dissabte, 15 de novembre del 2008

pit de gall dindi "a la menorquina"

Els meus pares han passat fa poc uns quants dies de vacances a Menorca i, lògicament, quan els vaig anar a buscar a l'aeroport, arribaven carregats amb les típiques capses d'ensaïmades. Tampoc em va costar endevinar què hi duien a dins la maleta: sobrassades, formatge de maó, i uns carquinyolis menorquins molt diferents dels que fem aquí, i que també tenen el seu punt.
Com que van arribar al matí, quan vaig arribar a casa era l'hora de dinar i ja havia pensat què em faria (moltes vegades em sacrifico i tasto primer les coses abans de donar-les a la família).
Tenia pit de gall dindi filetejat finet i vaig pensar que estaria bo farcit amb la sobrassada i el formatge de maó. Per això vaig salpebrar una pica els filets, vaig posar el més ample a sota i el vaig cobrir amb una capa de sobrassada tallada fina i una altra de formatge de Maó ratllat perquè es desfés millor. Vaig tapar amb un altre filet i els vaig fer a la planxa, que quedés la carn ben torradeta per fora i es fonguessin els ingredients menorquins per dins, vigilant, en tombar el llibret, que no es desmuntés.
Acompanyat amb unes senzilles patates rosses (a casa sempre n'hem dit així, però ara no se sent gaire, aquesta expressió), em va ajudar a marxar més content a treballar, i decidit a repetir l'experiència abans no desapareguin sobrassada i maó.

9 comentaris:

  1. Manel, els meus pares s'en van demà a Menorca...els hi diré que comprin formatge i sobrasada...peró no les ensaimades...que aquestes si que no les puc menjar...jeje.
    Molt bona aquesta recepta, umhhh..

    Núria

    ResponElimina
  2. Manel...ojalà tots els sacrificis fossin aquests!!! jeje!!! Boníssima la combinació!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. Això és un plat senzill, saborós i ben nostrat (pels ingredients). Salutacions!

    ResponElimina
  4. Segur que sempre et sacrifiques de gust... :)
    Aixì sí que és enriquir uns filets de gall d'indi... quins llibrets més bons que et van quedar! A mi la sobrassada no m'agrada, però entenc que aquest plat està per llepar-se els dits je je je...
    Segur que a la tarda vas treballar molt més de gust!

    ResponElimina
  5. Hola Manel!

    Avui, tot seguint les teves recomanacions, he fet per dinar pasta amb salsa de tomàquet i camagrocs. Ens ha agradat molt! :D

    Demà tornaré a fer arròs a la cassola però amb algunes variants... a veure com em queda?!
    La meva parella em va demanar que hi posés salsitxes i alguns bolets... a veure...

    Avui al mercat he comprat camagrocs, rossinyols i ceps secs... ara m'estudiaré les teves receptes d'arròs i com diria el meu germà... CON UN PAR!!! :)

    Bé! Com sempre, moltes gràcies per tot. M'encanten les teves receptes. Són una font d'inspiració!

    Victòria.

    ResponElimina
  6. Manel però quin plat més bo!! són dels que es disfruten!!! I goita tu què facilet i sa, jo sempre em faig el tall a la planxa, però no tan ben acompanyat!!!

    ResponElimina
  7. núria, fas bé de demanar-los que te'n portin, perquè la veritat és que són dos productes extraordinaris, i comprats aquí, no surten igual de bons, especialment la sobrassada.

    eva, efectivament, aquests sacrificis no costen gaire de fer i es fan de gust pel bé de la família :DD

    francesc, un dia hauríem de promoure una espècie de MEME però de plats amb barreja de productes dels diferents països catalans, segur que en sortirien coses molt bones.

    gemma, potser no has tingut sort amb la sobrassada que has tastat, perquè n'hi ha moltes que són gairebé tot greix tenyit amb colorants, com algun xorís, però si és bona és molt magra i amb el pebre vermell, té un gust exquisit.
    jo crec que igual com es fan pastissos o coques de pastanaga o de carbassa, amb sobrassada quedaria una cosa original i bona, pensa-hi.

    Victòria, li diré a la mare que he escampat la seva recepta per als macarrons i que guanya adeptes.
    amb l'arròs, ja t'ho vaig dir, sense por, i segur que amb salsitxes i bolets et surt deliciós, a mi m'agrada molt i fa poc en vaig pensar un.
    gràcies per tornar i fins ben aviat!

    myriam, moltes gràcies, ja veus que és ben bé agafar allò que tens més a mà i barrejar-ho d'una altra manera per intentar canviar una mica la rutina.

    ResponElimina
  8. Hola sóc la Sílvia i m'inicio amb aixo dels blogs de cuina perque sempre estic mirant receptes. M'encanten els vostres comentaris i vull aprendre a poder penjar el meu perfil.Quan he vist els gall d'indi a la menorquina he anatde cop doncs visc a Menorca i aixó estira. Gràcies per aprovar les sobrasades i el formatge, són molt bons.

    ResponElimina
  9. sílvia, benvinguda a aquest bloc.
    això de "a la menorquina" m'ho vaig empescar perquè m'acabaven de portar la sobrassada i el formatge, realment fantàstics. bé, si vius a menorca què t'haig de dir, és una illa fantàstica (almenys per passar-hi uns dies, a vegades viure-hi sempre no és ben bé igual).
    espero tornar-te a veure per aquí.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte