perquè es vagin sofregint.
Quan la ceba i les carxofes s'hagin enrossit, hi aboquem un raig de vi blanc, deixem evaporar l'alcohol i cobrim les carxofes amb aigua o, encara millor, amb l'aigua de rehidratar els bolets, tapem la cassola i deixem coure a foc suau. Si el bacallà està ben dessalat, salem el conjunt abans d'abocar-hi el vi i l'aigua. Jo també hi vaig posar una branqueta de farigola.
Mentrestant, els bolets, ben escorreguts, els saltem en una paella amb una mica d'oli i els afegim a la cassola a mitja cocció. Quan les carxofes siguin gairebé a punt, hi posem el bacallà i el deixem acabar de coure uns minuts abans de servir.

P.d.: perdoneu per la foto, la vaig fer amb el mòbil en males condicions de llum.

steak tartar de seitan

Ja em perdonareu si em faig pesat, però el món de l'alimentació ecològica i bio m'ha atrapat i m'encanta experimentar amb els productes que m'ha subministrat Ecovegetare, sovint considerats exclusius per a vegetarians, però que en realitat podem consumir tots perquè a més de saludables, són bons i ens permeten això que dic sempre que m'agrada de la cuina: jugar i aprendre. Com el plat d'avui.
Aquest és un joc a partir d'un tòpic: diuen que el seitan, que és un aliment fet a base de gluten de blat que es fa bullir en un brou amb salsa de soja i algues, és la carn dels vegetarians, sobretot perquè, com el tofu i el tempeh, té un gran contingut de proteïnes, amb l'avantatge de ser més suau i digestiu que la carn.
Després de fer els nuggets de seitan fumat, volia seguir fent preparacions 'carnívores'  amb aquest producte, i per això vaig idear aquest fals steak tartar: no és ni de carn ni és cru (el seitan està cuit), però elaborat com si fos les dues coses. I el resultat, us ho ben asseguro, val molt la pena i va ser per a nosaltres un magnífic sopar de dissabte.

la recepta

El seitan es comercialitza envasat en boles d'uns 250 grams que es poden tallar a filets per fregir, guisar o fer a la planxa, però que, com que ja estan cuites, també es poden consumir sense passar pel foc. Per això en vaig fer talls prims que després vaig tallar a bastonets i aquests en daus petits. Els vaig posar en un bol i els vaig amanir amb mitja cebeta tendra picada petita, una cullerada sopera de tàperes també picades, una culleradeta de postres de mostassa, un parell de cullerades d'oli d'oliva, una cullerada de salsa worcestershire (Perrins), una mica de sal i pebre negre mòlt. És l'amaniment més o menys ortodox d'un tàrtar, al qual també s'hi posen unes gotes de salsa tabasco que jo vaig substituir per bitxo fresc triturat que ens va portar l'amic Pantxeta de Colòmbia, i que pica més que el tabasco, us ho asseguro. A més, vaig fer servir mostassa de Dijon, que és més forta que una mostassa a l'antiga, recomanable si es vol aconseguir un resultat més suau.
Tot ben barrejat i emplatat amb un motlle perquè agafi una bona forma, pa torrat per acompanyar-ho i a gaudir d'aquest plat ràpid de fer i molt, molt saborós.

faves amb tempeh i salsa romesco

Quan vaig examinar amb atenció el catàleg d'EcoVegetare abans de fer l'última comanda de productes ecològics i bio, em va cridar molt l'atenció el tempeh, un producte del qual havia sentit a parlar però que no havia tastat mai, i que s'obté de la fermentació de la soja amb un fong, el rhizopus. És un producte originari d'Indonèsia que aporta una gran quantitat de proteïna de qualitat a les persones que segueixen una dieta vegetariana; de fet, és a principal font de proteïnes per aquestes dietes juntament amb el seitan i el tofu. A diferència d'aquest, però, el tempeh presenta una textura més ferma i un sabor molt més potent.

Vegetàlia, una de les empreses punteres del sector ubicada al Moianès, elabora el tempeh clàssic amb diferents variants (fumat, amb algues, amb quinoa) i també en fa de cigrons, però vaig optar pel tradicional en la primera aproximació a aquest aliment nou per a mi; he de dir que el resultat ens va agradar molt: aquestes faves amb tempeh no tenen res a envejar a unes faves amb botifarra.

la recepta

Per a dues persones vaig fer servir un bloc de tempeh de soja de 125 grams que vaig tallar a daus i els vaig posar a fregir amb un raig d'oli en una paella ampla; quan els daus van ser rossos, hi vaig tirar un gra d'all picat i  les faves amb beina, tallades a trossos de tres centímetres. Abans els havia tret les puntes i els fils dels costats, les que en tenien.

Vaig saltar-ho tot plegat a la paella durant un parell de minuts a foc fort, ho vaig salpebrar i hi vaig afegir dues cullerades soperes de salsa romesco, vaig barrejar bé el conjunt i el vaig mullar amb mig got d'aigua. Aleshores, vaig abaixar el foc, vaig tapar la paella i vaig deixar que les faves s'anessin cuinant fins que van ser toves.

És un plat complert, amb la verdura i la proteïna de la soja,i de gust ja us he dit que està boníssim

rostit de carxofes amb rovellons i botifarra

No recordo massa com va sorgir aquest plat, però els que seguiu aquest blog ja veieu que és de l'estil dels que m'agraden, amb tres dels meus ingredients preferits. Només que combinats d'una manera que no havia fet fins ara, i aprofitant que les carxofes encara estan esplèndides.
Combinar-les amb rovellons no és massa habitual perquè les seves temporades respectives no coincideixen, però per sort tots gaudim a casa d'una tecnologia que pot fer-ho possible sense massa dificultats: el congelador.
Vaig fer servir uns rovellons que havia netejat, tallat i saltat amb all i julivert, fins a deixar-los mig cuits, i els havia envasat en pots de vidre que vaig guardar al congelador. Fets d'aquesta manera, només cal saltejar-los un moment sols o amb una botifarra, per exemple, o afegir-los a última hora a un guisat per poder-ne gaudir tot l'any.

la recepta

Vaig plantejar el plat com els rostits de carn que faig normalment, i vaig posar en una cassola al foc amb oli una ceba petita picada, que s'anés estovant mentre pelava i tallava les carxofes. Les vaig afegir a la cassola i les vaig rostir una estona mentre tallava la botifarra crua, sense pell, a trossos que també van anar a parar a la cassola, i quan tot va ser ben rosset, hi vaig tirar un raig de brandi i vaig deixar que s'evaporés l'alcohol. És el moment de salpebrar el conjunt, abaixar el foc, tapar la cassola i deixar que es vagin fent les carxofes.
Els bolets els vaig saltar en una paella amb un xic d'oli i els vaig afegir a la cassola cinc minuts abans d'acabar el plat, juntament amb una mica d'aigua perquè ajudés a formar la salsa. També hi vaig posar un parell de branquetes de farigola, i un darrer ingredient que li va donar un toc una mica diferent i que ens hi va agradar força: un raig de salsa de soja.

suquet de gambes i bacallà amb carxofes, patates i pèsols

Un altre dinar de diumenge amb la meva mare, amb ganes de fer-li alguna cosa diferent, i a partir dels elements que ella tenia a la nevera, bàsicament bacallà dessalat, gambes congelades molt grosses i maques, carxofes, patates i pèsols (també congelats).
El primer que em va venir al cap quan em va parlar de peix i gambes va ser fer un suquet, que és un dels grans invents de la nostra cuina, i això és el que vaig fer.
Un cop descongelades les gambes, les vaig salar lleugerament i les vaig posar al foc en una cassola amb oli abundant, mig minut per banda, només perquè perfumin aquest oli en el qual sofregirem una ceba picada petita, un parell de grans d'all també picats i, quan tot això s'hagi enrossit, un parell de tomàquets ratllats. Quan el tomàquet es comença a concentrar, hi tirem les carxofes netes i tallades en vuit trossos cada una, i continuem el sofregit un parell de minuts més.
És l'hora d'afegir-hi les patates, un parell de bona mida, tallades de manera irregular, o millor trencades, és a dir, sense que el ganivet arribi al final del tall i fent-li fer un catacrec a la patata perquè es trenqui, ja que així ajudarà a espessir la salsa.
Quan les patates estan ben sofregides, jo hi tiro una cullerada de farina, remeno bé perquè es torri una mica i hi aboco un raig de vi blanc, deixant que s'evapori l'alcohol. Aleshores hi afegim aigua, per cobrir amb prou feines les patates, abaixem el foc i tapem perquè es vagin coent.
Quan la patata està a mig fer, hi afegim els pèsols i deixem coure tapat fins que la patata està gairebé feta; aleshores  tastem per comprovar si està bé de sal i pebre, rectifiquem si cal i hi posem el peix, tornem a tapar durant un parell de minuts i hi afegim les gambes. Deixem coure un minut més i tanquem el foc.
El suquet serà més bo si el deixem reposar, o si el preparem amb antelació. S'hi pot afegir una picada en el darrer moment.