Va durar uns anys que el pernil d'ànec es va posar molt de moda; ara se segueix trobant, però molt menys, tot i que a mi m'agrada força i va molt bé per donar un altre caire a una simple amanida o servit amb unes senzilles torradetes. Malgrat tot, fa temps que no en compro, i fa un mes vaig veure al Cuinant, un excel·lent bloc que fa la Maria Dolores des de Carlet (València), una manera d'elaborar aquest pernil a casa, i vaig pensar que el provaria perquè, si sortia bo, en podria tornar a preparar de cara a les festes de Nadal.
La veritat és que el procediment és senzill i el resultat excel·lent, i pràcticament és impossible que surti malament.
Només cal comprar un magret (un pit) fresc d'ànec, que en venen a tots els supermercats, sal gruixuda i pebre negre. Es posa a dins d'un tuper una base de sal, s'hi posa el magret a sobre i es cobreix amb més sal. Es tapa el recipient i es deixa a la nevera dotze hores. Passat aquest temps (jo em vaig despistar i l'hi vaig deixar una mica més, i no va passar res), es neteja bé de sal i s'hi tira pebre negre per sobre. S'embolica amb una gasa o un drap de cotó i es deixa a la nevera unes tres setmanes, depèn de com sigui de gruixut el pit i de si el volem més curat o menys. Ja es pot tallar (millor si és ben finet) i menjar sol, en amanida, amb meló com proposa la Maria Dolores, o com us vingui més de gust.
Manel...me ha encantado...
ResponEliminaUn besote
Vaya!!!! qué maravilla!!!!! Besos!!!!
ResponEliminaHola Manel
ResponEliminaTens tota la rao, no sembla que sigui complicat fer-lo. Potser ens animem a preparar un pernil d'ànec per les festes. Nosaltres sempre l'acompanyen amb amanidas, però segur que hi han moltes possibilitats més. Un abraçada
Tinc deliri amb el pernil d'ànec. Aquesta recepte cau segur!!!!
ResponElimina-Manel, jo no se massa bé quin temps fa per Castellterçol , però si fa un fred considerable i no és massa humit t´aconsello que un cop tret de la sal i amb el mateix procediment que has fet el pengis a les golfes( si en tens es clar), veurás que els resultats son molt millors, s´asseca més bé i és més saborós.
ResponEliminaL veritat es qur tret d´amanides i pinxos el magret així curat es limitat, perouna de les maneres que m´agrada més és fer-lo cruixent al forn i acompañar-lo amb una barqueta de chutney de poma .
salutacions amic
su, estoy seguro de que a un magret curado como éste le sacarías un inmenso partido y un plato con un bonito nombre.
ResponEliminasalvia, a ti que te gusta desayunar en casa algo más que un café antes de salir a trabajar, un poco de pan con tomate y jamón de pato te sentaría de maravilla.
delícies, la mai, en un comentari més avall, diu que els usos d'aquest pernil són una mica limitats, i és veritat, però també li he dit quel almenys a mi, menjat com un embotit més també m'agrada.
mar, si t'agrada aquest pernil , ésla millor solució, perquè no has d'anar amb paquetets petits sinó que amb un sol magret en tens per molts dies.
mai, a castellterçol estem a més de set-cents metres d'alçada i ara mateix hi fa un fred que pela, o sigui que no hi ha problema per això. a casa no tinc golfes, però crec que el penjaré al garatge, que és la part més freda de la casa, tot i que no està gaire ventidada.
respecte als usos, mira, m'acabo de menjar el poc que quedava simplement amb un parell de llesques de pa amb oli i sal, sense amanida ni meló ni res.
gràcies pel consell, amiga.
Manel, quina bona idea!! Et prometo que el farè m'agrada però no es troba gaire, i a més és molt car. Compraré magret i el prepararé jo mateixa. Gràcies per ldea..es veiem d'aquí a unes hores!!
ResponEliminaNúria
Manel, no em puc creure lo fàcil que ès!!! em penso, que a casa, aquest nadal també en farem.
ResponEliminamil petons.
tx
No hauria dit mai que fos tan fàcil fer pernil a casa... Em sembla que ho provaré, que el pernil d'ànec ens agrada molt i al preu que va, val la pena fer-lo a casa ;)
ResponEliminaOstres!! que fàcil de fer. Es veritat va estar molt de moda i ara no se'n parla gaire.
ResponEliminaJo en tinc un al congelador! descongelat i amb aquest procediment també queda bé o em quedara dur!!
Gràcies.
Genial que hagis penjat aquesta preparació. Des que se fer salmó marinat,en faig sovint i ara que se com fer aquest pernil, caurà segur.
ResponEliminaEl que s'apren per aquí, eh?
És més, estic pensant molt seriosament a regalar-ne per Nadal a uns quants fan que conec...
ResponEliminaHola Manel!
ResponEliminaHe entrat per dir´te que et faig servir de recurs narratiu en el darrer post que he penjat i m'he trobat amb aquest magret!
És molt fort! La kisumenja te una recepta sobre com fer pernil d'ànec a punt per penjar-la! Al final et pensaràs que et copiem! jajajaja
Per cert, espero que no et faci res qeu t'empri... Si no, m'ho dius i ho trec...
No sabia que es pogués fer a casa, demà divendres compraré un pit d’ànec al mercat, ja et diré el resultat
ResponEliminaMolt interessant, i sembla molt fàcil...primer vull provar de fer el magret a l'oporto que vaig aprendre l'altre dia, i després ,'agradarà provar de fer el pernil. Gràcoes!!
ResponEliminaPrecisament l'altre dia vaig estar mirant aquesta recepta...que tb ho proposaven de fer amb tonyina amb el mateix procediment!!! Jo tb m'animaé a fer-l'ho, més fàcil impossible!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
núria, tens raó que comprat en paquetets surt molt car, així és molt més econòmic si n'has de fer per colla.
ResponEliminatxell, jo vaig pensar el mateix, jo he fet i sí, és tan fàcil com sembla, i el resultat és prou bo. segur que per nadal ja podràs fer això i mil coses més. cuida't i fins aviat!
gemma, li deia a la txell que tots hem fet el mateix pensament, que és fàcil i ens resol un entrant a un preu millor.
hola, amics de vila-rodona! he anat a tafanejar una mica el vostre bloc quan he vist el comentari i veig que us acabeu d'estrenar, d'entrada amb una cargolada i un sopar-degustació fantàstic. caldrà seguir la vella carmanyola.
això que em dius del magret congelat no t'ho ser dir del cert, però jo crec que sí que es podria fer. sorti ifins aviat!
maria, si t'agraden aquestes preparacions, també tinc un salmó fumat a casa que potser t'interessarà, el trobaràs amb el buscador.
mar, si en fas gaires pensa que t'ocuparan part de la nevera durant tres setmanes, llevat que tinguis unes golfes o una galeria fresca per tenir-lo penjat com aconsella la mai en el seu comentari.
massitet, potser sí que us hauré de vigilar. no només feu els mateixos plats que jo, sinó que fins i tot.... us heu casat!
àngels, espero a veure com et va.
anna, no pares de fer cursos i aprendre plats nous. espero que aquest magret a l'oporto ens l'explicaràs en el seu moment.
eva, amb tonyina també el vull provar, perquè la mojama sempre m'ha agradat. et deixo que em poso a escriure sobre les delícies de la mantega :DD
De moment, ho provaré amb un magret que vaig comprar ahir al Metad... dic al Mercadona. Ja us ho explicaré!
ResponEliminamar, jo també el vaig comprar al metadona, em semla que gairebé tots hi anem sovint.
ResponEliminaHola Manel!!!! Noooooo, no et copio!!! Tenia la recepta per penjar des de l'any passat!!! És trist, però cert, passo tan poc per Olleta que ja veus, tinc posts pendents de penjar de fa la tira(sort que hi ha el Massitet)... No pot ser això!
ResponEliminaUna abraçada!
kisumenja, no pateixis, que el teu flamant marit ja m'ho va explicar, que feia temps que el tenies. de fet, sóc jo el que ha fet aquest pernil per primera vegada, però és fàcil i dóna bon resultat i em va semblar que s'havia d'explicar perquè ahir vaig mirar preus i un sobre de pernil fet costa el mateix que tot un magret fresc.
ResponEliminaa veure si trobes més estones per dedicar al bloc :)
una abraçada i fins aviat!
Avui hem provat el pernil que vaig fer el dia que vas posar la recepta està boníssim, val la pena fer-lo
ResponEliminaàngel, m'alegro molt que us hagi agradat, però em sembla que aquest ja no arriba a nadal, que falten molts dies :)
ResponEliminaVaya, no he tingut previsió suficient...pensava que eren dues setmanes...Encara que ho intentaré..ja que els he comprat menys gruixuts...
ResponEliminaGràcies
Núria
núria, em sap greu que no arribis a temps, però pensa que si no és per cap d'any (potser encara estarà una mica tendre) serà per reis.
ResponEliminaManel, cap problema...ja he comprat del preparat per tenir per any nou...u l'altres el faré servir per reis...o per quan sigui.
ResponEliminaGracies
Núria
Gracies Manel per la recepta. De moment està a la nevera reposant tot tapadet amb pebre. Ja et diré que ha sortit de tot aixó.
ResponEliminaMayte
mayte, espero saber com t'ha anat , espero que en gaudiu molt, i bones festes!
ResponEliminaNomés 5 paraules
ResponEliminaES PEC TA CU LAR
Fácil, gustós, polivalent,i tallat finet per acompanyar unes llenties amb foie no te preu :-)
Mil gracies
mayte
gràcies, mayte. celebro que t'hagi quedat bé, jo en vaig fer dies enrere, em vaig despistar i m'ha quedat salat :-(
ResponEliminaJo l'he fet amb sal fumada....Espectacular!!!!!!
ResponElimina