diumenge, 4 de desembre del 2011

les receptes de la taula d'en bernat

Quan vaig pujar amb bicicleta al Tourmalet, estava tan content que vaig publicar aquí un article titulat 'Un somni de ciclista fet realitat'. Les persones, però, sovint tenim més d'un somni, per això m'agrada haver especificat en el titular que es tractava d'un somni ciclista, perquè lògicament en tinc d'altres que també un dia espero aconseguir. Com publicar un llibre.
Bé, de llibres ja n'he publicat algun, com a coautor, però m'agradaria molt publicar una novel·la i, tant o més, un llibre temàtic que ja us podeu imaginar de què parlaria, si esteu llegint un bloc de cuina.
Suposo que per als nostres fills no serà igual, però per a les generacions dels que tenim més de trenta o quaranta any anys els llibres encara tenen un valor simbòlic important, i malgrat que en aquest bloc he escrit segurament prou per omplir-ne un parell o tres, de llibres, i malgrat que estic molt content de mantenir-lo i em dóna moltes satisfaccions, poder publicar un llibre de cuina seria un altre somni fet realitat. I m'atreviria a dir que molts blocaires subscriurien ara mateix aquestes paraules.
N'hi ha alguns, però, que ho han aconseguit, com la meva amiga Anna Rius, que ha pogut fer realitat aquest somni després d'escriure durant més de tres anys un bloc que va néixer només uns dies abans que aquest, La Taula d'en Bernat
L'Anna va presentar divendres de la setmana passada Les receptes de La Taula d'en Bernat, el llibre que recull algunes de les receptes que ha publicat al bloc. Quan em va comunicar la notícia i em va convidar a la presentació, de seguida vaig pensar escriure aquest post, però no vaig poder anar a la presentació i volia esperar a tenir a la mà el receptari; ara ja el tinc, amb una afectuosa dedicatòria, i en puc parlar amb propietat.
Si visiteu el bloc de l'Anna i us hi passegeu una estona, veureu que, a banda de les seves experiències gastronòmiques (a ella i a l'Aleix els agrada visitar bons restaurants d'arreu), hi ha moltes receptes i algunes, força, incorporen un vídeo.
Són uns vídeos senzills i clars seguint els quals és impossible que aquella recepta et surti malament. Durant molt de temps, de l'Anna només en coneixia les mans que apareixen en aquestes receptes, mans delicades però fermes i destres en el maneig de les eines de la cuina, i ara que la conec personalment veig que reflecteixen exactament com és ella.
I com és el llibre. Hi trobareu receptes imprescindibles, receptes de tota la vida, alguna de l'àvia, altres més modernes, totes perfectament explicades perquè sigui impossible equivocar-se, receptes d'aquelles que quan les fas saps segur que quedaràs com un rei amb els teus convidats.
No sóc gaire objectiu a l'hora de recomanar aquest llibre, que si no el trobeu a la llibreria el podeu comprar directament al bloc de l'Anna; el mateix afecte que em va mostrar ella quan em va anunciar el llibre i quan me l'ha dedicat el sento jo envers aquesta jove professora de Badalona, cuinera vocacional que també em provoca, per què no dir-ho, una mica d'enveja perquè ha aconseguit el seu somni molt abans que jo. I segurament n'aconseguirà molts més perquè la voluntat i la capacitat l'ha demostrat de sobres.

5 comentaris:

  1. Primer felicitar a l'Anna per haver publicat aquest llibre, que segur estarà present en moltes cuines.
    Probablement l'objectivitat és mútua.
    Ella encantada que hi anessis i tu d'anar-hi.
    Moltíssima sort a tots dos!

    ResponElimina
  2. També tenim la sort de tenir entre mans el llibre de l'Anna, no podies haver-lo descrit millor!
    Esperem que el teu somni es compleixi aviat!

    ResponElimina
  3. Manel, has aconseguit emocionar-me amb aquestes paraules... I no tinc cap dubte que el teu somni es complirà ben aviat, només cal posar-s'hi!!!!

    Una abraçada forta!
    Anna

    ResponElimina
  4. Manel, el sentit pot ser similar tal i com dius a la entrada que li he dedicat també al llibre de l'Anna. Però la forma no: goleada monumental amb el teu texte personal i emotiu. :)

    ResponElimina
  5. anna, no hi vaig poder anar, però vam tenir la sort de veure'ns el dia abans en un taller :-)

    els fogons, moltes gràcies!

    anna, :-))

    òscar, tots tenim el nostre estil, però ja t'ho vaig dir, la teva entrada em va agradar molt.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte